Clitoridectomia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grau de prevalença de la mutilació genital femenina a l'Àfrica.

La clitoridectomia consisteix en l'extirpació o ablació del clítoris amb medis quirúrgics rudimentaris o no, normalment acompanyada de la mutilació de part dels genitals externs femenins a fi d'evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures i poden arribar a ser rebutjades en les cultures on es practica. A alguns països es fa de manera sistemàtica i rutinària, mentre que a d'altres es justifica amb fins mèdics que tercers països no consideren provats ni inevitables.

L'ablació és una pràctica preislàmica. Encara que alguns religiosos situen l'ablació entre els preceptes de la fe musulmana, la mutilació genital femenina ja es practicava a Àfrica temps abans que existís l'Alcorà.[1] A les comarques de Girona, el 100%[1] de dones subsaharianes majors de 30 anys en 2010 han patit aquesta mutilació. El 85%[1] de les subsaharianes instal·lades a Espanya que van patir ablació van perdre tota la part externa del clítoris, la pell que l'envolta i els llavis menors. L'altre 15% viu amb tota la zona sexual clausurada per una cicatriu, ja que els van cosir els llavis majors de punta a punta, i disposen d'un únic forat pel qual expulsen orina i menstruació.[1]

A l'ablació se la coneix amb distints noms:

  • Circumcisió femenina, usat com eufemisme.
  • Ablació o infibulació, són expressions que es corresponen amb el procediment emprat per efectuar-ne la mutilació i justifiquen o fins i tot legitimen aquestes intervencions.
  • Mutilació genital femenina (MGF), que és una expressió genèrica i més radical perquè pretén provocar el rebuig quan es tracta el tema de manera col·loquial i reforça la idea que aquesta pràctica és una violació dels drets humans de les dones i nenes, car vulnera la seva integritat física i mental, el dret a viure lliures de violència i discriminació i en determinats casos, el dret a la vida. Alhora s'evita l'estigmatització o el judici moral. En altres contextos sanitaris, com a Egipte, es reivindica la intervenció com una pràctica mèdica dins l'especialitat de Cirurgia Genital Femenina.[2]

Tipus de mutilacions genitals femenines[modifica | modifica el codi]

Figura 1: La imatge mostra els diferents tipus de MGF i les diferències respecte a l'anatomia genital de la dona no circumcidada.

Existeixen diverses formes de mutilació genital femenina, classificades en quatre tipus segons l'OMS:[3]

  • Tipus I o Clitoridectomia, als països islàmics anomenada sunna (de l'àrab, "tradició"): incisió al prepuci del clítoris que habitualment sol quedar intacte. Aquesta intervenció és l'única que, mèdicament, es pot comparar amb la circumcisió de l'home.
  • Tipus III o Infibulació (o "circumcisió faraònica"): és la manera més agressiva i consisteix en l'extirpació total del clítoris, llavis majors i menors. Després de l'acte, hi ha un cosit d'ambdós costats de la vulva fins que queda pràcticament tancada, deixant únicament una obertura estreta per la sang menstrual i l'orina. Després del part les dones solen tornar a ser re-infibulades. Es practica a Djibouti, Egipte, a algunes regions d'Etiòpia, a Mali, a Somàlia i al nord del Sudan.
  • Tipus IV o altres, en les que destaquen qualsevol manipulació dels genitals amb finalitats no terapèutiques, com el pírcing o el dry sex.[2] Entre elles hi trobem la introcisió: varietat de mutilació poc freqüent però molt severa practicada per algunes tribus d'aborígens australians i pels xipibo-conibo, tribu situada al nord-est del Perú. Consisteix en un allargament de l'orifici vaginal en direcció al perineu, creant una obertura des de vagina fins a l'anus amb l'ajut d'un instrument tallant, normalment pedres esmolades o ganivets de bambú.

Aspectes antropològics[modifica | modifica el codi]

La mutació genital femenina és una pràctica ancestral de la que se'n té constància que es practicava al segle V aC a través d'Heròdot, sorgida a l'antic Egipte, prèvia al naixement i expansió de l'Islam, que es va difondre a través de la influència de la civilització egípcia. Això explicaria que la practiquin els cristians coptes d'Egipte i del Sudan, els jueus falaixa d'Etiòpia i tribus africanes de culte animista.[4]

La mutilació genital femenina és una pràctica cultural que es realitza en el context d'una comunitat i d'un grup, que la justifica en errònies creences des de molt diversos àmbits:

El costum i la tradició que determinen el rol de la dona dins la comunitat.

El control de la sexualitat i el foment de la castedat. Es creu que mitiga el desig sexual, garanteix la fidelitat i incrementa el plaer sexual masculí.

Funcions reproductives. Hi ha la creença que les dones no mutilades no poden concebre o que millora i facilita el part, fins i tot que es pot arriscar la vida del nadó si aquest en el moment del part toca el clítoris.

Raons d'higiene. La dona no mutilada és considerada impura i per tant la comunitat li prohibeix la manipulació de l'aigua i els aliments.

Raons d'estètica, ja que hom considera els genitals com una part mancada de bellesa i excessivament voluminosa.

Els motius religiosos. Sovint es justifica la MGF emparant-se amb la religió, apuntant que es tracta d'un precepte islàmic emanat de l'Alcorà.

És un ritual d'iniciació en el seu origen realitzat a nenes d'alguns països d'Àfrica. Tot i ser una tradició de procedència egípcia, actualment s'ha estès a la zona d'Àfrica Central i l'Àfrica del Nord i recentment a Europa, per l'emigració de la població africana. Cal destacar que la mutilació genital femenina és més freqüent avui dia del que era en períodes anteriors, probablement perquè se'n coneixen més casos degut a una millora en la recollida de dades.[5] Es practica com a ritus d'iniciació de les joves d'algunes comunitats musulmanes, i fins i tot d'algunes comunitats cristianes africanes. Mentre que l'Alcorà assenyala l'obligatorietat de la circumcisió masculina, no hi diu res sobre aquesta mena de mutilació femenina. Tanmateix, segons l'Institut d'Estudis Demogràfics de França (INED) el principal factor de risc de mutilació genital és la pertinença ètnica i no pas la religió, ja que aquesta pràctica té molt a veure amb els ritus iniciàtics d'entrada a l'edat adulta d'alguns pobles i tribus. Això indica que aquest ritual és imprescindible pel futur accés de les nenes al món adult, independentment que es parli d'una pubertat social i no fisiològica.

La pèrdua gairebé total de la sensibilitat és la principal conseqüència per les afectades, amb l'afegit trauma psicològic. Hi ha dones que moren dessagnades o per infecció a les setmanes posteriors a la intervenció, ja que es realitza gairebé sempre de manera rudimentària, a càrrec de curanderes o senyores grans, i amb estris gens ortodoxos com vidres, ganivets oxidats o fulles velles d'afaitar i mai a centres sanitaris.

Pràctica il·limitada[modifica | modifica el codi]

Segons l'Institut d'Estudis Demogràfics de França, la pràctica de l'ablació afecta actualment al voltant d'uns 135 milions dones al món, essent cada cop més les nenes que pateixen la mutilació, per evitar que quan siguin una mica més adultes arribin a les seves oïdes sensibilitzades per la informació que cada dia es difon els inconvenients d'aquest costum i es neguin al sotmetiment.

L'augment de la immigració ha atret aquesta pràctica a Europa. La mutilació genital femenina, en qualsevol de les seves modalitats, es troba penada per la llei als principals països del continent amb algunes excepcions com Itàlia o Irlanda. Tanmateix encara existeixen en alguns països europeus normatives legals de control sobre el permís de sortida per les nenes en situació de risc per aquesta mena de costums, hi ha denúncies que un milió de dones i nenes han patit la MGP a Europa en els darrers temps, fins i tot en centres sanitaris.

La mutilació genital masculina no és penada per cap llei, sinó que fins i tot és ben vista i és justificada i recolzada pels qui estan en contra de la mutilació genital femenina, ja que l'OMS recomana la circumcisió masculina per tal de prevenir diferents malalties com el càncer de penis o la sida.[6]

L'ambaixadora de l'Organització de les Nacions Unides contra l'ablació, l'ex-model somalí Waris Dirie, qui patí infibulació als 5 anys, ha aconseguit que aquesta pràctica sigui il·legal en alguns països africans, encara que segueixi practicant-se. UNICEF, a un informe, afirma que aquesta pràctica es pot eliminar en tres generacions si hi ha un esforç cultural.

Reconstitució quirúrgica[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, fins a 2010 un metge de l'Institut Dexeus de Barcelona ha restablert la morfologia i les funcions sexuals a 25 dones de 20 a 40 anys que fins llavors van identificar aquella part del cos amb el dolor, les infeccions i la vergonya. Manté en llista d'espera 18 dones més, un fet insòlit i valent, ja que es tracta d'intervencions en les quals les pacients temen menys l'anestèsia i el bisturí que les conseqüències que podrien patir si fossin descobertes en ambients de rigorosa tradició islàmica, catalans o africans. En 2010, Dexeus està formant en la reconstrucció del clítoris cirurgians de València i Madrid.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DIRIE, Waris; D'HAEM, Jeanne. Amanecer en el desierto. 11a ed. Maeva, 2004. 221 p. ISBN 978-84-9535-481-5.
  • KHADY. Mutilada: un testimonio estremecedor sobre la mutilación genital femenina. Martínez Roca, 2007. 254 p. (MR ahora). ISBN 978-84-270-3324-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clitoridectomia