Cobra
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
Les cobres o elàpids són serps pertanyents a set gèneres diferents de la família Elapidae.
Taula de continguts |
Característiques [modifica]
Les cobres presenten una mida molt variable, des dels 18 cm (Drysdalia) fins als sis metres (Ophiophagus) de longitud. Es reconeixen per l'actitud que prenen en senyal d'amenaça, desplegant una membrana a les dues bandes del cap.
Viuen a diverses regions de les zones tropicals i subtropicals de tot el món.
Varietats [modifica]
- Qualsevol serp del gènere Naja o cobres típiques. Es troben a Àfrica i Àsia.
- La cobra reial (Ophiophagus hannah) és la serp verinosa més llarga del món. Pot arribar a fer 5,5 metres. Es troba a l'Àsia del sud i del sudest.
- Qualsevol serp del gènere Boulengerina o cobres aquàtiques. Es troben a l'Àfrica.
- Qualsevol serp del gènere Aspidelaps o cobres de nas en escut. Es troben a l'Àfrica.
- Qualsevol serp del gènere Pseudohaje o cobres arbòries. Es troben a l'Àfrica.
- Paranaja multifasciata o cobra excavadora. Es troba a l'Àfrica.
- Hemachatus haemachatus o cobra escopidora. Es troba a l'Àfrica.
Verí [modifica]
Totes les cobres són verinoses, i moltes són potencialment mortals per a l'home.
Els elàpids utilitzen el seu verí tan per a atacar a les seves preses com a mecanisme de defensa. La majoria dels elàpids tenen verins neurotòxics, considerats més perillosos que la major part dels verins proteolíptics de les escurçons. Actualment existeixen antídots. El verí l'injecten a través d'un parell d'ullals fixes acanalats per dintre.
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cobra |
- Elapidae, família que inclou altres serps que no es consideren cobres.
  |
Açò és un esborrany sobre rèptils. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
