Clotari I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Clotari I
Rei merovingi de Soissons
Rei dels Francs
Tête de Clotaire.jpg
Testa de Clotari, al museu municipal de Soissons.
Regnat 511561
Predecessor Clodoveu I
Successor Khilperic I a Nèustria
Caribert I a París
Guntram a Borgonya
Sigebert I a Austràsia

Clotari I (Khlothar, Hlothar o Clotaire) (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs des del 511 fins a la mort. La seva ambició i la seva longevitat li permeteren de reunificar el regne que havia estat dividit pel seu pare.[1]

Nasqué a Soissons (actual França) el 497, fill del rei Clodoveu i de Santa Clotilde. Seguint els usos francs, ell i els seus tres germans es van repartir el regne a la mort del seu pare el 511. A la seva part s'hi incloïa la seva ciutat natal de Soissons, que convertí en capital, i Laon, Noyon, Cambrai, i Maastricht, i també la part baixa del curs del riu Mosa. Els seus germans reberen Metz (Teodoric I), Orleans (Clodomir I) i París (Khildebert I).

Clotari es mostrà molt ambiciós i de seguida va intentar d'ampliar el seu regne. Va liderar la guerra que va enfrontar els quatre germans amb Godomar de Borgonya, en la que va morir Clodimir. Acabada la guerra va ser el principal instigador de l'assassinat dels fills d'aquest el 524. De les terres que haurien heretat els seus nebots s'annexionà les ciutats de Tours i Poitiers. Va prendre part en diverses expedicions contra Borgonya i després de la destrucció d'aquest regne el 534 s'annexionà Grenoble i Diá.

Quan els ostrogots van cedir Provença als francs, va rebre les ciutats d'Orange, Carpentras i Gap. El 531 va marxar amb el seu nebot Teodobert I contra els turingis, i el 542 amb el seu germà Khildebert contra els visigots a Hispània. A la mort del seu nebot Teodobald el 555, Clotari es va anexionar els seus territoris, i al morir el seu germà Khildebert el 558 esdevingué l'únic rei dels francs.

Va governar sobre gran part d'Alemanya, emprengué expedicions contra Saxònia, i durant un temps va cobrà 500 vaques anuals de tribut als saxons.

El tram final del seu regnat de 50 anys de durada va estar marcat per conflictes interns. El seu fill Khram es va revoltar en contra seu en diverses ocasions. Perseguint a Khram a Bretanya, on s'havia refugiat, Clotari el va tancar en una cabana amb la seva dona i els seus fills i hi va calar foc. Perseguit pel remordinment, va anar a Tours a demanar perdó davant la tomba de Sant Martí, i morí poc després.

Família[modifica | modifica el codi]

Escenes de la vida de Santa Radegunda i Clotari
  • Clotari es casà per primer cop vers el 524 amb Guntheuc, vídua del seu germà Clodomir. No tingueren descendència.
  • El segon matrimoni, vers el 532, va ser amb Radegunda, filla de Bertachar, el rei de Turíngia que ell i el seu germà havien derrotat. Més tard seria canonitzada. No tingueren descendència.
  • El tercer matrimoni fou amb Ingund, amb la que tingué cinc fills i dues filles:
    • Gunthar, morí abans que el pare
    • Khilderic, morí abans que el pare
    • Caribert I, rei de París (561–567)
    • Guntram, rei de Borgonya (561–592)
    • Sigebert I, rei d'Austràsia (561–575)
    • Clotsinda, casada amb Alboí, rei dels llombards
  • El seu quart matrimoni va ser amb una germana d'Ingund, Aregund, amb qui tingué un fill:
  • La seva darrera esposa fou Khunsina, amb qui tingué un fill:
    • Khram, que rebel·là contra el seu pare i morí abans que ell.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clotari I Modifica l'enllaç a Wikidata

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Catalana: Clotari I (accés el 18-11-08)