Cloració

La cloració és el procediment de desinfecció d'aigües mitjançant l'ús de clor o compostos clorats. Es pot emprar gas clor, però normalment es fa servir hipoclorit de sodi (lleixiu) per la seva major facilitat d'emmagatzematge i dosificació. En alguns casos es fan servir altres compostos clorats, com diòxid de clor, hipoclorit de calci o àcid cloroisocianúric. La dosi emprada es determina per assajos, i ha de cobrir la demanda de clor ia un residual per evitar posteriors reinfeccions l'aigua en els circuits.

Des de fa més de 90 anys la cloració té un paper crític en el que a la protecció de l'aigua es refereix. Encara que quan es parla de cloració es relaciona amb la desinfecció de l'aigua d'una piscina, la cloració és un procés d'higienització que es va dur a terme per primera vegada en els sistemes d'abastament d'aigua potable. Sorgeix com a alternativa eficient per a eliminar les malalties infeccioses transmeses per l'aigua; la cloració ha estat responsable en gran part del 50% d'augment d'expectativa de vida en els països desenvolupats durant el segle XX.

Una de les revistes més prestigioses dels Estats Units estableix els fenòmens de filtració i cloració com els avenços més significatius pel que fa a salut pública, va ser el 1846 quan el doctor Ignaz Semmelweis va introduir un dels primers usos del clor com a desinfectant. Ho va fer mentre treballava en un hospital, mitjançant diversos dels seus estudis va poder determinar que la febre dels nens i altres infeccions eren transmeses d'un pacient a un altre pels doctors que no es rentaven les mans després de cada examen, això va comportar que Semmelweis s'instituís un procediment de desinfecció que requeria que els metges higienitzar les mans amb sabó i aigua amb clor. Així va començar tot i va seguir el seu progrés el 1854 quan John Snow intentar desinfectar el sistema d'abastament després d'un brot de còlera a Londres, la cloració contínua es va fer present en els primers anys del segle XX a la Gran Bretanya on la seva aplicació va reduir considerablement les morts per tifoide; poc després aquest procediment es va traslladar als Estats Units en 1908 i es van aconseguir eliminar les malalties transmeses per l'aigua (còlera, tifoide, disenteria i hepatitis A).

Acció de la cloració sobre els agents patogens

Molts es preguntaran com és que la cloració pot eliminar els agents patògens, aquesta explicació també té la seva història, en 1881 el bacteriòleg Robert Koch va demostrar que l'hipoclorit podia destruir cultius purs de bacteris; les seves observacions asseguraven que les cèl·lules bacterianes dosificades amb clor alliberen àcids nucleics, proteïnes i potassi, i les funcions de la membrana resultaven afectades pel clor.

La cloració causava alteracions físiques, químiques i bioquímiques en la paret de tota cèl·lula, d'aquesta manera es destrueix la barrera protectora de la mateixa deixant indefensa, disminuint les seves funcions vitals fins a portar a la mort, com a conclusió, el clor no permet que el bacteri creixi, es reprodueixi o causi cap malaltia.

Els beneficis del clor sobre l'aigua són molts i són justament ells els que enalteixen l'ús d'aquest producte tant en els tancs d'aigua potable com en el manteniment de piscines, abans que res hem de destacar que és un germicida potent ja que redueix el nivell de microorganismes patògens en l'aigua fins a nivells que són gairebé impossibles de mesurar. La cloració permet el control de gust i olors reduint, això es deu que el clor s'oxida substàncies que es presenten naturalment, ens referim a les secrecions pudents d'una alga i olors de vegetació que es troba en procés de putrefacció, el clor li atorga a l'aigua atributs asèptics i usualment modifica favorablement el seu sabor.

La cloració comporta també un control biològic i químic, pel que fa al primer, assenyalem que la seva acció germicida elimina bacteris, floridures i algues, controla els microorganismes molestos que solen créixer en la piscines i es transmeten per l'aigua. El control químic és aquell que s'encarrega de destruir el sulfur d'hidrogen i eliminar l'amoníac com altres compostos nitrogenats que generen sabors desagradables i obstaculitzen qualsevol tipus de desinfecció.

La cloració exerceix una funció extraordinària en protegir els sistemes d'abastament d'aigua potable de les malalties infeccioses, si complementem aquest procés amb el sistema de filtrat dels resultats obtinguts són encara molt millors; segons l'Organització Mundial de la Salut, la desinfecció de piscines i de xarxes d'aigua per a consum públic amb clor és la millor garantia d'una aigua microbiològicament segura.