Cloracne
  | |
| Tipus | dermatosi tòxica i Halogen acne (en)  |
|---|---|
| Especialitat | dermatologia |
| Patogènia | |
| Causat per | dioxina |
| Classificació | |
| CIM-11 | ED81.1 |
| CIM-10 | L70.8 i L24.2 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 31706 |
| MeSH | D054506 |
| UMLS CUI | C0263454 |
El cloracne és el terme emprat per descriure l'acne ocupacional produït per hidrocarburs tractats amb clor.[1] És una erupció semblant a l'acne dels barbs, quists i pústules associades amb la sobre-exposició a certs compostos aromàtics halogenats, tals com a dioxines i dibenzèfurans clorats. Les lesions es troben amb major freqüència a les galtes, darrere de les orelles, en les aixelles i engonal.
La condició va ser descrita per primera vegada en els obrers industrials alemanys en 1897 per von Bettman, i es creia inicialment que era causada per l'exposició al clor tòxic (d'aquí el nom de "cloracne"). Va ser a la dècada de 1950 que el cloracne es va associar amb hidrocarburs aromàtics. Les substàncies que poden causar acne clòric ara es coneixen col·lectivament com cloracnegens. El cloracne està especialment vinculat a l'exposició tòxica de dioxines (subproductes de molts processos químics, incloent la fabricació d'herbicides com l'agent taronja), fins al punt que es considera un signe clínic d'exposició a les dioxines. Va ser l'efecte principal en l'accident industrial de Seveso.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cloracne |
- ↑ Fitzpatrick dermatología en medicina general. 8ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana, 2014, p. 915-916. ISBN 978-607-9356-00-2.