Clupeonella cultriventris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Clupeonella cultriventris
Clupeonella.jpg
Exemplars capturats al delta del riu Danubi (Ucraïna).
Exemplars capturats al delta del riu Danubi (Ucraïna).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Neopterygii
Infraclasse: Teleostei
Ordre: Clupeiformes
Família: Clupeidae
Subfamília: Clupeinae
Gènere: Clupeonella
(Kessler, 1877)[2][3]
Espècie: C. cultriventris
Nom binomial
Clupeonella cultriventris
(Nordmann, 1840)[4]
Sinònims
  • Clupea cultriventris (Nordmann, 1840)
  • Clupea cultriventris tscharchalensis (Borodin, 1896)
  • Clupeonella caspia (Svetovidov, 1941)
  • Clupeonella cultiventris (Nordmann, 1840)
  • Clupeonella cultiventris caspia (Svetovidov, 1941)
  • Clupeonella delicatula (Nordmann, 1840)
  • Clupeonella delicatula azovi (Vladimirov, 1950)
  • Clupeonella delicatula caspia (Svetovidov, 1941)
  • Clupeonella delicatula cultriventris (Nordmann, 1840)
  • Clupeonella tscharchalensis (Borodin, 1896)[5]

Clupeonella cultriventris és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[6]

Taula de continguts

Descripció [modifica]

  • Pot arribar a fer 14,5 cm de llargària màxima (normalment, en fa 10).
  • 13-21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal.
  • Cap curt i ample.[7][8][9]

Reproducció [modifica]

Al mar d'Azov es reprodueix al començament de l'estiu i als trams inferiors dels rius (com ara, el Dnièper i el Dnister) des del maig. Els ous són pelàgics.[10][11][12]

Alimentació [modifica]

Menja zooplàncton i crustacis (com ara, copèpodes i cladòcers).[10][13]

Depredadors [modifica]

És depredat per Alosa kessleri (al territori de l'antiga URSS) i Percarina maeotica.[14][15]

Subespècies [modifica]

Hàbitat [modifica]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; pelàgic-nerític; anàdrom[18] i de clima temperat (60°N-36°N, 27°E-56°E) que viu entre 10 i 13 m de fondària.[7]

Distribució geogràfica [modifica]

Es troba al nord-oest de la mar Negra, el mar d'Azov, la mar Càspia i la major part de llurs afluents fins a 60 km aigües amunt. També és present al llac Palaeostomi (Bulgària), la badia de Feodosiya (Romania) i el llac Apolyont (Turquia).[19][7][10][5][20]

Longevitat [modifica]

La seua esperança de vida és de cinc anys.[21]

Observacions [modifica]

És inofensiu per als humans.[7]

Referències [modifica]

  1. ↑ UICN (anglès)
  2. ↑ Kessler K. T., 1877. The Aralo-Caspian Expedition. IV. Fishes of the Aralo-Caspio-Pontine ichthyological region. Sant Petersburg. Aralo-Caspian Exped. . i-xxvii + 1-360.
  3. ↑ uBio (anglès)
  4. ↑ Nordmann, A. von, 1840. Observations sur la fauna pontique. A: A. de Démidoff. Voyage dans la Russie méridionale et la Crimée. Vol. III. París. Voyage Russie Mérid.: 353-635, Atlas: 32 col. pls. (1842).
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Catalogue of Life (anglès)
  6. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. ↑ Hoestlandt, H., 1991. Clupeonella cultiventris (Nordmann, 1840). P. 53-54. A: H. Hoestlandt (ed.). The freshwater fishes of Europe. Vol. 2. - Clupeidae, Anguillidae. AULA-Verlag Wiesbaden, Alemanya. 447 p.
  9. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. ISBN 92-5-102340-9.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Whitehead, P.J.P., 1985.
  11. ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4.
  12. ↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  13. ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.
  14. ↑ FishBase (anglès)
  15. ↑ Heckman, C.W., 1991. Alosa pontica kessleri (Grimm, 1887). P. 325-336. A: H. Hoestlandt (ed.). The freshwater fishes of Europe. Vol. 2. Clupeidae, Anguillidae. AULA-Verlag Wiesbaden.
  16. ↑ Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  17. ↑ Coad, B.W., 1995. Freshwater fishes of Iran. Acta Sci. Nat. Acad. Sci. Brno. 29(1):1-64.
  18. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  19. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  20. ↑ Whitehead, P.J.P., 1984. Clupeidae. P. 268-281. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1. 510 p.
  21. ↑ Heckman, C.W., 1991. Clupeonella cultriventris cultriventris (Nordmann, 1840). P. 71-84. A: H. Hoestlandt (ed.). The freshwater fishes of Europe. Vol. 2. -Clupeidae, Anguillidae. AULA-Verlag Wiesbaden. 447 p.

Bibliografia [modifica]

  • Aksenova, Y.I. i A.S. Mikhman, 1980. On the indices of the food supply to fish. J. Ichthyol. 20(1):83-87.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West , NY 10024-5192, Estats Units.
  • Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. IUCN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clupeonella cultriventris
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Clupeonella_cultriventris&oldid=11565303»