Clitòria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Clitoria
Petxineta blava (Clitoria ternatea)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Tribu: Phaseoleae
Gènere: Clitoria
Espècies

Vegeu el text.

Varietats de flors blaves i blanques de Clitoria ternatea
La forma de les flors de Clitoria va inspirar el nom del gènere

Clitoria és un gènere de plantes amb flor de la família de les papilonàcies (Fabaceae).

Particularitats[modifica | modifica el codi]

Són plantes de les zones temperades d'Euràsia i Amèrica. Són polinitzades per els insectes.

A l'Àsia del sud-est les flors de la Clitoria ternatea es mengen i es fan servir per obtenir colorants blaus per aliments. També tenen usos medicinals a la medicina ayurvèdica del subcontinent indi.[1]

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

La forma de les flors de Clitoria va inspirar el nom del gènere, basat en els genitals femenins humans. La primera espècie descrita va rebre el nom Flos clitoridis ternatensibus el 1678 de la mà de Rumpf, un botànic alemany empleat per la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. Posteriorment fou considerat un nom adient per Johann Philipp Breyne el 1747.[2]

En moltes llengües dels països asiàtics on es troben naturalment aquestes plantes els noms vulgars tradicionals fan una referència directa, o indirecta (mitjançant paraules com conquilla o petxina), al clítoris o la vulva de la dona.

Durant els segles passats el nom d'aquest gènere, considerat de mal gust per alguns, ha donat lloc a múltiples controvèrsies entre botànics. Entre els botànics que es varen oposar a l'ús d'aquest terme cal destacar James Edward Smith el 1807, Amos Eaton el 1817, Michel Étienne Descourtilz el 1826 i també Eaton i Wright el 1840. Algunes alternatives menys explícites sexualment com Vexillaria (Eaton 1817) o Nauchea (Descourtilz 1826) foren proposades, però cap de les propostes va prosperar i el gènere Clitoria ha sobreviscut sense canvis fins als temps actuals.[3]

Espècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «APARËJITË (Root)». A: The Ayurvedic Pharmacopoeia of India (Part I Volume II). Ministry of Health and Family Welfare, p. 10–11. 
  2. Paul R. Fantz, Nomenclatural notes on the genus Clitoria
  3. Fantz, Paul R.. «Ethnobotany of Clitoria (Leguminosae)». Economic Botany. New York Botanical Garden Press, vol. 45, 4, 1991, pàg. 511–20. DOI: 10.1007/BF02930715.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clitòria Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Rai KS, Murthy KD, Karanth KS, Rao MS. «Clitoria ternatea (Linn) root extract treatment during growth spurt period enhances learning and memory in rats». Indian Journal of Physiology and Pharmacology, vol. 45, 3, July 2001, pàg. 305–13. PMID: 11881569.