Cnaeus Iulius Verus
Cnaeus Julius Verus o Gneu Juli Ver fou un militar i senador del segle II, governador de Britànnia entre el 154 i el 158.
Julius Verus va néixer el 112 en Aequum, Dalmàcia i probablement era el fill de Sext Juli Sever, cònsol el 127, governador de Britània entre el 131 i el 133, i heroi de la campanya contra la Revolta de Bar Kokhebà durant la qual Roma va arrassar Judea.
Va servir com Tribú militar en la Legió X Fretensis quan el seu pare era governador de Judea. Tot seguit fou anomenat monetalis,[1] Qüestor i Àugur, en els inicis de la seva prometedora carrera.
Després de Judea, obtingué el càrrec de Llegat en la Legió XXX Ulpia Victrix en la Germània Inferior i més tard fou responsable del Aerarium.
Finalment fou anomenat cònsol el 151, quan tenia 39 anys. Acabat el consolat i gràcies a la seva amplia experiència militar i administrativa, fou enviat com governador de Germània i posteriorment escollit en el 154 per fer-se càrrec del govern de Britània, província que en aquells moments s'enfrontava a una nova i violenta revolta dels Brigants, obligant als romans a abandonar el Mur d'Antoní i replegar-se al sud.[2]
Julius Verus es va dirigir cap a la seva nova destinació al capdavant de les tropes de reforç estacionades en la Germània i al voltants del 157 ja havia vençut completament als Brigants.[3] El poble dels brigants va perdre tots els seus drets,[4] fou considerat i tractat com territori sota regim militar i va patir la confiscació de bona part del seu territori.
Per celebrar el triomf de la seva campanya, Juliu Verus va encunyar dupondis honorífics. Després va assegurar el territori i considerant que la frontera assolida per Quintus Lollius Urbicus i marcada amb el Mur d'Antoní era costosa de mantenir i no prou segura, va ordenar recular la línia defensiva al Mur d'Adrià, que va reconstruir i millorar.
Fou substituït el 158 per Longinus (governador).
Sota el principat de Marc Aureli, als voltants del 163, fue anomenat governador de Síria, deixant-lo en primera línia de guerra amb l'Imperi Part. Es mantingué en el seu lloc fin el final de la guerra el 166. Després d'aquesta data, va tornar a Roma al capdavant de diversos càrrec públics i possiblement va participar en la campanya contra l' usurpador Avidi Cassi el 177. Va ser proposat per el consolat de nou el 180 però va morir abans d'ocupar el lloc
| Precedit per: Desconegut, abans Cnaeus Papirius Aelianus |
Governadors romans de Britània 154-158 |
Succeït per: Longinus |
Notes [modifica]
- ↑ Responsable de l'encunyació de monedes.
- ↑ Probablement, la guarnició de la fortificació de Trimontium (Newstead) fou massacrada. Antiga capital dels Selgoves, trimontium era el nom romà, significant "Tres muntanyes" en referència a les Eildon Hills.
- ↑ En la campanya participaren no menys de 3 legions, la Legió II Augusta, la Legió VI Victrix i la Legió XX Valèria Victrix
- ↑ Durant els primers anys de la conquesta romana, la darrera reina dels Brigants, Cartimandua, havia estat aliada de Roma, traïnt i entregant al capdill rebel Caractac. Malgrat tot, l'aliança es va anar deteriorant davant de les constants revoltes dels Brigants, considerat el més nombrós i beŀlicós de l'illa.
Bibliografia [modifica]
- Anthony Richard Birley, The Roman government of Britain, Oxford University Press, 2005, ISBN 0-19-925237-8
- Dió Casi (2004), Historia Romana, Obra completa. Madrid: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-2727-1
