Cloropropè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Cloropropè és el nom comú del compost orgànic 2-clor-1,3-butadiè, que té la fórmula molecular CH2=CCl-CH=CH2 o C4H5Cl. Aquest compost incolor i líquid és el monòmer per a la producció del polímer policloroprè, un tipus de cautxú sintètic. El polipropè és més conegut com a Neoprè, nom comercial que li va donar DuPont que el desenvolupà i el comercialitza actualment.

Producció[modifica]

La síntesi moderna del cloropropè per part de tots els fabricants es produeix en tres etapes a partir d'1,3-butadiè:

  • cloració
  • isomerització d'una part del corrent de producte
  • deshidrocloració de 3,4-dicloro-1-butè.

El clor s'afegeix a 1,3-butadiè per produir una barreja de 3,4-dicloro-1-butè i 2,3-dicloro-2-butè. L'isòmer 2,3-clor posteriorment isomeritza a 3,4 isòmer, que al seu torn es tracta amb una base per induir la deshidrocloració de 2-clorobuta-1,3-diè. Aquesta deshidrohalogenació implica la pèrdua d'un àtom d'hidrogen en la posició 3 i l'àtom de clor en la posició 4 formant d'aquesta manera un doble enllaç entre els carbonis 3 i 4 de la molècula obtenint cloropropè. El 1983, aproximadament 2.000.000 kg van ser produïts d'aquesta manera. ¹ La principal impuresa en cloroprè preparat d'aquesta manera és 1-clorobuta-1,3-diè, que separa generalment per destil·lació.

Procés d'acetilè[modifica]

Fins a la dècada de 1960, el cloropropè es produïa mitjançant la síntesi acetilènica, que va ser el model de la síntesi original de vinilacetilè. En aquesta síntesi, l'acetilè és dimeritzat per donar acetilè de vinil, que es combina a continuació amb clorur d'hidrogen per donar 4 -clor-1,2-butadiè (un derivat d'alè), que en presència de clorur cuprós, reorganitza a la 2-chlorobuta-1,3-diè:

HC≡C-CH=CH2 + HCl → H2C=C=CH-CH2Cl H2C=C=CH-CH2Cl → H2C=CCl-CH=CH2

Aquest procés requereix molta energia i té alts costos d'inversió. A més, l'acetilè de vinil intermèdia és inestable. Aquest "procés d'acetilè" ha estat reemplaçat per un procés que afegeix Cl2 a un dels dobles enllaços en 1,3-butadiè en lloc, i posterior eliminació produeix HCl, així com de cloroprè.

Usos i aplicacions[modifica]

A causa de les seves propietats d'alta resistivitat mecànica, resistivitat davant la intempèrie, aïllant del calor i l'electricitat i els agent químics el cloroprè (o neoprè en forma polimèrica, la qual és impermeable i flexible) és usat per a:

  • Fabricar amortidors exposats al sol.
  • Fabricar i/o revestir canonades destinades a transportar productes químics que desgastin la canonada.
  • Revestir cables elèctrics.
  • Corretges dels ventiladors dels vehicles.
  • Vestimenta en esports aquàtics, per aïllar la persona de l'aigua i mantenir-ne la temperatura.

Bibliografia[modifica]

  • http://www.iisrp.com/WebPolymers/04FinalPolychloropreneIISRP.pdf Arxivat 2009-04-19 a Wayback Machine.
  • Manfred Rossberg, Wilhelm Lendle, Gerhard Pfleiderer, Adolf Tögel, Eberhard-Ludwig Dreher, Ernst Langer, Heinz Rassaerts, Peter Kleinschmidt, Heinz Strack, Richard Cook, Uwe Beck, Karl-August Lipper, Theodore R. Torkelson, Eckhard Löser, Klaus K. Beutel, "Chlorinated Hydrocarbons" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 2006 John Wiley-VCH: Weinheim. doi:10.1002/14356007.a06_233.pub2