Cloak and Dagger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCloak and Dagger
Fitxa
DireccióFritz Lang Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMilton Sperling Modifica el valor a Wikidata
GuióRing Lardner Jr., Albert Maltz, Boris Ingster, Corey Ford i John Larkin Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMax Steiner Modifica el valor a Wikidata
FotografiaSol Polito Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeChristian Nyby Modifica el valor a Wikidata
VestuariLeah Rhodes Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1946 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
alemany
italià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'espionatge i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0038417 Filmaffinity: 702460 Allocine: 145 Rottentomatoes: m/1004369-cloak_and_dagger Letterboxd: cloak-and-dagger Allmovie: v196575 TCM: 71086 AFI: 24726 TMDB.org: 44043 Modifica el valor a Wikidata

Cloak and Dagger és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Fritz Lang, estrenada el 1946.

Argument[modifica]

L'acció es desenvolupa durant la Segona Guerra Mundial. Un buscador italià que ha descobert la fórmula de la bomba atòmica és a les mans dels alemanys, un espia estatunidenc fa tot el possible per segrestar-lo.

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

Aventura d'espionatge amb un heroi que ho és una mica malgrat seu (en aquesta línia, altres exemples posteriors de to menys èpic, però igualment interessants: "The Counterfeit Traitor" i "Torn Curtain"). Lang li va posar sagacitat narrativa i sentit de la geometria per elevar l'entitat i augmentar l'impacte d'una història no especialment distingida. Irònicament, el que més semblava estimular al seu director, un final que incloïa una amenaçadora advertència sobre els perills del mal ús de l'energia atòmica, va ser tallat per la productora, temorosa sens dubte de qüestionar aquests temes amb Hiroshima i Nagasaki encara fumejants.[1]

Referències[modifica]

  1. Calderon, pàg. 108

Bibliografia[modifica]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.