Cobànides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa

Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols. Es consideraven descendents de Surghan Shira, de la tribu Sulduz, que havia salvat la vida a Genguis Khan.

Al servei dels Il-khan de Pèrsia van arribar a la preeminència al segle XIV, tenint la seva base de poder a l'Arran i l'Azerbaidjan i capital a Tabriz[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Un membre de la família, l'amir Tudaun, va morir el 1277 en lluita contra els mamelucs a la batalla d'Elbistan. Va deixar un fill, Malik, que fou conegut com a amir Coban (amir Čoban); al servei de diversos il-khans, va contreure matrimoni amb princeses mongoles; va fer front a uns conspiració de nobles el 1319, i se'n va sortir, però després fou apartat del poder per Abu Said Bahadur Khan i el 1327 va fugir a Herat on fou executat per la dinastia Kart. Alguns dels seus fills van poder fugir a territori de l'Horda d'Or o a Egipte; altres van morir. Una filla, Bagdad Khatun, casada amb Hasan Buzurg, fundador de la dinastia djalayàrida, es va divorciar d'aquest i es va casar amb Abu Said; acusada de la mort d'aquest fou executada per Arpa Khan, successor d'Abu Said.

Vegeu: Coban

Sota Arpa Khan, una néta de Coban, Delsad Khatun, va fugir cap al Diyarbakir, i el governador de la regió li va donar suport i es va enfrontar al il-khan al que va derrotar; després de diverses lluites en que membres de la família van estar al costat del khan o dels djalayàrides, Delsad Khatun es va acabar casant amb Hasan Buruzg. Mentre Hasan Kücük, net de Coban, va reagrupar la família i va derrotar als djalayàrides el 1338 i va formar un domini a l'Azerbaidjan amb seu a Tabriz. Poc després va posar a Sati Beg, germana d'Abu Said Bahadur Khan i vídua de Coban, al tron de Pèrsia. Sati Beg es va haver de casar amb Sulayman Khan un ilkhànida controlat per Hasan. Després de diverses lluites els djalayàrides van aconseguir atreure bona part dels partidaris cobànides, però Hasan va conservar el poder fins a la seva mort el 1343. La lluita per la seva successió va enfrontar a Malik Ashraf, germà de Hasan, i altres prínceps, i el primer es va acabar imposant el 1344. Malik Ashraf va tenir nominalment al front de l'estat a khans titelles; un atac a Bagdad, en poder dels djalayàrides, va fracassar el 1347; el 1350 va intentar conquerir Shiraz que estava en mans dels indjúides, igualment sense èxit. Progressivament va perdre suport i el 1357 els seus dominis foren atacats pel khan de l'Horda d'Or que van ocupar Tabriz. Malik Ashraf fou executat i la seva família portada a territori de l'Horda d'Or; altres membres van ser executats a Pèrsia i la dinastia va arribar al final. Alguns descendents viuen avui dia a Khurasan, sobretot a Mashad.

Genealogia[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Coban
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Amir Hasan
 
Timurtash Coban
 
 
 
Dimaskh Khwadja
 
Shaykh Mahmud
 
Bagdad Khatun
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hasan Kücük
 
Malik Ashraf
 
Delsad Khatun
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referència[modifica | modifica el codi]

  1. Encyclopædia Britannica

Enllaç extern[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cobànides Modifica l'enllaç a Wikidata
  • H. H. Howorth, History of the Mongols, Londres 1888
  • B. Spuler, Die Mongolen in Iran, Berlín 1955