La temporada 1991/92 va ser la 70a en la història del CE Castelló, la 35a i segona consecutiva a la Segona divisió. La plantilla va comtar amb baixes il·lustres d'alguns jugador que portaven molts anys al club. Són els casos d'Alfredo, Ibeas, Manchado o Ximet. Javi Valls i Raúl Cruselles feren patent la fractura al vestidor en quedar-se com a únics representants de la formidable generació de jugadors que la pedrera havia donat en els darrers deu anys. A la Lliga la situació de patiment per obtindre la permanència en un equip que pensava en objectius més destacats tornaren a repetir-se. Els Orelluts acabaren al 10è lloc, però a tan sols 4 punts de la Segona divisió B. A la Copa el paper no fou més remarcable.
