Cobaltita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cobaltita

Cobaltita d'Ontàrio, Canadà
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química CoAsS
Nickel-Strunz 02.EB.25
Dana 2.12.3.1
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic, pseudocúbic
Hàbit cristal·lí granular amb cristalls massius, rarament estriats
Estructura cristal·lina a = 5.582 Å, b = 5.582 Å, c = 5.582 Å; Z = 4
Simetria ortoròmbica
Color blanc argent amb reflexos rosats
Macles sobre [111] creant formes pseudocúbiques i estries
Exfoliació perfecta {001}
Fractura desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5
Lluïssor metàl·lica
Ratlla gris fosca
Diafanitat opaca
Densitat 6,0 a 6,4
Referències [1]

La cobaltita és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom de la seva composició química. El nom ve de l'alemany, Kobold, "esperits de l'interior de la terra", en al·lusió a la resistència dels minerals de cobalt per fondre's. Va ser descrit per primera vegada el 1832, i la seva localitat tipus és Cobalt, Ontàrio. Pertany i dóna nom al grup cobaltita de minerals.[2] Forma una sèrie de solució sòlida amb la gersdorffita.[3]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Està composta per cobalt, arsènic i sofre. Pot contenir fins a un 10% de ferro i quantitats variables de níquel.[4] Estructuralment s'assembla a la pirita (FeS2), amb un dels àtoms de sofre substituït per un àtom d'arsènic, i químicament és molt semblant al glaucodot i a l'al·loclasita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Apareix en dipòsits hidrotermals d'alta temperatura, i en roques metamòrfiques. Malgrat la seva escassetat, el mineral és processat com una font significativa de cobalt. És comú que presenti incrustacions secundàries d'eritrita, arseniat de cobalt hidratat, producte de la meteorització. Es troba en associació amb la magnetita, esfalerita, calcopirita, skutterudita, allanita, zoisita, escapolita, titanita i calcita, juntament amb molts altres sulfurs i arsenurs Co-Ni. Es troba principalment a: Suècia, Noruega, Alemanya, Anglaterra, Canadà, Austràlia, República Democràtica del Congo i Marroc.[5]

Varietats[modifica | modifica el codi]

Només es coneix una varietat de cobaltita, l'anomenada cobaltita fèrrica, trobada a la mina Chiyogahara, a la Prefectura d'Iwate, Japó.[6]

Grup cobaltita[modifica | modifica el codi]

El grup cobaltita de minerals està compost, a banda de la cobaltita, per les següents espècies minerals: changchengita, gersdorffita, hollingworthita, irarsita, jolliffeïta, kalungaïta, krutovita, maslovita, mayingita, michenerita, milotaïta, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita i willyamita.[2][7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cobaltite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2014].
  2. 2,0 2,1 «Cobaltite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2014].
  3. «Cobaltite-Gersdorffite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2014].
  4. Klein, Cornelus and Cornrlius Hurlbut, 1996, Manual of Mineralogy, 20th ed., Wiley, p.288, ISBN 0-471-80580-7
  5. «Cobaltite» (en anglès). Mineral Handbook. [Consulta: 24 maig 2014].
  6. «Ferroan Cobaltite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2014].
  7. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 24 maig 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cobaltita Modifica l'enllaç a Wikidata