Cnossos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat de Cnossos. Si cerqueu el palau, vegeu Palau de Cnossos.

Coord.: 35° 17′ 52.66″ N, 25° 9′ 47.36″ E / 35.2979611°N,25.1631556°E / 35.2979611; 25.1631556



Una part de la reconstrucció d'Arthur Evans del palau de Knossos. Bastió A de l'entrada Nord, notable pel fresc del Bou.

Cnossos (en llatí Cnossus o Cnosus, i també gnossus i gnosus) fou la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.

Inicialment es va anomenar Ceratos. Segons la llegenda el fundador del regne de Creta, Minos va fundar-la i va fer-ne la seva residència.


Història[modifica | modifica el codi]

L'excavació de la ciutat i dels seus palaus ha permès fixar la cronologia del regne de Minos. Cnossos fou habitada des del V mil·lenni abans de Crist, però el primer palau no fou bastit fins al 2000 aC. Les restes mostren influències egípcies i del llevant. El palau fou destruït per un terratrèmol cap a la meitat del segle XVIII aC i es va reconstruir en els següents anys. La segona Cnossos es pensa que tenia uns cent mil habitants i d'aquesta època són la major part de les troballes. Cap al 1450 aC aquest palau fou destruït per un incendi causat probablement per la invasió dels aqueus. Els aqueus van viure a Cnosos fins passat el 1200 aC en què l'illa de Creta fou colonitzada pels doris i es van establir institucions dòriques a tota l'illa.

La ciutat que va exercir l'hegemonia dòrica a Creta fou Cnossos, que es va aliar amb Gortina i va obtenir el control de tota l'illa. Polibi fa un relat de les guerres civils que van afectar l'illa i en les quals Cnossos va prendre part. La ciutat va subsistir fins a la dominació romana en què fou convertida en colònia romana. Durant l'imperi es va mantenir com a municipi de segon ordre. Va desaparèixer durant el període bizantí.

Celebritats[modifica | modifica el codi]

Hi van néixer Cersifron o Ctesifon i el seu fill Metàgenes, arquitectes del gran temple d'Artemisa, Anesidemos el filòsof, el gran esportista Ergòteles (guanyador als jocs olímpics, als pítics i als ístmics).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cnossos