Clodoveu I
| Clodoveu I | |
|---|---|
| Rei dels francs | |
 |
|
| Clodoveu, rei dels francs | |
| Regnat | 481–511 |
| Predecessor | Khilderic I |
| Successor | Teodoric I a Mentz Khildebert I a París Clodomir a Orleans Clotari I a Soissons |
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia. El 481 va succeir al seu pare, Khilderic I, com a rei dels francs salis, un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin (zona de les actuals Tournai i Cambrai), al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica. El 486 va derrotar el duc gal·loromà Siagri, amb la qual cosa va conquerir l'àrea situada entre el riu Somme i el Loira. El 507, i amb ajut dels burgundis, vencent a la batalla de Vouillé, on hi morí Alaric II rei dels visigots va expulsar-los de les seves posicions a l'Aquitània, conservant aquests tanmateix la Septimània en terres de la Gàl·lia. Va establir la capital a Lutècia (actual París). Entre 496 i 499 va convertir-se al cristianisme i va ser batejat per sant Remigi de Reims. Aquest fet va fer oficial la religió cristiana als territoris francs. A la seva mort, el 511, el seu regne fou repartit entre els seus fills.
Vegeu també [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Gibbon, Edward. «capítol XXXVIII». A: The history of the decline and fall of the Roman empire, Volum 4, 1840, p. 291-341 [Consulta: 3 febrer del 2012].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clovis I |
|
|||||||||||
