Diclorometà
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Nom curt | DCM |
| Massa molecular | 83,953 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Rol | carcinogen ocupacional i cancerigen |
| Estructura química | |
| Fórmula química | CH₂Cl₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,33 g/cm³ (a 20 °C) |
| Solubilitat | 2 g/100 g (aigua, 20 °C) |
| Moment dipolar elèctric | 1,6 D |
| Punt de fusió | −95 °C −95 °C −95,14 °C |
| Punt d'ebullició | 40 °C (a 760 Torr) 40 °C (a 101,325 kPa) |
| Moment dipolar elèctric | 1,6 D |
| Pressió de vapor | 350 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 13 vol% |
| Límit superior d'explosivitat | 23 vol% |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 85,75 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Límit d'exposició a curt termini | 433,75 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) |
| Límit d'exposició sostre | 0 mg/m³ (cap valor) |
| IDLH | 7.981 mg/m³ |
| Potencial d'escalfament global | 11 |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| líquid inflamable | |
El diclorometà (DCM)—o clorur de metilè—és un compost orgànic amb la fórmula CH2Cl2. És un líquid incolor volàtil amb una aroma moderadament suau i que és molt usat com solvent. Encara que no és miscible amb aigua ho és amb molts solvents orgànics.[1]
Història[modifica]
El DCM es va preparar primer pel químic Henri Victor Regnault (1810–1878), qui el va aïllar d'una mescla de clorometà i de clor que havia estat exposat a la llum solar.
Producció[modifica]
El DCM es produeix per reacció ja sigui amb el clorur de metil o el metà amb gas clor a 400–500 °C.
- CH₄ + Cl₂ → CH₃Cl + HCl
- CH₃Cl + Cl₂ → CH₂Cl₂ + HCl
- CH₂Cl₂ + Cl₂ → CHCl₃ + HCl
- CHCl₃ + Cl₂ → CCl₄ + HCl
El producte d'aquests processos és una mescla de clorur de metil, diclorometà, cloroform, i tetraclorur de carboni. Aquests compostos se separen per destil·lació.
Usos[modifica]
El DCM és útil en molts processos químics. Pels problemes en la salut s'han cercat alternatives per aquestes aplicacions.[1]
S'ha fet servir en pintures i com desgreixant. També en la descafeïnació del cafè i del te i per preparar extractes de saboritzants.[2] Altres usos són per extreure la calor de petites diferències de temperatures, utilitzat per exemple en joguines com l'ocell que beu. També en certs plàstics.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 M. Rossberg et al. "Chlorinated Hydrocarbons" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2006, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a06_233.pub2
- ↑ Office of Environmental Health Hazard Assessment. «Dichloromethane». Public Health Goals for Chemicals in Drinking Water. California Environmental Protection Agency, September 2000.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diclorometà |