Clive Staples Lewis
De Viquipèdia
| Clive Staples Lewis | |
|---|---|
Estàtua de C.S.Lewis a Belfast |
|
| Naixement: | 29 de novembre de 1898 Belfast, Irlanda1 |
| Mort: | 22 de novembre de 1963 Oxford |
| Activitat: | Novel·lista, Professor d'universitat, Locutor de ràdio |
| Gèneres: | Fantasia, Ciència-ficció, Apologètica cristiana, Contes per als nens |
| Influències: | Henry Rider Haggard, el cristianisme, J.R.R. Tolkien, George MacDonald, H. G. Wells, G. K. Chesterton, William Blake, les mitologies irlandesa, noruega i grega |
| Influenciats: | J. K. Rowling, J. I. Packer, Peter Kreeft, J.R.R. Tolkien, generalitzada |
| 1Actualment Belfast és la capital d'Irlanda del Nord. | |
Clive Staples Lewis, conegut normalment per C.S.Lewis, (29 de novembre de 1898 – 22 de novembre de 1963) va ser crític, acadèmic i novel·lista. Fou autor d'obres de literatura medieval, d'apologètica cristiana i de fantasia. Lógic, sensible, solitari, individualista, desobedient i pessimista, va ser un home que va saber combinar un pensamient rigorós, analític i lógic amb un estil literari vigorós i creatiu. La seva anomenada actual rau en l'èxit dels set llibres de Les Cròniques de Nàrnia.
Era amic i col·lega de John R.R.Tolkien, l'autor de El Senyor dels Anells. Tots dos eren personalitats importants a la facultat d'anglès de la Universitat d'Oxford i en un grup literari informal conegut com "Els Inkilings". Es va casar amb l'escriptora americana Joy Gresham, que moriria de càncer de medul·la quatre anys després, als quaranta-cinc anys.
Les obres de Lewis s'han traduït a més de trenta llengües i s'estan venent a un ritme de més d'un milió d'exemplars cada any; i pel que fa les Cròniques de Nàrnia, se n'han venut fins ara més de cent milions.
[edita] Vida
[edita] Infantesa
Clive Staples Lewis va néixer a Belfast, Irlanda (que actualment és la capital d'Irlanda del Nord) el 29 de novembre de 1898. El seu pare era el fiscal i notari, Albert James Lewis (1863-1929), el pare del qual va haver de marxar de Gal·les per anar viure a Irlanda. Començar éssent obrer i acabà com un soci d'una important firma d'ingenieria i armador de vaixells. Sa mare era Flora Augusta Hamilton (1862-1908), que feia gala d'una ment crítica i irònica. Era la filla d'un pastor protestant Irlandès. Lewis tenia un germà gran: Warren H Lewis (Warnie). Als quatre anys, un cotxe va atropellar el seu gos Jacksie; llavors, Lewis va decidir que, d'aleshores ençà, el seu nom passava a ser Jacksie. Al principi no responia a cap altre nom. Més tard acceptava que l'anomenessin Jacks, el qual va passar a Jack, que és com el van anomenar amics i família la resta de la seva vida. Quan Clive només tenia nou anys, la seva mare va posar-se malalta de càncer i morí. Aquesta mort marcà la seva vida. No nomès el deixà orfe sinó que a més el separà del seu pare, qui sota la pressió de la enfermetat de la seva esposa s'havia convertit en un home intractable amb temperament imprevisible. Éssent molt jove ja havia començat a escriure narracions fantàstiques que passaven en un món on els personatges eren animals.
[edita] Obra
Algunes de les seves obres són:
- Més enllà del planeta silenciós (1938)
- Cartes del diable al seu nebot (1942)
- Perelandra (1943)
- El Gran Divorci (1945)
- Aquesta força maligna (1946)
- La experiència de llegir
- Mentre no tinguem rostre (1956)
- Cartes per a en Malcolm (1963)
- El problema del dolor (1940)
- L'abolició de l'home (1943)
- Pur cristianisme (1952)
- Els quatre amors (1960)
- Una pena observada (1961)
- Sorprès per l'alegria (Autobiografia)
- Miracles

