Clorargirita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Clorargirita

Clorargirita sobre iodargirita de Broken Hill, Austràlia
Classificació
Categoria halurs
Fórmula química AgCl
Nickel-Strunz 3.AA.15
Dana 9.1.4.1
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí cúbic
Color incolora, gris, groguenca, negre
Macles {111}
Exfoliació no en té
Fractura irregular
Tenacitat sèctil
Duresa 2,5
Lluïssor resinosa, adamantina, mat
Ratlla blanca, brillant
Densitat mesurada: 5,556 g/cm3
calculada: 5.57 g/cm3
Birefringència δ = 0,000
Solubilitat en amoníac
Referències [1][2]

La clorargirita és un mineral de la classe dels halurs. Fou descrita per primer cop el 1565, a partir d'un exemplar trobat al districte Marienberg District, Erzgebirge, Alemanya, i el seu nom fa al·lusió a la seva composició química de clorur i plata. També és coneguda amb els noms cerargirita, ostwaldita, argiroceratita o plata còrnia. Pertany i dóna nom al grup clorargirita de minerals.[3]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Químicament és un compost de clorur de plata, amb fórmula AgCl. Cristal·litza en el sistema cúbic formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera. És de color blanc en estat fresc, i extremament sensible a la llum, que l'acoloreix de gris, violeta i negre. Té duresa 2,5 a l'escala de Mohs i densitat 5,56 g/cm3. És soluble en amoníac i es fon amb facilitat produint plata.

Formació[modifica | modifica el codi]

És un mineral secundari que apareix a la zona d'oxidació dels jaciments de minerals de plata, especialment en les regions àrides. Generalment es dóna associada amb uns altres minerals secundaris d'argent. Els que apareixen associats a la clorargirita més comunament són: wulfenita, carinthita, pelagita, plata, piromorfita, malaquita, limonita, jarosita, iodargirita, cerussita, bromargirita i atacamita.

Exemplar d'embolita, varietat amb brom de clorargirita

Varietats[modifica | modifica el codi]

Són descrites tres varietats de clorargirita:

  • Embolita, o clorargirita bròmica, una varietat que conté brom descrita originàriament a la mina Colorado, Copiapó, Xile.[4]
  • Buttermilcherz, una varietat col·loïdal barrejada amb capes de silicats.[5]
  • Iodobromita, o iode-brom-clorargirita, un halur de plata que conté quantitats substancials de clor, brom i iode.[6]

Grup clorargirita[modifica | modifica el codi]

El grup clorargirita és un grup d'halurs d'argent o coure. A banda de la clorargirita, la qual li dóna nom, el grup també està integrat per les següents espècies:

  • Bromargirita, amb fórmula AgBr
  • Marshita, amb fórmula CuI
  • Miersita, amb fórmula (Ag,Cu)I
  • Nantokita, amb fórmula CuCl

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Chlorargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
  2. Chlorargyrite, Mineral Data Publishing.
  3. «Chlorargyrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
  4. «Bromian Chlorargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
  5. «Buttermilcherz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
  6. «Iodian Bromian Chlorargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorargirita