Cnidos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 36° 41′ 09″ N, 27° 22′ 30″ E / 36.68583°N,27.37500°E / 36.68583; 27.37500 Cnidos (llatí: Cnidus, grec: Knidos) fou una ciutat de Cària a la part occidental d'una llarga península que forma la part sud de l'anomenada badia de Ceramicus. La ciutat tenia dos ports; part de la ciutat era a una illa (avui unida al continent per un istme i anomenada cap Krio) i la resta a terra ferma.

Cnidos.

Se'n conserven les ruïnes, que són grans i cobreixen una gran extensió. Les muralles es poden apreciar perfectament (en són dues, una de ciclòpia i l'altra en part pseudoisòdoma i en part isòdoma), així com parts dels dos ports. Es conserven també dos teatres i les restes d'un gran edifici, probablement un temple. A 2 km de les ruïnes cap a l'est, s'han trobat nombroses tombes, algunes de les quals són edificis de gran mesura.

Fundada pels doris del Peloponès dirigits pel mític Triopes, fou una de les ciutats membres de la confederació de l'Hexàpolis dòrica, que fou reduïda a cinc ciutats amb l'expulsió d'Halicarnàs (Cnidos, Cos, i les ciutats de Lindos, Ialysos i Camiros a Rodes), amb centre al temple de l'Apol·lo Triopi, on es feien jocs i celebracions a banda de les reunions polítiques. Aquest temple era a l'illa on està Cnidos (illa que s'ha unit a la costa i és l'actual cap Krio). Cnidos va comerciar amb Egipte (on tenia la factoria de Naucratis) i tenia el seu tresor a Delfos. Cnidos va fundar colònies com Lipara (Lipari).

Fou ocupada pel general persa Harpagos, al servei de Cir II el Gran vers el 540 aC. Va romandre sota dependència de Pèrsia fins que, al començament de la Guerra del Peloponès, els habitants de Cnidos foren aliats d'Atenes, però la ciutat es va separar de l'aliança després de la desfeta siciliana, el 413 aC. Atenes va intentar recuperar la ciutat i la va atacar sense èxit. El 394 aC, el grec Conó, al servei de Pèrsia, va derrotar els espartans dirigits per Pisandre de Cnidos i van destruir la supremacia d'Esparta.

Durant la guerra entre Roma i el selèucida Antíoc III el Gran, Cnidos fou aliada de Roma. El 163 aC, van enviar ajut a Calynda revoltada contra Caunus. Fou inclosa a la província d'Àsia quan es va crear el 129 aC, però fou ciutat lliure dins la província, segons assegura Plini. Abans del 67 aC, fou atacada pels pirates cilicis, com també ho foren Colofó, Samos i altres llocs, però a partir d'aquesta data Pompeu va assegurar-hi la tranquil·litat amb diverses mesures militars i polítiques, especialment l'assentament de pirares en terres permanents.

Èudox, matemàtic i astrònom; Ctsies, metge i historiador; Agatàrcides, escriptor, entre d'altres, foren nascuts a la ciutat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cnidos Modifica l'enllaç a Wikidata