Coca de recapte
| Coca de recapte | ||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||||||||||
| Altres noms | Coca de verdures, coca de mullador, coca d'escalivada, coca d'espencat (segons quines verdures s'hi fica) | |||||||||||||||||||||
| Tipus cuina | Cuina dels Països Catalans | |||||||||||||||||||||
| On es menja | Països Catalans | |||||||||||||||||||||
| Ingredients destacats | Hortalissa variada i escalivada, massa de pa | |||||||||||||||||||||
| Forma | Rodona o allargada i oberta | |||||||||||||||||||||
| Origen | Noguera | |||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
La coca de recapte o coca de verdures és una coca salada que porta hortalisses escalivades damunt, típicament pebrera o pebrot, albergínia i ceba. A les zones d'interior és habitual ficar-hi bolets. Tanmateix s'hi pot ficar d'altres verdures o fins i tot afegir embotit, perquè en general les coques no tenen receptes fixes, ans el contrari.
Taula de continguts |
[modifica] Origen
Josep Pla opina que la coca d'escalivada, a sovint anominada coca de recapte, és originària de la Noguera,[1] mentre Josep Lladonosa afirma que "des de sempre" s'han cuinat a les comarques tarragonines i lleidatanes.[2] A l'actualitat és una coca ben típica de moltes comarques i se'n pot trobar a Barcelona, València, Palma o Alacant. És especialment habitual però a la Ribagorça, Mallorca, la Noguera, el Segrià, la Marina Alta, la Marina Baixa, l'Alacantí, l'Alcoià, el Comtat i a les comarques del Camp de Tarragona.
Tradicionalment, la coca de recapte es feia al forn de la vila, la mestressa de casa hi duia els ingredients que volia posar-hi i el forner feia la massa i la coïa.[2] Aprofitaven els productes de l'horta i constituïen un àpat per si mateixes.[2] S'acostumava a doblegar les vores per tal que els sucs de les verdures no vessessin fora, i així conservar-los dintre de la coca.[2] Tradicionalment se'n menja en fred o calent.[2]
[modifica] Variacions
Al nord dels Països Catalans, la tendència és de fer-ne una de gran i bastant plana. Aquesta coca segueix el patró de les coques allargades típiques de Vic, per exemple. Poden mesurar un metre de llarg. Al sud mentrestant, se'n fan moltes de petites, en forma rodona, amb més quantitat de verdura i amb la base més gruixuda. A la Vila Joiosa per exemple, se'n fan de 5cm de diàmetre.
L'escalivada que duu pot portar patata a la Catalunya central, xampinyó a les Terres de Lleida i albergínia a la costa del País Valencià. Al sud és típic fer-ne de mullador, on a més s'hi afegeix tomàquet és a dir de samfaina.
A l'Alta Ribagorça es fa la coca de tomata, amb tomàquet cru, ceba crua i all i julivert trinxats.[2] Els tomàquest es poden crus, tallats a rodanxes i en una sola capa, ocupant tota la coca. La coca es fa gran, d'un centímetre de gruix i vores ovalades. Les vores es pleguen una mica cap en dins, i queden seques i cruixents.[3]
Al Segrià, la coca de recapte es fa amb tires hortalisses escalivades (pebrot vermell, albergínia, tomàquet, ceba) i arengades o llonganisses (botifarres crues). És una coca gran, plana, una mica allargada i ovalada a les puntes, d'aproximadament un centímetre de gruix, tot i que actualment també se'n fan de més primes.[2]
Una variant d'aquesta coca és la coca enramada de les terres tarragonines, que es solia fer amb productes de temporada; frescos a l'estiu (pebrot vermell, tomàquet i ceba) o escalivats i en conserva a l'hivern.[4]
A les illes Balears, la coca de trempó es fa amb pebrot verd tendre, ceba i tomàquet, en cru i tallats a trossets petits.
[modifica] Noms
Aquesta coca també té altres noms. Coca de recapte és el generalitzat a la península, en referència a l'ús habitual d'aquesta coca com a berenar fora de casa (el recapte és el menjar que s'endú). A les comarques centrals del País Valencià pot ser una coca d'espencat (o Coca de mullador si és amb tomàquet), mentre que a Catalunya se sol anomenar-la Coca d'escalivada però de recapte a Barcelona, Lleida i Camp de Tarragona. És a Mallorca que trobem el nom de coca de Mallorca o coca de verdures. Finalment, hi ha la Coca d'Alcoi, així anomenada a l'àrea que envolta l'esmentada ciutat.
-
Coca de verdura i formatge, típica de la ribera del Xúquer
-
Coca de mullador, de la Marina
-
Coca de trempó, típica a Mallorca
-
Coca de verdura, al Barcelonès
.jpg)
[modifica] Referències
- ↑ Pla, Josep, 1970, El que hem menjat, Barcelona, (1997 Premsa catalana)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Coca de recapte a La cuina tradicional catalana a l'abast, pàg. 101, de Josep Lladonosa i Giró, Cuina Columna, 2005, ISBN 84-664-0666-2
- ↑ Coca de tomata a La cuina tradicional catalana a l'abast, pàg. 104, de Josep Lladonosa i Giró, Cuina Columna, 2005, ISBN 84-664-0666-2
- ↑ Coca enramada a La cuina tradicional catalana a l'abast, pàg. 103, de Josep Lladonosa i Giró, Cuina Columna, 2005, ISBN 84-664-0666-2
