Coca a la calda
| Característiques | |
|---|---|
| Altres noms | Coca escaldada Calda |
| País d'origen | Espanya  |
| On es menja | Marina Baixa, Algèria |
| Gastronomia | Cuina del País Valencià |
| Detalls | |
| Tipus | coca |
| Forma | Normalment quadrada |
| Ingredients principals | Tomaca, llonganissa, botifarra, salaó i cansalada |
La coca a la calda, coca escaldada o senzillament, calda és una coca salada típica de la costa de la Marina Baixa.[1][2]
És, segons Els Valencians d'Algèria 1830-1962,[3] una preparació que deu almenys el seu nom a una preparació semblant que era habitual a l'Algèria colonial, la calda, un pastís calent habitualment venut per italians - per això el seu nom, que vol dir, en italià, calenta. Segons la mateixa font, aquesta preparació calà fondo entre la població valenciana al país, i en tornar van portar amb ells el nom i la recepta, si bé incorporant-hi ingredients que l'apropen a les coques ja típiques com la de xulla i la de Sant Joan.
La recepta de la calda a la Marina baixa és semblant a la de la coca de Sant Joan alacantina però duu, a més de tonyina, embotit com ara botifarra negra, llonganissa, cansalada.[4] Es forneix tot alhora, de tal manera que el pa queda impregnat amb el greix de la carn i la sal del salaó, la qual cosa hi dona un sabor molt salat.
Referències[modifica]
- ↑ Federació valenciana de Municipis i Províncies
- ↑ Alfàs del Pi[Enllaç no actiu]
- ↑ MENAGES MENAGES, Àngela-Rosa, i MONJO MASCARÓ, Joan-Lluís, 2007, Els Valencians d'Algèria 1830-1962, Edicions del Bullent, Picanya (País Valencià) ISBN 978-84-96187-60-3
- ↑ «Portal de Benidorm». Arxivat de l'original el 2009-07-03. [Consulta: 11 gener 2010].
