Clodomir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Divisió de la Gàl·lia a la mort de Clodoveu. Els territoris de Clodomir marcats en rosa

Clodomir [1] (495-524) va ser rei merovingi d'Orleans des de 511 fins la seva mort en combat contra els borgonyesos.

Va ser el segon dels quatre fills del rei dels francs Clodoveu I. A la mort del seu pare el 511 i seguint amb els usos salis, es va dividir el regne entre ell i els seus germans. A ell li pertocà el territori de la vall del Loira amb Tours, Poitiers i capital a Orleans.[2] Els seus germans establiren els seus respectius regnes amb capitals a Reims (Teodoric I), Soissons (Clotari I) i París (Khildebert I).

Vers l'any 523, possiblement instigats per la seva mare Clotilde, els quatre germans van emprendre una expedició contra el Regne de Borgonya. Clotilde, membre de la família real borgonyesa, hauria volgut venjar la mort del seu nebot a mans de Segimon de Borgonya.

Els germans van capturar Segimon i Clodomir va tornar a Orleans. Però el germà de Segimon, Gondomar, amb les tropes del seu aliat Teodoric el Gran dels Ostrogots, Gondomar, va tornar a Borgonya on va massacrar la petita guarnició que els francs hi havien deixat.

Clodomir supervisa l'execució de Segimon, Grandes Chroniques de France

Clodomir va fer executar Sigimon i els seus dos fills l'1 de maig de 524. Aleshores liderà una segona expedició contra els borgonyesos en la que perdé la vida, la primavera o l'estiu del mateix any, a la batalla de Vézeronce.

Els seus tres fills van quedar a càrrec de la seva mare, fins que la vídua de Clodomir es va casar amb el germà d'aquest, Clotari I. Per assegurar-se la seva herència, Clotari va conspirar amb el seu germà Khildebert per fer assassinar els nens. Els joves Teodebald i Gunthar van morir a mans dels seus tiets, però un dels tres fills, Clodoald, aconseguí escapar i es féu monjo. Tallant-se els cabells, símbol de la reialesa merovíngia, va renunciar als seus drets dinàstics i arribà a ser abat de Nogent. Més tard fou canonitzat.

Assassinat dels fills de Clodomir, manuscrit del s. XV
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clodomir

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. És franc germànic; es pot traduir com a «gran i gloriòs», chlod (glòria) i mir (gran)
  2. Enciclopèdia Catalana: Clodomir (accés el 18-11-08)