Clipeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Clipeus de Júpiter-Ammó, conservat al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Clipeu (Clipeus) era l'escut dels grecs i romans. Originalment de forma circular fou usat per primer cop pel mítics Proteu i Acrisi d'Argos i s'anomenà clipeu argòlic; sembla que fou copiat dels egipcis igual que el elm. Els escuts homèrics eren ja més grans i cobrien tota la persona; eren fets de vímet i fusta que més tard foren cobertes de pells de bou doblada diverses vegades i finalment vorejada amb metall. Els grecs acostumaven a penjar els seus clipeus (escuts) als temples al final de les guerres. A Roma el clipeu era usat primer només pels soldats de primera classe mentre els de segona classe portaven scutum, però quan les soldats van començar a rebre paga, es va introduir el clipeu (sense desaparèixer el scutum). Segons Diògenes Laerci l'escut roma original era quadrat i va passar a ser rodo per haver-lo copiat dels etruscs. Els clipeus eren decorats amb objectes divers o emblemes costum ja esmentada a l'època heroica grega.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.121. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 de novembre de 2014].