Cluny Brown

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Cluny Brown
Cluny Brown pòster.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Ernst Lubitsch

Producció: Ernst Lubitsch

Guió: Novel·la:
Margery Sharp
Guió:
Samuel Hoffenstein
Elizabeth Reinhardt

Música: Cyril J. Mockridge

Fotografia: Joseph LaShelle

Muntatge: Dorothy Spencer

Protagonistes: Charles Boyer
Jennifer Jones

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1946
Gènere: Comèdia
Duració: 100 min.
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: Twentieth Century Fox

Pàgina sobre “Cluny Brown a IMDb

Valoracions
IMDb 7.7/10 stars
FilmAffinity 7.7/10 stars

Cluny Brown és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Ernst Lubitsch i estrenada l'any 1946.

Argument[modifica | modifica el codi]

Cluny és una jove, apassionada de la fontaneria com el seu oncle, que és enviada per aquest a servir com a criada a una rica mansió anglesa, en els dies previs a la Segona Guerra Mundial. Els dies com a serventa són durs, però els alegra un convidat a la mansió, refugiat txec que ha fugit del convuls continent dominats pels nazis. Tots dos es reconeixen com a "ànimes desplaçades", però ella no vol res romàntic amb l'agradable nou amic.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

La darrera pel·lícula de Lubitsch és una festa per als ulls tant com un banquet per als sentits: una nova obra mestra. Com Renoir a La règle du jeu, amb la sornegueria del gat vell que se sap totes les estratagemes de l'home, Lubitsch se'n riu, d'una societat estirada, en aquest cas la britànica, en una crònica de costums que dinamita les classes socials, els seus vicis i els seus posats, partint d'un esdeveniment simple de la vida quotidiana com una canonada embussada: la lampisteria es constituirà en aquest film en la seva filosofia sorneguera.

Amb un equip magnífic d'actors, Lubitsch trena amb mestria la seva darrera sàtira. I la filmografia es tanca antològicament amb la darrera escena d'aquesta comèdia, amb el seu prodigiós «touch», amb unes imatges sense cap diàleg, el·lipsi i una aguda ironia a costelles de la literatura i un embaràs. No hi podia haver un final millor.[1]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]