Cobla (estrofa)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre Cobla dins Poesia. Vegeu-ne altres significats a «Cobla».
No s'ha de confondre amb Copla andalusa.

Cobla, antigament era sinònim d'estrofa. Més concretament, designava l'Octava clàssica de la Mètrica Catalana medieval. La cobla, com a grup de versos entrelligats per la rima, ha de comptar almenys amb quatre versos amb dues rimes encadenades (abab), creuades (abba) o caudades (aabb). Malgrat això, se solien formar grups de vuit versos d'Art major del tipus:

  • Cadeno-encadenada (A,B,A,B,C,D,C,D)
  • Cadeno-creuada (A,B,A,B,C,D,D,C)
  • Cadeno-caudada (A,B,A,B,C,C, D,D)
  • Creu-encadenada (A,B,B,A,C,D,C,D)
  • Creu-creuada (A,B,B,A,C,D,D,C)
  • Creu-caudada (A,B,B,A,C,C,D,D)

A més d'aquestes combinacions, hi havia altres recursos que donaven un gran nombre de varietats, catalogades en els tractats trobadorescs. Aquests antics tractats, a banda de classificar les cobles segons les combinacions de les rimes, ho feien també segons la qualitat dels mots que rimaven en:

  • Derivatives (canvis de desinència)
  • Equívoques (canvis de sentit)
  • Retronxades (amb versos comuns a dinstintes cobles)
  • ...

Amb el temps el nom Cobla esdevingué, deixant de banda la forma estròfica, la designació genèrica de les composicions en vers per a recitar o cantar. Algunes varietats derivades són els goigs per textos religiosos i els romanços per textos profans. En l'actualitat, donat que es prefereix el terme estrofa, es parla de cobla per designar composicions de to popular com la corranda o la cobla o glosa mallorquina. També les que tenen relació amb el cant o ball populars de distintes terres com per exemple la jota.