Club Esportiu Europa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
CE Europa
Escut del Club Esportiu Europa
Nom complet Club Esportiu Europa
Àlies Escapulats, europeistes
Fundació 5 de juny de 1907
Estadi Club Esportiu Europa Nou Sardenya
Escut de Barcelona Barcelona
Bandera de Catalunya Catalunya
(7.000 espectadors)
Socis 1.850
Penyes 5
President Països Baixos Guillaume de Bode
Entrenador Catalunya Pedro Dólera
Lliga Tercera divisió
(3r, Tercera divisió la temporada 2013-14)
Web oficial
http://www.ceeuropa.cat
Equipació
Primera
Equipació
Segona
Equipació
Tercera

El Club Esportiu Europa és un club de futbol de Barcelona, vinculat a l'antiga Vila de Gràcia. Va ser fundat l'any 1907 i és conegut bàsicament pel seu primer equip de futbol masculí. Compit en la Tercera divisió, Grup 5, de la Lliga espanyola de futbol, quarta categoria absoluta del futbol de l'Estat.

El Club va viure la seva millor època en els anys 20. En la temporada 1922-23 fou finalista de la Copa del Rei, caient derrotat per 1-0 davant l'Athletic Club de Bilbao i va ser un dels deu equips fundadors de la Lliga espanyola de futbol, militant a les tres primeres temporades de la Primera divisió: 1928-29, 1929-30 i 1930-31. A més, va imposar-se en l'antic Campionat de Catalunya de 1922-23 i en va ser subcampió sis ocasions més. Posteriorment visqué dues noves èpoques d'esplendor: en els anys 60 va militar a la Segona divisió durant cinc temporades (del 1963 al 1968), i en els anys 90 va proclamar-se campió de la Copa Catalunya en dues ocasions (1997 i 1998).

El CE Europa també fou l'amfitrió del primer partit de bàsquet disputat a Espanya el 8 de desembre de 1922 i va imposar-se al Laietà Basket Club per 8 a 2. El club gracienc va ser un dels millors equips de bàsquet de Catalunya durant els anys 20, guanyant el Campionat de Catalunya en dues ocasions (1924 i 1926).

El Club també compta amb un equip femení i una àmplia estructura de futbol base amb més de 30 equips federats.[1][2]

Taula de continguts

Símbols[modifica | modifica el codi]

Els colors[modifica | modifica el codi]

Des de la seva fundació i durant una dècada, el CE Europa va vestir samarreta amb franges verticals blaves i blanques, a més de pantalons blaus. El 1918 la samarreta passà a ser totalmente blanca amb coll blau. Aquesta equipació va mantenir-se durant set anys. Puntualment, a la temporada 1925-26 s'adoptà una indumentària totalment blanca.

A la temporada 1926-27 l'uniforme va adoptar les senyes inconfundibles senyes d'identitat: samarreta blanca amb el característic escapulari blau i pantalons blaus. Tot i desconèixer-se el motiu de la incorporació de l'escapulari en l'uniforme europeista, alguns historiadors apunten que podria tractarse d'una influència del Birmingham City, equip que va visitar Barcelona durant els anys 20.[3]

La temporada 2007-08, commemorativa del centenari del Club, la samarreta va adoptar un disseny que combinava l'escapulari amb el coll blau dels primers anys.

Les mitges foren negres o fosques fins al 1955 (fins aleshores tots els equips les portaven negres o fosques, fos quina fos la seva indumentària). Del 1955 fins al 1961 s'alternarien les mitges blanques amb les negres/fosques, sent des del 1961 blanques sense interrupció. Des de la temporada 2007-08 han adoptat el color blau.

Equipació
1907-18
Equipació
1918-25
Equipació
1925-26
Equipació
1926-1955
Equipació
1955-1961
Equipació
1961-2007
Equipació
2007-2008
Equipació
2008-actual
  • Uniforme titular: Samarreta blanca amb escapulari blau, pantalons blaus i mitges blaves
  • Segon uniforme: Samarreta blava amb escapulari blanc, pantalons blaus i mitges blaves
  • Tercer uniforme: Samarreta vermella amb escapulari blanc, pantalons blaus i mitges vermelles

Escut[modifica | modifica el codi]

Escut actual del Club els primers anys

L'escut actual, adequadament modernitzat en les seves formes i sigles, va aparèixer per primera vegada el 1915. Substituïa un complex escut en forma d'olla, que representà el Club des de la seva fundació l'any 1907. El seu autor fou el pintor Jacint Olivé Font, que a més va ser jugador del Club els primers anys.

L'escut reflecteix dos dels objectes més característics del futbol, la pilota i la porteria. A la banda superior s'han mantingut les tres franges blaves característiques de la seva primera samarreta (a franges blanques i blaves) que el Club va emprar fins al 1918.

Himne[modifica | modifica el codi]

El CE Europa ha tingut tres himnes al llarg de la seva història, malgrat els dos primers tingueren una vida molt curta. A la temporada 1994-95 el Club va adoptar l'himne actual, titulat Europa, sempre endavant!, obra del compositor Robert Baquero Tubau i escrit el 1995:[4]

Les instal·lacions[modifica | modifica el codi]

Nou Sardenya[modifica | modifica el codi]

Article principal: Nou Sardenya
Vista actual del Nou Sardenya

El CE Europa juga els seus partits en el Nou Sardenya, originalment edificat l'any 1940 i totalment reconstruït el 1995 sobre l'antic. El recinte està ubicat en el barri de Gràcia, entre els carrers de Sardenya (del qual va agafar el seu nom), Camèlies i Secretari Coloma. Té una capacitat per a 7.000 espectadors, gespa artificial homologada per la FIFA i unes dimensions de 100 x 63 metres.[5]

Camp de l'Àliga[modifica | modifica el codi]

Article principal: Camp de l'Àliga

Des de la temporada 2001-02 el CE Europa va fer-se càrrec de la gestió del Camp de l'Àliga, de titularitat municipal construït l'any 1991.[6] Aquest fet va permetre ampliar l'escola de futbol i augmentar el número d'equips del futbol base, funcionant com si d'una mini-ciutat esportiva es tractés. Camp inicialment de terra, li fou instal·lada gespa artificial el 2004.[7]

Camps històrics[modifica | modifica el codi]

Article principal: Camp del Guinardó
Vista actual del Camp de l'Àliga

Anteriorment, el club va regentar altres terrenys de joc en la ciutat de Barcelona.[8] De tots ells, el més important i representatiu va ser el Camp del Guinardó.

  • Entre 1907 i 1909 el primer terreny de joc del Club estigué ubicat al carrer Indústria, a prop del passeig de Sant Joan.
  • El 1909 el Club arrendà uns terrenys ubicats a l'illa entre els carrers Mallorca, Sicília, Provença i Nàpols, al costat del Temple de la Sagrada Família.
  • El 1912 va traslladar al carrer Marina, a l'altre costat del Temple de la Sagrada Família.
  • El 1919 va ubicar-se a un camp situat a l'illa entre els carrers Indústria, Sardenya, Sant Antoni Maria Claret i Sicília, i disposava d'una tribuna amb capacitat per a 3.000 persones.
  • El 1923 el Club es traslladà a l'històric Camp del Guinardó, també conegut com a Camp dels Cuartells per la seva ubicació al costat d'un cuartell de la Guardia Civil. Estava situat aproximadament entre els carrers de l'Encarnació, Lepant, Taxdirt (abans Sant Lluís) i Alcalde de Móstoles (abans Marina).
  • El 1931, amb la desaparició del primer equip i en plena crisi, el Club es va traslladar al Camp dels Quinze, en el Passeig del Mariscal Jofre (actualmente Avinguda de Borbó), un terreny molt més modest.
  • El 1935 es traslada a uns terrenys entre els carrers Providència i Sardenya. En acabar la Guerra Civil Espanyola aquest camp va quedar totalment inutilitzat per a la pràctica esportiva en convertir-se en un desballestament militar.
  • Entre 1939 i 1940 el CE Europa es trobava sense camp. Va haver de jugar de prestat en camps d'altres equips de la ciutat, com el Futbol Club Martinenc i la Unió Esportiva Sants, fins que va inaugurar-se l'estadi del carrer Sardenya, l'1 de desembre de 1940.

Història[modifica | modifica el codi]

Placa commemorativa de la fundació del CE Europa, al carrer Sicília, 290

El Club Esportiu Europa va ser fundat el 5 de juny del 1907 com a conseqüència de la fusió de dos clubs modestos de la ciutat, el Provençal i el Madrid. Davant la impossibilitat de satisfer els drets d'ingrés a la Federació Catalana de Futbol, decidiren satisfer el deute d'un club modest anomenat Europa, adoptant-ne el nom i la plaça.[9] L'acte de fundació es va portar a terme en el ja desaparegut bar-bodega La Roca, en el carrer Sicília n. 290 de Barcelona.[10]

Dècada de 1910. Primeres passes[modifica | modifica el codi]

La seva presència en competicions oficials va iniciar-se en la temporada 1909-10, participant a la segona categoria del Campionat de Catalunya, aleshores la divisió més baixa de la competició.[11] Malgrat les poques dades que ens han arribat, sabem que l'equip aviat va situar-se entre els conjunts més destacats de la categoria i que disputà l'eliminatòria final d'ascens a primera categoria les temporades 1913-14, 1914-15 i 1915-16, sense aconseguir-ho.[12]

A la temporada 1917-18 el CE Europa compit a la tercera categoria, a causa de la divisió de la primera categoria en dues divisions diferents. Poc va durar aquesta situació, doncs va aconseguir l'ascens a la nova segona categoría (llavors anomenada Primera B) aquella mateixa temporada. En la següent, la temporada 1918-19, va aconseguir un altre ascens que el col·locava a la màxima divisió del futbol català.[13]

Dècada de 1920. Època daurada del Club[modifica | modifica el codi]

Durant aquesta dècada el CE Europa va viure els anys més esplendorosos de la seva història. Va convertir-se de facto en el segon club de Catalunya, només per darrere del FC Barcelona i per sobre del RCD Espanyol. Prova d'això fou la regularitat demostrada amb sis subcampionats del Campionat de Catalunya (1920-21, 1921-22, 1923-24, 1926-27, 1927-28 i 1928-29) i un campionat en la temporada 1922-23. En aquell moment era el segon club de Catalunya amb més socis, uns 6.000, per darrere només del FC Barcelona i era una entitat netament poliesportiva amb seccions d'atletisme, rugbi, bàsquet i hoquei.

El Campionat de Catalunya 1922-23 li va permetre participar a la Copa del Rei, llavors reservada als campions dels campionats territorials, i que aleshores era el principal títol del futbol espanyol fins a la creació de la Lliga, l'any 1929. Després d'eliminar el Sevilla FC en quarts de final (4-0 i 1-2) i l'Sporting de Gijón en semifinals (3-2 i 1-2) es va classificar per jugar la final contra l'Athletic Club de Bilbao, que a més es disputaria a Barcelona, en el Camp de Les Corts, el 13 de maig de 1923. El CE Europa va caure per 1-0 en un partit en el qual, segons les cròniques, els europeistes estavellaren deu pilotes als pals, i sucumbiren amb un solitari gol que els bilbaïns anotaren en un contracop.[14]

Malgrat la derrota, el subcampionat de Copa del Rei de futbol va permetre que el CE Europa fos escollit com un dels deu integrants de la primera temporada de la Primera divisió de la Lliga espanyola de futbol, ja que per a la seva confecció foren escollits els campions i subcampions de la Copa del Rei fins aquella data. El primer partit del CE Europa a la Primera divisió es va disputar a Madrid el 10 de febrer del 1929 contra el Reial Madrid, caient derrotat per 5-0. Una setmana després aconseguiria a Barcelona la seva primera victòria por 5-2 davant l'Arenas Club de Getxo.

El CE Europa va romandre tres temporades consecutives a la Primera divisió (1928-29, 1929-30 i 1930-31), fins perdre la categoria en acabar la temporada 1930-31. A la seva primera temporada destaquen un 4-1 contra el Atlético de Madrid[15] i un 5-2 contra el Reial Madrid,[16] ambdós com a local. A la temporada 1929-30 destaquen un 1-2 aconseguit contra el RCD Espanyol al seu camp de Sarrià[17] i un 2-0 a casa contra l'Atlético de Madrid.[18] Finalment, a la temporada 1930-31 destaquen els dos partits jugats contra el FC Barcelona: un empat 2-2 com a local[19] i una victòria per 0-2 a Les Corts.[20]

Dècada de 1930. Crisi econòmica i esportiva[modifica | modifica el codi]

A principis dels anys 30 el CE Europa començava a patir amb força la crisi generada per les despeses causades per la participació a la Lliga espanyola i l'auge del profesionalisme, que tanmateix afectava a molts altres clubs. Per sobreviure, a principis de la temporada 1931-32 el Club va arribar a un acord de fusió amb el Gràcia FC, un altre club històric que, amb el nom de Futbol Club Espanya, també había estat subcampió de la Copa del Rei l'any 1914. El nou equip va rebre el nom de Catalunya FC, però va tenir curta vida: fou cuer al Campionat de Catalunya i va ser dissolt abans d'acabar la temporada a la Segona divisió quan l'equip ja estava condemnat al descens. A més, el Club es va veure forçat a desprendre's del seu estadi: el Camp del Guinardó i de gran part dels seus jugadors, als quals debien vàries mensualitats.[21]

Aquella mateixa temporada 1931-32 el CE Europa había mantingut un equip amateur competint a la tercera categoría del Campionat de Catalunya conservant el nom i distintius de l'entitat escapulada, i així va continuar el seu recorregut des de la categoria amateur.[22] A poc a poc, el Club va anar recuperant terreny: a la temporada 1933-34 va aconseguir pujar a segona categoría del Campionat de Catalunya de futbol, i a la temporada 1935-36 va quedar-se a un pas d'optar a l'ascens a primera categoria.

Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola les competicions futbolístiques del Principat de Catalunya continuaren, tot i les dificultats. Durant aquest període l'equip va aconseguir ascendir a la primera categoría a la temporada 1936-37, i vers el final de la guerra el seu estadi va ser utilitzat com a desballestament militar. Acabada la guerra, les noves autoritats van anul·lar els resultats de les competicions jugades a l'Espanya republicana durant la Guerra Civil, amb la qual cosa el CE Europa va ser reubicat a la segona categoría que ostentava la temporada 1935-36.

A la temporada 1939-40 del Campionat de Catalunya l'equip va acabar segon; però no va tenir opcions d'ascendir a primera perquè els campionats regionals van desaparèixer aquell any en favor de la Lliga espanyola i les divisions regionals que els substituirien. A més, el Club va haver de jugar en campos d'altres clubs veïns com el FC Martinenc, UE Sant Andreu o la UE Sants, ja que el seu camp havia quedat definitivament inutilitzat per a la pràctica esportiva.[23]

Dècada de 1940. Periple per categories regionals[modifica | modifica el codi]

Partit del centenari entre el CE Europa i el CA Osasuna, el 5 de juny de 2007 al Nou Sardenya

Després de la desaparició del Campionat de Catalunya de futbol, per a la temporada 1940-41 el CE Europa va ser ubicat a la Primera A, immediatament inferior a la Tercera divisió espanyola de futbol. Els resultats esportius no foren bons, ja que l'equip perdé la categoria aquell mateix any. En canvi, socialment el Club va viure una alegria: la inauguració del seu nou camp del carrer Sardenya l'1 de desembre de 1940.[24]

Després de dues temporades a Primera B el Club va tornar a Primera A, mantenint-se entre les temporades 1943-44 i 1950-51 amb resultats de mitja taula.

Dècada de 1950. Retorn a la Tercera divisió[modifica | modifica el codi]

A la temporada 1950-51 el CE Europa va fer un campionat perfecte, quedant campió i ascendint per primer cop a Tercera divisió. Entre les temporades 1951-52 i 1960-61 l'equip mantingué la categoria sense problemes i rondant gairebé sempre la zona mitja-alta de la classificació, però sense opcions clares d'optar a l'ascens a Segona divisió.

Dècada de 1960. Ascens a la Segona divisió[modifica | modifica el codi]

A principis dels anys 60 el CE Europa va assolir els dos campionats de Tercera divisió que posseeix a les temporades 1961-62 i 1962-63, la qual cosa li va donar dret a jugar les eliminatòries d'ascens a Segona divisió. A la temporada 1961-62 va caure davant l'UP Langreo i va quedar eliminat. En canvi, a la temporada 1962-63 es va imposar a la UE Maó (4-0 i 2-2) i després al Caudal Deportivo (1-1 i 6-2), convertint-se així en nou equip de la Segona divisió.[25]

A aquesta categoría es va mantenir durant cinc temporades consecutives, de la 1963-64 a la 1967-68. Durant aquests anys, considerats la segona època daurada del Club, destaca especialmente la temporada 1963-64: a la lliga va assolir el tercer lloc, a la portes de la promoció a Primera divisió. També destaca la temporada 1966-67 pel seu paper a la Copa del Rei (llavors Copa del Generalísimo), en la qual va arribar fins als vuitens de final després d'eliminar al vigent campió, el potent Real Zaragoza de "los Cinco Magníficos". Aquella mateixa temporada el CE Europa aconseguia un meritori sisè lloc a la lliga.

Una reestructuració federativa després de la temporada 1967-68, que reduïa la Segona divisió de dos grups a només un, va arrosegar al conjunt europeista novament a la Tercera divisió.[26]

Dècada de 1970 i 1980. Temps difícils[modifica | modifica el codi]

Després del descens a la Tercera divisió, el CE Europa va fer algunes temporades fregant els primers llocs de la classificació. Però a partir de la temporada 1971-72 els seus resultats empitjoraren sensiblement, fins que va patir al descens a la Regional Preferent la temporada 1973-74. Varen ser moments molt durs per al Club, que no va aconseguir recuperar la Tercera divisió fins tres temporades después, a la 1976-77.[27]

Després de l'ascens, el Club continuava ocupant temporada rere temporada la zona mitja-baixa de la classificació lliguera i el risc d'un nou descens a la Regional Preferent es va consumar novament al final de la temporada 1985-86. De nou l'equip va trigar tres temporades més a recuperar la Tercera divisió, i fins i tot la temporada 1986-87 estigué més a prop d'un altre descens. Però després de moltes dificultats, el Club va recuperar la Tercera divisió en acabar la temporada 1988-89.[28]

En el decurs de la temporada 1985-86 el Club va catalanitzar el seu nom oficial de Club Deportivo Europa a Club Esportiu Europa, tot i que fins 1939 el Club sovint apareixia nomenat en català com Club Deportiu Europa.

Dècada de 1990. Edat de plata del Club[modifica | modifica el codi]

Una vegada recuperada la Tercera divisió, la temporada 1989-90 fou força prometedora amb un CE Europa que va optar a l'ascens directe a Segona divisió B en aferrissada lluita amb la UE Sant Andreu, tot i que finalment va cedir fins al cinquè lloc. Inicialment fou un miratge, doncs a les temporades següents l'equip tornava a transitar per les posicions baixes de la classificació, molt a prop dels llocs de descens.[29]

A més, entre 1992 i 1995 el Club es veié forçat a jugar els seus partits fora del seu camp. L'Ajuntament de Barcelona, titular dels terrenys on s'ubicava l'estadi, va decidir renovar totalment les instal·lacions i fou enderrocat en la seva totalitat. Les obras comprenien la construcció d'un aparcament subterrani sota el terreny de joc, grades i tribuna noves, un poliesportiu annexe pel costat del carrer Sardenya, a més de dotar al camp de tots els serveis d'un estadi modern, com ara la instal·lació de gespa artificial. Mentrestant, el CE Europa va jugar els seus partits en qualitat d'equip local en el camp del FC Martinenc primer i (ja a Segona B) de la UA Horta després, ambdós de terra.

Malgrat les dificultats, la perspectiva del nou camp va canviar la dinàmica de l'equip. La temporada 1993-94 el CE Europa es va classificar en quart lloc i va guanyar-se el dret a jugar la lligueta d'ascens a Segona divisió B. En dura lluita contra el CD Roldán de Múrcia, el CE Montuïri de Mallorca i especialment el Pinós CF del País Valencià, l'equip va aconseguir l'ascens a Segona divisió B.[30]

La temporada 1994-95 a la categoria de bronze va ser, esportivament, un suplici. El Club no podia disposar del seu estadi, encara en obres, ni podia competir amb pressupostos molt més alts que el seu. Aviat es va veure que el retorn a Tercera divisió era un fet inevitable, com així va ser.

Però no tot foren males notícies aquella temporada: l'estadi de Sardenya, rebatejat com a Nou Sardenya, va ser inaugurat solemnement el 4 de maig de 1995.[31] Ja era tard per ajudar a l'equip a mantenir-se a la Segona divisió B (de fet, l'equip no hi jugaria fins a la temporada següent); però va suposar un revulsiu per a les temporades següents i un impuls per a l'entitat en tots els sentits. El 15 d'agost d'aquell mateix any, i coincidint amb la Festa Major de Gràcia, el CE Europa va jugar-hi el seu primer partit oficial: la primera edició del Trofeu Vila de Gràcia davant la UE Lleida, que va endur-se el trofeu (0-1).

Després de la inauguració del Nou Sardenya, el CE Europa va tornar a classificar-se per jugar la fase d'ascens a Segona B les temporades 1995-96 (fou subcampió de Tercera),[32] 1996-97,[33] 1998-99[34] i 2000-01,[35] tot i que no va aconseguir pujar. En aquest moment també va començar a celebrar-se el Trofeu Vila de Gràcia, que després de 18 edicions s'ha convertit en un clàssic de la pretemporada futbolística. Durant aquests anys també es van posar els fonaments de l'escola de futbol i del futbol base, el creixement del qual seria constant any rere any.

Un bienni inoblidable: la Copa Catalunya (1997 i 1998)[modifica | modifica el codi]

La fita més rellevant d'aquesta dècada és, sense dubte, el brillant paper del CE Europa en les edicions 1996-97 i 1997-98 de la Copa Catalunya, en les quals va enfrontar-se i doblegar als que de bell antuvi havien estat els seus rivals esportius directes: CE Sabadell, RCD Espanyol i FC Barcelona.

A la temporada 1996-97 va batre en la semifinal a tres al CE Sabadell (1-0) i al RCD Espanyol (0-0) a la Nova Creu Alta (l'empat a zero entre CE Sabadell i RCD Espanyol va classificar el club gracienc).[36] A la final jugada en el camp del CE L'Hospitalet, l'Europa va vèncer al FC Barcelona (3-1) en un partit apoteòsic per a la família escapolada.[37][38] En aquell moment, el FC Barcelona era el vigent campió de la Recopa d'Europa de futbol.

A la temporada 1997-98 va tornar-se a produir una gesta que semblava impossible repetir. A la semifinal, jugada en el Nou Sardenya, l'equip va doblegar novament al RCD Espanyol (2-0).[39] I a la final jugada en el Mini Estadi, novament contra el FC Barcelona, el CE Europa aconseguí resistir i empatar el matx (1-1) per acabar imposant-se a la tanda de penals (4-3).[40][41] El FC Barcelona acabava d'aconseguir el doblet de Lliga i Copa, però no va poder amb la tenacitat dels europeistes.

Segle XXI. Creixement a tots els nivells[modifica | modifica el codi]

Durant la primera dècada del segle XXI el primer equip del CE Europa tornava a obtenir resultats més aviat discrets a la Tercera divisió, vorejant de nou els llocs de descens, fins consumar-se la pèrdua de categoria a la temporada 2003-04.[42] El trànsit per Primera catalana va ser només d'una temporada (2004-05),[43] després de la qual l'equip ha ocupat llocs intermedis de la classificació de Tercera divisió fins avui dia sense que perillés la seva permanència a la categoria.[44]

Des de 2001 el Club ha experimentat un creixement constant a la resta de vessants (vid. infra). El seu futbol base ha continuat la seva expansió, arribant a assolir actualment (2013) més de 30 equips federats. La seva tasca va poder ampliar-se a la temporada 2001-02 amb la incorporació d'un segon estadi a la infraestructura esportiva del Club: el Camp de l'Àliga. Des del 2001 funciona dins el club el futbol femení, que també ha desenvolupat la seva pròpia branca de fútbol base. Van fundar-se noves penyes i va augmentar la seva participació en tasques d'animació, més enllà del primer equip, i la seva participació social. També a partir del 2001 es bastiren els mitjans de comunicació oficials del Club: plana web (2001) televisió (2003), ràdio (2008) i revista (2010). Finalment se fundaren les seccions de bàsquet i futbol sala que van recuperar l'antic caràcter poliesportiu de l'entitat, tot i que desaparesqueren posteriorment.

Durant la temporada 2007-08 el CE Europa va celebrar el centenari de la seva fundació. Entre els actes conmemoratius es va disputar el 5 de juny de 2007, en el Nou Sardenya, l'encontre del centenari contra el CA Osasuna, que va acabar amb 1-2 per als navarresos.[45]

A la temporada 2012-13 l'equip va acabar tercer a la lliga regular de la Tercera divisió[46] i va classificar-se per jugar la fase d'ascens en tres eliminatòries a Segona divisió B després de dotze temporades lluny dels llocs de privilegi. A la primera eliminatòria l'equip va quedar emparellat amb l'Arandina CF. Va perdre el primer partit a casa (0-1)[47] i la tornada a Aranda de Duero (2-0),[48] quedant eliminat.

A la temporada 2013-14 el CE Europa va repetir resultat i va finalitzar la lliga regular en tercera posició,[49] classificant-se per segon any consecutiu per a la fase d'ascens a Segona divisió B. A la primera eliminatòria va ser emparellat amb la UD Mutilvera de la localitat de Mutilva (Navarra). Va guanyar a casa (1-0)[50] i va empatar a Mutilva (0-0),[51] amb la qual cosa va passar ronda. A la segona eliminatòria es va enfrontar a la UD Socuéllamos de Castella-la Manxa, primer a casa (0-0)[52] i després a Socuéllamos (2-0),[53] quedant eliminat.

Primer equip[modifica | modifica el codi]

Vista del camp de futbol de l'Europa

Plantilla 2014-15[modifica | modifica el codi]

La plantilla i cos tècnic del primer equip per a la temporada 2014-15 són els següents:[54]

Núm. Posició Jugador
Flag of Catalonia.svg POR Víctor Cócera
Flag of Catalonia.svg POR Sergio Fernández
Flag of Catalonia.svg POR Rafa Leva
Flag of Catalonia.svg DEF Albert Alegre
Flag of Catalonia.svg DEF Àlex Cano 1r capità
Flag of Catalonia.svg DEF Oriol Dot
Flag of Catalonia.svg DEF Víctor Duran
Flag of Catalonia.svg DEF Alberto González 2n capità
Flag of Catalonia.svg DEF Sergi Pastells
Flag of Catalonia.svg MIG Carlos Guzmán
Flag of Catalonia.svg MIG Javi Lara
Núm. Posició Jugador
Flag of Catalonia.svg MIG Alberto Padilla
Flag of Catalonia.svg MIG Gerarg Puigoriol
Flag of Catalonia.svg MIG Dani Valderas
Flag of Catalonia.svg MIG Joan Vives
Flag of Catalonia.svg DAV Roberto Camacho 4t capità
Flag of Catalonia.svg DAV Álex Povés
Flag of Catalonia.svg DAV Nils Puchades
Flag of Catalonia.svg DAV Ignacio Rosillo
Flag of Catalonia.svg DAV Ramon Rovira
Flag of Catalonia.svg DAV Javi Sánchez

Cos tècnic[modifica | modifica el codi]

  • Entrenador: Catalunya Pedro Dólera Corpas
  • Segon entrenador: Catalunya Dani Contreras Cabado
  • Entrenador de porters: Catalunya Antoni Ribas Escalera
  • Preparador físic: Catalunya Santi Altimira Muñoz
  • Fisioterapeuta: Catalunya Juan León Bargalló
  • Delegat: Catalunya Albert Benet Fernández
  • Utiller: Catalunya Jesús Amores Delgado
  • Cap de Premsa: Catalunya Àngel Garreta Martínez

Futbol base[modifica | modifica el codi]

Futbol base i escola de futbol[modifica | modifica el codi]

Les primeres passes del futbol base es remunten a l'any 1991, quan va crear-se una escola de futbol inicialment separada del Club. Donats els seus bons resultats esportius i econòmics, l'escola va ser incorporada al Club tres anys més tard. L'estrena del Nou Sardenya el 1995, la utilització del Camp de l'Àliga a partir del 2001 i la instal·lació de gespa artificial en aquest últim el 2004 afavoriren el progressiu creixement del futbol base del Club en número de equips i jugadors i ascensos a totes les categories.[55]

Actualment (temporada 2012-13), el CE Europa gestiona un total de 32 equips al si de la seva infraestructura esportiva -incloent els primers equips masculí i femení.[1] De tots ells, 12 estan inscrits a nom de la Fundació Privada Esportiva Europa, entitat vinculada al Club, sense que hagi cap diferència de funcionament.[2]

Filial[modifica | modifica el codi]

El 2002 el CE Europa va arribar a un acord de col·laboració amb la Unió Esportiva Caprabo de Primera regional, que va convertir-se en filial del club escapulat a partir de la temporada 2002-03. El club pasó a llamarse UE Caprabo Europa B, però conservant els seus colors i distintius propis. El seu èxit més gran va arribar en la temporada 2005-06 en aconseguir l'ascens a Primera Catalana.

Si bé estava previst que la UE Caprabo s'integrés definitivament en el CE Europa al llarg de la temporada 2006-07 com un equip més, finalment no va ser així i a les acaballes de la temporada, que va acabar amb el descens de l'equip, va trencar-se el vincle de col·laboració.[56] Poc després, la UE Caprabo va ser absorbida pel Josep Maria Gené AE.[57]

A la temporada 2012-13 va néixer el Club Esportiu Europa B. Un nou equip filial, en aquesta ocasió directament gestionat pel Club. L'equip va començar a competir des de la Quarta catalana, la categoria més baixa del futbol catala.[58][59]

Juvenil[modifica | modifica el codi]

El fútbol base del CE Europa va aconseguir el seu èxit més gran la temporada 1995-96 quan, després de dos ascensos consecutius, va situar el seu equip Juvenil A a la máxima categoría: la Divisió d'Honor. Des d'aleshores el juvenil europeista ha militat entre aquesta categoria i la Lliga Nacional.

A la temporada 2013-14 el juvenil militarà a Divisió d'Honor després d'aconseguir l'ascens la temporada anterior.

Femení[modifica | modifica el codi]

Des de l'any 2001 el CE Europa té equip de futbol femení i en anys posteriors va anar estructurant els seus corresponents equips de futbol base.

El primer equip ha jugat vuit vegades consecutives a la Segona divisió entre les temporades 2004-05 i 2011-12, quan va perdre la categoria. Després d'una temporada a Preferent, l'equip torna a jugar a la Segona divisió la temporada 2013-14.

Altres seccions[modifica | modifica el codi]

En la dècada de 1920 el Club era una entitat netament poliesportiva, doncs la pràctica esportiva era totalment amateur i els esportistes podien practicar més d'un esport. D'aquesta època són les seccions d'atletisme (vers 1920), bàsquet (1922), hoquei herba (1925) i beisbol. La secció atlètica va destacar especialment a les competicions de Cross, aconseguint entre altres guardons un campionat de Catalunya. També va gaudir d'una secció de rugbi (1930), la més efímera de totes les seves seccions.[60]

El CE Europa va jugar el primer partit de bàsquet que es va disputar a Espanya el 8 de desembre del 1922 i va vèncer al Laietà Basket Club per 8 a 2. Fou un dels millors conjunts del moment, guanyant el Campionat de Catalunya en dues ocasions (1924 i 1926).[61]

La crisi que assolà al Club l'any 1931 va fer que totes les seccions desapareguessin, convertint-se en una entitat purament futbolística. El caràcter poliesportiu del Club va recuperar-se momentàniament a finals del Segle XX, quan es va recuperar la secció de bàsquet i va crear-se la secció de futbol sala, tot i que ambdues seccions van desaparèixer al cap d'uns anys.

Directiva[modifica | modifica el codi]

Junta directiva[modifica | modifica el codi]

Per mandat de l'Assemblea general ordinària, l'actual junta directiva del Club està formada de la següent manera:[62]

  • President: Guillaume de Bode
  • Vicepresident: Arturo Ramírez Valera
  • Vicepresident: Joan Josep Isern Aranda
  • Tresorer: Robert Biete Montoya
  • Secretari: Josep Maria Romero Fajardo
  • Vocal: Francesc Ozerans Resina
  • Vocal: Manel Serrano

Àrees vinculades[modifica | modifica el codi]

  • Àrea econòmica: Robert Biete i Ferran Ferran
  • Gerència: Carlos Pablos
  • Recursos externs: Manel Serrano
  • Logística primer equip: Víctor Martínez
  • Premsa i documentació: Àngel Garreta (Cap de premsa), Agustí Tenllado i Xavier Vidal
  • Futbol base i Femení: Jordi Vela
  • Escola de futbol: Arturo Ramírez i Xavier Lucas

Presidents[modifica | modifica el codi]

El CE Europa ha tingut un total de 34 presidents, dos dels quals van repetir mandat.[63]

  • Rodolf Colell i Admetller (1907-11)
  • Francesc Ventura (1911-13)
  • Frederic Soler (1915-15)
  • Joan Matas i Ramis (1915-26)
  • Lluís Ollé i Tintoré (1926-27)
  • Domènec Colomé (1927-28)
  • Joan Matas i Ramis (1928-31)
  • Antoni Massoni (1931-32)
  • Francesc Sugot i Morell (1932-36)
  • Jaume Planas i Ferrer (1936-37)
  • Francesc Sugot i Morell (1937-41)
  • Rafel Andreu i Magri (1941-46)
  • Josep Vieta i Pros (1946-48)
  • Miquel Iglesias i Puig (1948-53)
  • Ramon Capdevila i Carbó (1953-54)
  • Eusebi Martí i Mingot (1954-56)
  • Lluís Casacuberta i Armengol (1956-59)
  • Joan Pont i Anoll (1959-62)
  • Joan Zalacaín Lascorz (1962-64)
  • Josep Chover i Nolla (1964-65)
  • Diego Navarro Sánchez (1965-68)
  • Joan Lluís Nadal de Quadras (1968-71)
  • Francesc Hidalgo i Barriuso (1971-74)
  • Màrius de Boet i Robert (1974)
  • Francesc Tarruella (1974-75)
  • Joaquim Vieta i Anguera (1975)
  • Bernardí Balagué i Batlles (1975-80)
  • Ferran Valverde i Giménez (1980-84)
  • Joaquim Canillo i Piñol (1984-86)
  • Jaume Martí (1986)
  • Josep Castro i Fernández (1986-95)
  • Joan Grases i Ventura (1995-98)
  • Josep Bartolí i Montoliu (1998-99)
  • Conrad Pugés i Rull (1999-2003)
  • Joan Josep Isern i Aranda (2003-07)
  • Guillaume de Bode (2007-)[64]

Jugadors destacats[65][modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Categoria: Futbolistes del CE Europa

Anys 20[modifica | modifica el codi]

Anys 40[modifica | modifica el codi]

Anys 50-60[modifica | modifica el codi]

Anys 70-80[modifica | modifica el codi]

  • Laszi Kubala (fill)
  • Josep Maria 'Pep' Rovira

Anys 90[modifica | modifica el codi]

Anys 2000-10[modifica | modifica el codi]


Cronologia dels entrenadors[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Categoria: Entrenadors del CE Europa
  • Miquel Gual (1959-60)
  • Jordi Benavent (1960-61)
  • Enric Bescós (1961)
  • Josep Núñez (1961-63)
  • Juan Zambudio Velasco (1963-64)
  • Narcís Falcó (1964)
  • Gabriel Taltavull (1964-65)
  • Luis Cid, "Carriega" (1965-66)
  • Joan Navarro (1966-68)
  • Josep Núñez (1968-69)
  • Joan Navarro (1969-71)
  • Joaquim Carreras (1971-72)
  • Carles Farrés (1972)
  • Gerard Gatell (1972)
  • Antoni Argilés (1972-73)
  • Pepe Rincón (1973-74)
  • Ferran Argila (1974)
  • Gerard Gatell (1974-75)
  • Lluís Muñoz (1975-76)
  • Antoni Lagunas (1976)
  • Josep Monfort (1976-77)
  • Alfred Matamala (1977-78)
  • Tomàs Barris (1978-79)
  • Díaz Dagoraz (1979-80)
  • Alfred Vera (1980)
  • Gerard Gatell (1980)
  • Joan Navarro (1980-81)
  • Pepe Rincón (1981)
  • Alfred Vera (1981)
  • Antonio Jesús López Cirauqui (1981)
  • Waldo Ramos (1981)
  • Antoni Celdrán (1981-82)
  • Jordi Solsona (1982-84)
  • Fernando Valverde (1984)
  • Jordi Muntané (1984)
  • Paco Martínez Bonachera (1984-85)
  • Manuel Rodríguez, 'Rodri' (1985)
  • Antoni Lagunas (1985-86)
  • Julià Garcia (1986)
  • Pau Sahún (1986)
  • Jordi Muntané (1986-87)
  • Carles Anglès (1987-90)
  • Martí Alavedra (1990-91)
  • Juanito Blázquez (1991)
  • Rodri Artero (1991-92)
  • Carlos Pacheco (1992)
  • Antoni Muñoz (1992-93)
  • Alfons Gallardo (1993)
  • Josep Maria "Pep" Rovira (1993-95)
  • Osman Bendezú (1995)
  • Josep Moratalla (1995-97)
  • Tintín Márquez (1997-98)
  • Albert Roca (1998-99)
  • Juan Moscoso (1999-2001)
  • Alfons Gallardo (2001-02)
  • Miquel Corominas (2002-03)
  • Juan Moscoso (2003-04)
  • Josep Moratalla (2004-06)
  • Manolo Márquez (2006-07)
  • José Ángel Valero (2007-09)
  • Pedro Dólera (2009-)

Dades del Club[modifica | modifica el codi]

Temporades[modifica | modifica el codi]

  • Temporades a Primera divisió (3): 1928-29, 1929-30 i 1930-31
  • Temporades a Segona divisió (6): 1931-32 (*), 1963-64 a 1967-68
  • Temporades a Segona divisió B (1): 1994-95
  • Temporades a Tercera divisió (50): 1951-52 a 1962-63, 1968-69 a 1973-74, 1977-78 a 1985-86, 1989-90 a 1993-94, 1995-96 a 2003-04 i 2005-06 a 2013-14
  • Temporades a categories regionals (18): 1940-41 a 1950-51, 1974-75 a 1976-77, 1986-87 a 1988-89 i 2004-05
  • Millor classificació a la lliga: 8è (Primera divisió, temporada 1928-29)
  • Pitjor classificació a la lliga: 10è (Primera divisió, temporada 1930-31)

(*) com a Catalunya FC

Classificacions en el Campionat de Catalunya[modifica | modifica el codi]

(a) fruit d'una reestructuració de la primera categoria que fou dividida en dos grups, el CE Europa va passar de segona a tercera categoria
(b) el club va competir com a Catalunya FC
(c) les competiciones jugades durant la Guerra Civil són anul·lades i l'ascens de la temporada 1936-37 va quedar cancel·lat

Classificacions a la Lliga espanyola[modifica | modifica el codi]

Comptant la temporada actual 2013-14, el Club ha militat un total de 60 temporades a categories estatals: tres a Primera divisió, sis a Segona divisió, una a Segona divisió B i 50 temporades a Tercera divisió,[71] a més d'un total de 18 temporades a categories regionals sota diverses denominacions.

  • 1928-29: 1a Divisió (8è)
  • 1929-30: 1a Divisió (9è)
  • 1930-31: 1a Divisió (10è) Descens
  • 1931-32: 2a Divisió (10è) Descens (a)
  • 1932-33: No hi participa
  • 1933-34: No hi participa
  • 1934-35: No hi participa
  • 1935-36: No hi participa
  • 1939-40: No hi participa
  • 1940-41: 1a Catalana A (9è) Descens
  • 1941-42: 1a Catalana B (12è)
  • 1942-43: 1a Catalana B (1r) Lliga Ascens
  • 1943-44: 1a Catalana A (8è)
  • 1944-45: 1a Catalana A (6è)
  • 1945-46: 1a Catalana A (7è)
  • 1946-47: 1a Catalana A (10è)
  • 1947-48: 1a Catalana A (6è)
  • 1948-49: 1a Catalana A (11è)
  • 1949-50: 1a Catalana A (8è)
  • 1950-51: 1a Catalana A (1r) Lliga Ascens
  • 1951-52: 3a Divisió (9è)
  • 1952-53: 3a Divisió (5è)
  • 1953-54: 3a Divisió (4t)
  • 1954-55: 3a Divisió (9è)
  • 1955-56: 3a Divisió (4t)
  • 1956-57: 3a Divisió (4t)
  • 1957-58: 3a Divisió (3r)
  • 1958-59: 3a Divisió (5è)
  • 1959-60: 3a Divisió (10è)
  • 1960-61: 3a Divisió (5è)
  • 1961-62: 3a Divisió (1r) Lliga
  • 1962-63: 3a Divisió (1r) Lliga Ascens
  • 1963-64: 2a Divisió (3r)
  • 1964-65: 2a Divisió (13è)
  • 1965-66: 2a Divisió (14è)
  • 1966-67: 2a Divisió (6è)
  • 1967-68: 2a Divisió (14è) Descens
  • 1968-69: 3a Divisió (6è)
  • 1969-70: 3a Divisió (4t)
  • 1970-71: 3a Divisió (5è)
  • 1971-72: 3a Divisió (16è)
  • 1972-73: 3a Divisió (10è)
  • 1973-74: 3a Divisió (18è) Descens
  • 1974-75: Reg. Preferent (4t)
  • 1975-76: Reg. Preferent (6è)
  • 1976-77: Reg. Preferent (1r) Lliga Ascens
  • 1977-78: 3a Divisió (11è)
  • 1978-79: 3a Divisió (17è)
  • 1979-80: 3a Divisió (16è)
  • 1980-81: 3a Divisió (17è)
  • 1981-82: 3a Divisió (13è)
  • 1982-83: 3a Divisió (11è)
  • 1983-84: 3a Divisió (6è)
  • 1984-85: 3a Divisió (4t)
  • 1985-86: 3a Divisió (15è) Descens
  • 1986-87: Reg. Preferent (12è)
  • 1987-88: Reg. Preferent (5è)
  • 1988-89: Reg. Preferent (2n) Ascens
  • 1989-90: 3a Divisió (5è)
  • 1990-91: 3a Divisió (13è)
  • 1991-92: 3a Divisió (16è)
  • 1992-93: 3a Divisió (14è)
  • 1993-94: 3a Divisió (4t) Ascens
  • 1994-95: 2a Divisió B (19è) Descens
  • 1995-96: 3a Divisió (2n)
  • 1996-97: 3a Divisió (4t)
  • 1997-98: 3a Divisió (8è)
  • 1998-99: 3a Divisió (3r)
  • 1999-00: 3a Divisió (6è)
  • 2000-01: 3a Divisió (3r)
  • 2001-02: 3a Divisió (17è)
  • 2002-03: 3a Divisió (14è)
  • 2003-04: 3a Divisió (17è) Descens
  • 2004-05: 1a Catalana (2n) Ascens
  • 2005-06: 3a Divisió (13è)
  • 2006-07: 3a Divisió (14è)
  • 2007-08: 3a Divisió (11è)
  • 2008-09: 3a Divisió (11è)
  • 2009-10: 3a Divisió (8è)
  • 2010-11: 3a Divisió (7è)
  • 2011-12: 3a Divisió (16è)
  • 2012-13: 3a Divisió (3r)
  • 2013-14: 3a Divisió (3r)
  • 2014-15: 3a Divisió

Lliga - Campionat de Lliga
Amunt - Ascens
Descens - Descens

(a) va competir com Catalunya FC i no va acabar la competició

Classificacions a la Copa Catalunya[modifica | modifica el codi]

La reinstauració de l'antic campionat català la temporada 1983-84 en format de copa (a diferència de l'antic Campionat de Catalunya disputat entre 1903 i 1940) es va fer amb el nom de Copa Generalitat, primer oficiosament, i des de la temporada 1989-90 amb caràcter oficial. La temporada 1993-94 va adoptar el nom actual de Copa Catalunya.

El CE Europa ha tingut una actuació molt destacada en dues edicions en què va aconseguir el títol.[71]

  • 1984: 1a ronda
  • 1985: 1a ronda
  • 1986: 1a ronda
  • 1987: No classificat
  • 1988: No classificat
  • 1989-90: 1/8 final
  • 1990-91: 1a ronda
  • 1991-92: 2a ronda

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Tornejos estatals[modifica | modifica el codi]

Tornejos nacionals[modifica | modifica el codi]

Bàsquet[modifica | modifica el codi]

Trofeu Vila de Gràcia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Trofeu Vila de Gràcia

El Trofeu Vila de Gràcia és un torneig amistós de futbol organitzat anualment pel Club des de la temporada 1995-96 al seu estadi. S'hi juga a partit únic entre el primer equip del CE Europa i un equip convidat.

Generalment es juga el 15 d'agost, coincidint amb la Festa Major de Gràcia, i serveix per donar començament a la temporada futbolística del Club.

Reconeixements institucionals[modifica | modifica el codi]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva història el CE Europa ha mantingut publicacions de caràcter oficial, principalment butlletins en paper, publicats des dels anys 50 fins avui dia.[73] Des de l'any 2001 el Club ha vertebrat una xarxa de mitjans de comunicació d'acord amb la revolució imposada per l'esclat de les noves tecnologies.

Plana web[modifica | modifica el codi]

La plana web oficial del Club va entrar en funcionament l'11 de novembre del 2001. Des del 22 de març de 2007 funciona també amb el domini Punt cat.

L'Escapvlat[modifica | modifica el codi]

L'Escapvlat (pronunciat com l'escapulat), és la publicació oficial del Club.[74][75] Es publica des de febrer del 2010 i és de periodicitat mensual. Tracta única i exclusivament d'aspectes relacionats amb el Club. Es reparteix de forma gratuïta entre els socis i aficionats de l'entitat els dies de partit, habitualment els diumenges. Rep el seu nom de la manera amb què es coneix a l'equip gracienc —escapulats— per la seva equipació habitual, blanca amb una ratlla de color blau en forma de V.[76]

Noves tecnologies[modifica | modifica el codi]

Altres mitjans de comunicació online, Europa TV (inaugurat el 2003) i Europa Ràdio (2008), van desaparéixer davant l'eclosió de les noves tecnologies de comunicació més recents: Facebook i Twitter, habitualment utilitzades pel Club.

Penyes i massa social[modifica | modifica el codi]

Actualment el CE Europa gaudeix de cinc penyes oficials:[77]

  • Agrupació Europeista. Oficialment va ser fundada l'any 1948, encara que des de 1932 ja era un grup consolidat de gent que seguia a l'Europa. Es dedica a seguir l'equip en les sortides. Actualment està presidida per Tomàs Santiago i té 55 socis.
  • Grup Europeista Pep Rovira. Oficialment aprovada el març de 1980, els orígens es remunten a la vigília de Reis d'aquell mateix any. El seu nom és un homenatge a l'exporter dels anys 70 Josep Maria "Pep" Rovira, i que a principis dels 90 va arribar a ser entrenador del primer equip. L'any 2005 van organitzar tot un seguit d'actes per celebrar el seu 25è aniversari. Actualment està presidida per Antoni Ponsa i té 50 socis.
  • Caliu Gracienc. Constituïda oficialment el novembre de 1996, els seus orígens es remunten a la disputa de la promoció d'ascens a Segona B la temporada 1993-94 quan uns quants joves socis europeistes, que s'ajuntaven en el gol de Sardenya, van començar a desplaçar-se junts tot seguint l'equip. Durant la temporada 1994-95, en què l'equip competia a Segona B jugant els partits com a local al camp de la UA Horta, va començar-se a crear un grup d'animació que aglutinava el jovent europeista. Amb la tornada al flamant Nou Sardenya el grup va anar creixent fins constituir-se oficialment a finals del 1996. La penya edita mensualment un butlletí, "La Veu del Caliu".[78] I cada temporada col·labora en el patrocini del Torneig Caliu Gracienc, que des del 2003 marca l'inici de temporada de l'equip femení.[79] La penya està presidida per l'Albert Pujol i té 100 socis.[80]
  • Torcida Escapulada. Fundada l'any 2002 arran de la fusió de dues penyes anteriors, la Penya Escapulada i la Penya Torcida. La penya està presidida per l'Oleguer Olivé i té 69 socis.[81] Tenen la seva pròpia plana web.
  • Penya Maastricht. Fundada el gener de l'any 2006, és la primera penya amb seu a l'estranger a la història del Club. Creada arran de la gira de pretemporada que va realitzar el primer equip per Holanda l'estiu del 2005, durant la qual un grup de seguidors de diversos equips va simpatitzar amb l'entitat escapulada. El seu president és Bart Mekel i té uns 15 socis.

Fundació Privada Esportiva Europa[modifica | modifica el codi]

Logo de la Fundació

La Fundació Privada Esportiva Europa és una entitat sense ànim de lucre vinculada al Club Esportiu Europa destinada a la promoció social del Club, erigida oficialment el 10 de setembre del 2003.[82][83] Té la seva seu social i oficines en el Camp de l'Àliga (Plaça Alfonso Comín, s/n). El seu actual president és Joan Josep Isern.[84]

Dins la Fundació es promouen diferents activitats relacionades amb l'esport:

  • Promoure i donar a conèixer programes d'inserció social
  • Concessió de beques esportives per a famílies sense recursos
  • Suport amb el nom i material del CE Europa diferents equips esportius de caràcter integrador i desenvolupador de les capacitats personals
  • Participació en el manteniment i creixement del futbol base del Club

Part dels equips del futbol base del CE Europa estan inscrits a nom de la Fundació, bàsicament els equips de l'Escola de futbol i les diferents categories de Futbol 7 masculí i femení.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Equips del CE Europa» (en català). Federació Catalana de Futbol.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Equips de la Fundació PE Europa» (en català). Federació Catalana de Futbol.
  3. Vergés i Soler 2009, p. 53.
  4. «Himne del CE Europa» (en català). Youtube.com.
  5. «Camp Municipal de Futbol Nou Sardenya. Portal de l'Ajuntament de Barcelona» (en català). Bcn.cat.
  6. «Camp Municipal de Futbol de l'Àliga. Portal de l'Ajuntament de Barcelona» (en català). Bcn.cat.
  7. «Nuevo césped en l'Àliga» (en castellà). El Mundo Deportivo, 29 de setembre del 2004.
  8. «Sardenya celebra 70 anys d'història» (en català). L'Escapvlat, n. 11, desembre 2010.
  9. «Terceras a examen. Club Deportivo Europa» (en castellà). El Mundo Deportivo, 3 d'agost del 1968.
  10. Vergés i Soler 2009, p. 18.
  11. Vergés i Soler 2009, p. 20.
  12. Vergés i Soler 2009, p. 25-27.
  13. Vergés i Soler 2009, p. 29-30.
  14. Vergés i Soler 2009, p. 38-41.
  15. «C.D. Europa, 4-Athlétic de Madrid, 1» (en castellà). El Mundo Deportivo, 1 d'abril del 1929.
  16. «C.D. Europa, 5-Real Madrid, 2» (en castellà). El Mundo Deportivo, 29 d'abril del 1929.
  17. «R.C.D. Español, 1-C.D. Europa, 2» (en castellà). El Mundo Deportivo, 10 de gener del 1930.
  18. «C.D. Europa, 2-Athlétic de Madrid, 0» (en castellà). El Mundo Deportivo, 3 de febrer del 1930.
  19. «C.D. Europa, 2-F.C. Barcelona, 2» (en castellà). El Mundo Deportivo, 15 de desembre del 1930.
  20. «F.C. Barcelona, 0-C.D. Europa, 2» (en castellà). El Mundo Deportivo, 16 de febrer del 1931.
  21. Vergés i Soler 2009, p. 72.
  22. «El daltabaix del 1931 (II)» (en català). L'Escapvlat, n. 10, novembre 2010.
  23. Vergés i Soler 2009, p. 88.
  24. Vergés i Soler 2009, p. 90.
  25. Vergés i Soler 2009, p. 168-170.
  26. Vergés i Soler 2009, p. 200.
  27. Vergés i Soler 2009, p. 226-227.
  28. Vergés i Soler 2009, p. 270-271.
  29. Vergés i Soler 2009, p. 276.
  30. «El Europa vota por el ascenso a Segunda B» (en castellà). El Mundo Deportivo, 13 de juny del 1994.
  31. Vergés i Soler 2009, p. 288-289.
  32. Vergés i Soler 2009, p. 292.
  33. Vergés i Soler 2009, p. 298.
  34. Vergés i Soler 2009, p. 312.
  35. Vergés i Soler 2009, p. 320.
  36. «El Espanyol cae eliminado dando una mala imagen» (en castellà). El Mundo Deportivo, 9 de maig del 1997.
  37. Vergés i Soler 2009, p. 298-299.
  38. «El Europa completa su gesta ganando al Barça» (en castellà). El Mundo Deportivo, 18 de juny del 1997.
  39. «Lección del Europa» (en castellà). El Mundo Deportivo, 13 de març del 1998.
  40. Vergés i Soler 2009, p. 306-307.
  41. «Euro-mejores» (en castellà). El Mundo Deportivo, 6 de maig del 1998.
  42. Vergés i Soler 2009, p. 332-333.
  43. Vergés i Soler 2009, p. 336-337.
  44. Vergés i Soler 2009, p. 340-342.
  45. «Osasuna se impone a un Europa centenario» (en castellà). Marca.com, 5 de juny del 2007.
  46. «Competició temporada 2012-13» (en català). Federació Catalana de Futbol.
  47. «El Europa se complica el ascenso» (en castellà). La Vanguardia, 27 de maig del 2013.
  48. «El Europa dice adiós al sueño del ascenso» (en castellà). La Vanguardia, 1 de juny del 2013.
  49. «Competició temporada 2013-14» (en català). Federació Catalana de Futbol.
  50. «El Europa se libera con un triunfo ante el Multivera» (en castellà). La Vanguardia, 19 de maig del 2014.
  51. «El Europa a semifinales tras eliminar al Multivera» (en castellà). La Vanguardia, 26 de maig del 2014.
  52. «El Europa no pasa del empate ante el Socuéllamos» (en castellà). La Vanguardia, 2 de juny del 2014.
  53. Error en el títol o la url.«» (en castellà). La Vanguardia, 9 de juny del 2014.
  54. «Fitxa del primer equip» (en català). Federació Catalana de Futbol.
  55. Vergés i Soler 2009, p. 353-356.
  56. «El Caprabo se separa» (en castellà). El Mundo Deportivo, 12 de juny del 2007.
  57. «El Josep Mª Gené ja marxa» (en català). El Mundo Deportivo, 17 de juliol del 2007.
  58. «Fitxa de l'Europa B» (en català). Federació Catalana de Futbol.
  59. «El Club funda des de zero un nou Europa B» (en català). L'Escapvlat, n. 32, setembre 2012.
  60. «L'Europa de rugbi» (en català). L'Escapvlat, n. 21, octubre 2011.
  61. «El primer partit de bàsquet de l'Estat el va guanyar... l'Europa!» (en català). Diari Sport. Especial Centenari CE Europa, 5 de juny del 2007.
  62. «Gil de Bode pren possessió com a nou president de l'Europa». BTV.cat, 11 de febrer del 2011.
  63. Vergés i Soler 2009, p. 344-347.
  64. «Guillaume De Bode es el nuevo presidente del Europa» (en castellà). Marca.com, 2 de març del 2007.
  65. «Molts jugadors, alguns mites» (en català). Diari Sport. Especial Centenari CE Europa, 5 de juny del 2007.
  66. 66,0 66,1 66,2 66,3 66,4 66,5 66,6 66,7 66,8 La Vanguardia, El partido entre campeones
  67. «Xavier Bonet, capitán actual del CD Europa» (en castellà). El Mundo Deportivo, 28 d'agost del 1922.
  68. «Hablando con Javier Bonet» (en castellà). El Mundo Deportivo, 1 de novembre del 1925.
  69. «El próximo domingo empieza... (peu de foto)». Mundo Deportivo, 12 octubre de 1923.
  70. «Cros, 99 gols en 133 partits» (en català). L'Escapvlat, n. 37, març 2013.
  71. 71,0 71,1 Vergés i Soler 2009.
  72. Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona 2007
  73. «Els mitjans de comunicació del Club al llarg de 100 anys» (en català). L'Escapvlat, n. 22, novembre 2011.
  74. «L'Europa presenta «L'Escapvlat», el seu nou canal de comunicació» (en català). Elpuntavui.cat, 12 de febrer del 2010.
  75. «L'Europa estrena el seu diari oficial “L'Escapvlat”» (en català). BTV.cat, 15 de febrer del 2010.
  76. «“L'Escapvlat”, col·lecció completa» (en català). Issuu.com.
  77. Vergés i Soler 2009, p. 363.
  78. «La Veu del Caliu» (en català). En.calameo.com, n. 97, novembre 2012.
  79. «El Sant Andreu femení s'emporta el Trofeu Caliu Gracienc després de guanyar als penals l'Europa» (en català). BTV.cat, 11 de setembre del 2012.
  80. «Entrevista a Albert Pujol» (en català). L'Escapvlat, n. 8, setembre 2010.
  81. «Entrevista a Oleguer Olivé al butlletí del Caliu Gracienc» (en català). Torcidaescapulada.com, 5 de febrer del 2006.
  82. «Fundació Privada Esportiva Europa» (en català). Guia d'entitats. Generalitat de Catalunya.
  83. «La Fundació, perfil humà del Club» (en català). Diari Sport. Especial Centenari CE Europa, 5 de juny del 2007.
  84. «Joan Josep Isern torna a l'Europa per impulsar la Fundació del club» (en català). L'Escapvlat, n. 14, març 2011.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Vergés i Soler, Ramon. Sardenya, 50 anys d'europeisme (1940-1990) (en català). Club Esportiu Europa, 1994. 
  • Vergés i Soler, Ramon. Història d'un històric: CE Europa (1907-2007) (en català). Club Esportiu Europa i Ajuntament de Barcelona. Districte de Gràcia, 2009. DL B-21.803.2009. ISBN 978-84-9850-163-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 24′ 43.4″ N, 2° 9′ 40.5″ E / 41.412056°N,2.161250°E / 41.412056; 2.161250