Cloisonné

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Dimitri, Art bizantí.

El cloisonné és una tècnica d'esmaltat d'origen oriental. El procediment consisteix a crear uns dipòsits de metall, cloisons, que segueixen un dibuix gravat en el metall. Aquest rebaixat es cobreix de l'esmalt vitrificat. Posteriorment, les diferents cassoletes amb l'esmalt de color, un cop han passat pel forn, es poleixen deixant una superfície plana. Normalment forma part d'un treball d'orfebreria més complex.[1]

A Europa aquesta tècnica va expandir-se a l'època bizantina utilitzant l'or com a metall. Però, a l'època romànica, la regió de Limoges, França, va utilitzar un suport metàl·lic més accessible com és coure fent plaques de metall gruixut i rebaixat. A on hi ha gravat el dibuix es ressegueix per tires del mateix metall soldades perpendicularment creant camps, champs, a on va els colors surlevés , aixecats. La pasta vitríficada era molt espessa i quedava mig fossa en el forn, així evitava que s'escampi per sobre del dibuix. Aquesta variant d'esmalt cloisonné s'anomena champlevé .[2]

Primer pas en la tècnica cloisonné
Segon pas en la tècnica cloisonné

Un cop ja es té la forma i el dibuix marcat sobre la placa es comença resseguir amb tires del mateix metall, o bé, si és un motiu constanment utilitzat en el disseny es pot tenir prèviament preparat la tira amb aquesta forma per només incrustar-la en el lloc pertinent.

Escoles[modifica | modifica el codi]

  • Escola de Limoges.
  • Cloisonné Glass Company of London.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.21. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 5 de novembre de 2014]. 
  2. Pijoan. Historia del arte de Pijoan. Tomo II. pàg. 37, 38, 131 i 132. Salvat Editores, S.A. Barcelona. Depósito Legal B.10.789. 1966.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cloisonné Modifica l'enllaç a Wikidata