Cnaeus Iulius Verus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cnaeus Julius Verus o Gneu Juli Ver fou un militar i senador del segle II, governador de Britànnia entre el 154 i el 158.

Julius Verus va néixer el 112 en Aequum, Dalmàcia i probablement era el fill de Sext Juli Sever, cònsol el 127, governador de Britània entre el 131 i el 133, i heroi de la campanya contra la Revolta de Bar Kokhebà durant la qual Roma va arrassar Judea.

Va servir com Tribú militar en la Legió X Fretensis quan el seu pare era governador de Judea. Tot seguit fou anomenat monetalis,[1] Qüestor i Àugur, en els inicis de la seva prometedora carrera.

Després de Judea, obtingué el càrrec de Llegat en la Legió XXX Ulpia Victrix en la Germània Inferior i més tard fou responsable del Aerarium.

Finalment fou anomenat cònsol el 151, quan tenia 39 anys. Acabat el consolat i gràcies a la seva àmplia experiència militar i administrativa, fou enviat com governador de Germània i posteriorment escollit en el 154 per fer-se càrrec del govern de Britània, província que en aquells moments s'enfrontava a una nova i violenta revolta dels Brigants, obligant als romans a abandonar el Mur d'Antoní i replegar-se al sud.[2]

Julius Verus es va dirigir cap a la seva nova destinació al capdavant de les tropes de reforç estacionades en la Germània i al voltants del 157 ja havia vençut completament als Brigants.[3] El poble dels brigants va perdre tots els seus drets,[4] fou considerat i tractat com a territori sota règim militar i va patir la confiscació de bona part del territori.

Per celebrar el triomf de la seva campanya, Juliu Verus va encunyar dupondis honorífics. Després va assegurar el territori i considerant que la frontera assolida per Quintus Lollius Urbicus i marcada amb el Mur d'Antoní era costosa de mantenir i no prou segura, va ordenar recular la línia defensiva al Mur d'Adrià, que va reconstruir i millorar.

Fou substituït el 158 per Longinus (governador).

Sota el principat de Marc Aureli, als voltants del 163, fue anomenat governador de Síria, deixant-lo en primera línia de guerra amb l'Imperi Part. Es mantingué en el seu lloc fin el final de la guerra el 166. Després d'aquesta data, va tornar a Roma al capdavant de diversos càrrec públics i possiblement va participar en la campanya contra l'usurpador Avidi Cassi el 177. Va ser proposat per el consolat de nou el 180 però va morir abans d'ocupar el lloc



Precedit per:
Desconegut, abans Cnaeus Papirius Aelianus
Governadors romans de Britània
154-158
Succeït per:
Longinus


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Responsable de l'encunyació de monedes.
  2. Probablement, la guarnició de la fortificació de Trimontium (Newstead) fou massacrada. Antiga capital dels Selgoves, trimontium era el nom romà, significant "Tres muntanyes" en referència a les Eildon Hills.
  3. En la campanya participaren no menys de 3 legions, la Legió II Augusta, la Legió VI Victrix i la Legió XX Valèria Victrix
  4. Durant els primers anys de la conquesta romana, la darrera reina dels brigants, Cartimandua, havia estat aliada de Roma, ii havia entregat a traïció el cabdill rebel Caractac. Malgrat tot, l'aliança es va anar deteriorant davant de les constants revoltes dels brigants, considerat el més nombrós i bel·liciós de l'illa.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anthony Richard Birley, The Roman government of Britain, Oxford University Press, 2005, ISBN 0-19-925237-8
  • Dió Casi (2004), Historia Romana, Obra completa. Madrid: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-2727-1