Club Patí Vilanova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
CP Vilanova
Nom del Club Club Patí Vilanova
Fundació 1951
Ciutat Vilanova i la Geltrú
Presidència Catalunya Pau Viadel
Pavelló Pavelló de les Casernes
(Pavelló Vell)
Capacitat 890 espectadors
Hoquei patins masculí
Entrenador/a Catalunya Josep Lluís Delriu
Lliga OK Lliga (2011-12)
Hoquei patins femení
Entrenador/a Catalunya Xavier Mestres
Lliga OK Lliga femenina (2011-12)
Club Patí Vilanova
Kit left arm.png Kit body thinwhitesides.png Kit right arm.png
Kit shorts.png
Web oficial del CP Vilanova

El Club Patí Vilanova és una entitat esportiva de Vilanova i la Geltrú, al Garraf, i dedicada a la pràctica de l'hoquei sobre patins.

Taula de continguts

Fundació [modifica]

L'any 1950, Carlos Albert Olivella, Antoni Castells Gibert, Vicente Coll Claramunt, Antonio Ferrer Font, Josep Jiménez Nin, Jose O. Mas Planas, Miguel Tello Vilalta, J.M. Tello Vilalta, Francisco Bernad Claramunt, Joaquim Coll Claramunt, Joaquim Durán Mulà, Pedro Ferrer Solé, José R. Julià Tomàs, Isidro Roset Ventosa i Francisco Vilaseca Roselló van impulsar l'hoquei a Vilanova reunits en un restaurant de la platja vilanovina. Es va decidir la junta directiva per votació secreta. Van resultar escollits, Josep Jiménez i Nin com a president,[1] Joaquim Duran com a secretari i els germans Coll com a vocals. Aquell dia es considera el naixement del Club Patí Vilanova.

Es va organitzar tot i es va completar er la inscripció a la federació. Després presentarien i buscarien jugadors. El primer partit del Patí, el 19 de març de 1951,[1] el va disputar contra el F. de J. Sitges.[2]

El primer intent [modifica]

L'any 1942, uns nois de la ciutat de Vilanova que patinaven al voltant del Restaurant Marina van tenir la idea de formar un club d'hoquei a la capital del Garraf. Per fer-ho, van llogar la pista Pensió Peixerot. Poc després, va participar en el campionat de Catalunya amb el nom Educación y Descanso Villanueva.

Els diners eren escassos i el club només va durar dues temporades. Els esportistes pioners foren Cesar Bernat, Robert, Granda, Cucullera, Bellmunt, Solà i Ferrando. Amb prou feines hi havia altres joves que sabessin patinar a la ciutat. El E. y D. Villanueva va desaparèixer el 1944 però amb el cap alt, classificat en tercer lloc.

Malgrat tot, el club tornaria a competir i a un bon nivell. Les fites de la història de l'equip són tres copes d'Espanya (1964, 1968 i 1977), un sotscampionat europeu (1977) i la copa de la CERS del 2007.

Campió de la Copa CERS 2007 [modifica]

Al tercer intent (després de les finals perdudes del 1977 i del 2006), el Patí Vilanova va aconseguir l'any 2007 ser campió europeu en guanyar la Copa de la CERS en la final contra l'equip portuguès del Candelária CS.[3][4] El partit de tornada, en terreny vilanoví, no es va disputar al pavelló de la plaça de les Casernes, sinó al pavelló més gran de la ciutat, el Poliesportiu del Garraf, per donar cabuda als més de 3.500 aficionats del Patí que van voler presenciar l'encontre.

Títol femení [modifica]

L'any 2009 l'equip femení del Vilanova va guanyar la Copa de la Reina, superant el CP Alcorcón per 10 a 1.[5][6]

Rivalitats [modifica]

Al ser un dels equips d'hoquei amb més afició sempre ha tingut rivalitats especials. En els últims anys s'ha consolidat la rivalitat amb el CE Noia, equip de Sant Sadurní d'Anoia, ja que tots dos equips porten uns anys al mateix nivell i són propers. Més dificil però també gran ha sigut la rivalitat amb el CP Vilafranca, amb el que la temporada 2007-08 es va derrotar a manca de set segons en un partit d'ambient impressionant (4-3). La temporada 2008-09 porta per primera vegada dos partits contra el CP Sitges que donada la gran rivalitat entre les dues poblacions van ser apassionants, 0-1 a Sitges i 4-1 golejava el Vilanova a la seva pista.

Afició [modifica]

El sentiment verdiblanc, prou conegut en el món de l'hoquei internacional, s'agrupa en diversos grups d'animadors: L'Eskala, Els nois de l'Escala (la penya més antiga), Orgull Bordegàs i els Partisans de les Casernes. Com a himne, han adoptat El Turuta, una marxa militar emblemàtica del carnaval de la ciutat.

Palmarès [modifica]

Categoria masculina[7]

  • Campió del Campionat de Catalunya: 1963-64 i 1965-66
  • Sots-campió de del Campionat de Catalunya: 1966-67
  • Sots-campió de la Copa del Rei: 2009-10
  • Campió de la Copa Generalitat: 1996-97
  • Sots-campió de Lliga Nacional/Div. Honor: 1965-66 ; 1967-68 i 1975-76
  • Campió de Primera Div. Nacional: 1972-73 i 1981-82
  • Campió del Torneig San Juan (Argentina): 1964
  • Campió del Torneig Sintra (Portugal): 1967
  • Campió del Torneig Monza (Itàlia): 1967
  • Sots-campió de la Copa d'Europa: 1976-77
  • Sots-campió de la Copa de la CERS: 2005-06 i 2010-11[8]

Categoria femenina

Temporades [modifica]

2008-2009 [modifica]

2007-2008 [modifica]

Referències [modifica]

Enllaços externs [modifica]