Cloïssa
Cloïssa, grum o grúmol és el nom amb què comunament es coneix a diversos mol·luscs bivalves que viuen enterrats en la sorra o el fang de les vores de rius i mars.
Es sol associar el nom de cloïssa a l'espècie Tapes decussatus que té uns 5 cm d'amplada i uns 8 cm de llargada, té les valves ovals i s'observen unes estries molt fines que es creuen amb unes altres de concèntriques. La coloració pot variar entre el groc, el verd o el gris. Actualment la cloïssa més habitual en els mercats a Catalunya és la cloïssa japonesa (Venerupis philippinarum).
Taula de continguts |
Biologia [modifica]
Les cloïsses aconsegueixen enterrar-se mitjançant els moviments d'un peu musculós que s'assembla a una llengua. Aquest està cobert per dues valves unides entre si per un petit lligament que possibilita l'obertura i tancament de la petxina.
S'enterra aproximadament entre 5 i 30 cm de la superfície i suporta temperatures de 5º a 35º C, tenint en compte la baixa mar i els canvis de salinitat.
S'alimenta de petits éssers vius mitjançant la filtració d'aigua. Solen tenir els sexes separats i la fecundació és externa.
Espècies [modifica]
Existeixen diverses espècies que en diversos llocs anomenen cloïsses:
- Cloïssa groga (Mesodesma mactroides): es distribueix sobre les costes de l'Oceà Atlàntic, des de Rio de Janeiro (Brasil), fins a la desembocadura del Riu Negre a l'Argentina.
- Cloïssa, cloïssa fina europea (Tapes decussatus): és la més habitual en les nostres costes, i es troba des del Mar Mediterràni fins al nord de l'Oceà Atlàntic i el Mar del Nord.
- Cloïssa dura: viu des del Golf de Sant Llorenç fins al Golf de Mèxic.
- Cloïssa gegant (Tridacna gigas): viu als esculls coral·lins de l'Oceà Pacífic i l'Oceà Índic.
- Cloïssa japonesa (Ruditapes philippinarum): originària de les costes franceses i angleses, és de creixement ràpid, pel qual és utilitzada per al cultiu a Espanya, França i Anglaterra. En els nostres mercats és la cloïssa més comuna.
- Cloïssa rossa (Tapes rhomboideus): procedent de les costes portugueses, actualment se la conrea a Espanya.
- Cloïssa llimac (Tapes pullastra): conreada especialment a Galícia (Espanya).
- Cloïssa d'aigua dolça (Diplodon chilensis): es troba habitualment als rius del centre i sud de Xile i d'Argentina.
- Cloïssa xocolata (Megapitaria squalida): es troba en el Golf de Califòrnia.
- Ou blanc, cloïssa llisa blanca (Mactra corallina): molt comuna a tot el Mediterrani però es comercialitza més en el mercat italià. La superfície de les valves és llisa, amb estries de creixement concèntriques i molt primes. El color és blanc, tot i que poden presentar un periòstrac de color bru clar.
- Lluenta, petxinot de sang (Cytherea chione): habita fons sorrencs o de petits còdols, fins a 100 m de profunditat, des de les costes de les Illes Britàniques fins a la Mediterrània. Molt comuna a tot el Mediterrani.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cloïssa |
