Cocatedral de Santo Domingo de la Calzada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Concatedral de Santo Domingo de la Calzada
Imatge
Façana principal
Dades
Tipuscatedral
Part deCamí Francès de Sant Jaume a La Rioja Modifica el valor a Wikidata
Construcció1098 - segle XVI
Consagració1106
Dedicat aDomènec de la Calzada Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicRomànic, Gòtic, Barroc
Materialpedra, rajola, alabastre i fusta
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSanto Domingo de la Calzada (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSanto Domingo de la Calzada
Map
 42° 26′ 28″ N, 2° 57′ 13″ O / 42.44108°N,2.95353°O / 42.44108; -2.95353
Bé d'interès cultural
Data3 juny 1931
IdentificadorRI-51-0000702
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data?
Identificador529
Plànol

Activitat
Diòcesibisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcatedralsantodomingo.org Modifica el valor a Wikidata

La Cocatedral de Santo Domingo de la Calzada està situada en la vila de Santo Domingo de la Calzada, en la Comunitat Autònoma de La Rioja, (Espanya). Des de 1959 té el títol de cocatedral al costat de la de Logronyo. El títol de Catedral el té la catedral de Calahorra.

Història[modifica]

La primitiva església romànica va ser construïda, sota l'advocació del Salvador i Santa María, a la qual Alfons VI de Lleó, va realitzar la donació d'un terreny, per a la seva construcció en 1098.

Va ser consagrada en 1106 pel bisbe Don Pedro Nazar, convertint-se en Col·legiata cap a 1158 i Catedral després de 1232, i va ser des de llavors seu del bisbe de Calahorra-La Calzada.

La construcció de l'església actual va començar en 1158 conservant gran part de l'antiga; aquests treballs van ser dirigits pel mestre Garçion. Al segle xvi, la part dreta del transsepte, va ser elevada per realitzar la tomba de Sant Domènec.

Està construïda com una església de pelegrinatge, ja que es troba en el camí francès a Santiago de Compostel·la, amb un característic deambulatori, després de l'altar major, que permet la circulació dins de la catedral.

El temple va ser declarat Monument Nacional el 3 de juny de 1931.

Planta[modifica]

L'edifici presenta planta de creu llatina dividida en tres àmplies naus les quals presenten capelles adossades que, després d'un creuer que es troba marcat en planta i alçat, donen en una capella major que disposa, com és propi en els temples de pelegrinatge, d'una girola o deambulatori rodejada per diferents capelles radials i, la destacada absidiola central. Per la seua banda, el claustre s'obre al costat septentrional on s'uneix a la resta del temple.[1]

Aprox. a la planta de la Catedral i Marques de cantería.

Llegenda de la imatge

  1. Pòrtic Sud o de Santo Domingo; entrada al temple.
  2. Cripta de Santo Domingo de la Calçada i Galliner.
  3. Capella de Sant Jaume.
  4. Capella de S. Andreu.
  5. Capella de Sant Pere.
  6. Capella de S. Bartomeu.
  7. Altar Major i Deambulatori.
  8. Capella de Retaule Major.
  9. Creuer.
  10. Capella de la Inmaculada.
  11. Capella de Hermosilla. Taula dels Miracles.
  12. Capella de S. Joan Baptista (o de Sta. Teresa).
  13. Baptisteri i Capella dels Màrtirs.
  14. Accés a les defenses.
  15. Capella de la Magdalena.
  16. Trascoro.
  17. Capella de la Dolorosa.
  18. Cor.
  19. Claustre.
  20. Pòrtic Oest. Porta de Crist.
  21. Torre.
  22. Marques de canter.

Marques de picapedrer[modifica]

S'han identificat un total de 54 marques de 34 tipus diferents situades a l'interior i l'exterior del temple.

Catàleg de marques de cantería en la Catedral del Salvador. Veure Planta.
Distribució de marques
Zona Tram Marques Tipus
Absis
ext.
11
10
int.
2
2
Deambulatori
21
15
Creuer
sud
1
1
Façana Sud
3
15
4
4
2
2
Façana Nord
4
2
2

Modificacions[modifica]

L'edifici que podem contemplar ara com Cocatedral de Santo Domingo de la Calzada és, realment, una amalgama de diferents estils que van des del romànic de la seva capçalera, fins al barroc del seu genuí campanar exempt; passant pel seu cos de naus, que es pot classificar com plenament gòtic i a tot açò cal afegir les diferents reformes i ampliacions que patí durant tota l'Edat Moderna com a conseqüència restauracions, ensorraments o, simplement, pels canvis que cada bisbe anava fet per adequar la seu als gustos i a les modes pròpies de cada moment històric.[1]

Es van realitzar diverses modificacions a la planta original, afegint-s'hi:

  • En els s. XIII i XIV: les naus, defenses i pòrtic de la façana Oest.
  • En el s. XV i XVI: les capelles de l'absis, de la Inmaculada i les dues en els trams 2 i 3 de la façana Sud.
  • En el s. XVII el Baptisteri del tram dels peus.
  • En el XVIII, La Portada Sud.
  • La Torre, original del s. XII, va ser reconstruïda en els s. XV i XVIII; aquesta última en la ubicació actual.

L'exterior[modifica]

No queden restes de la primitiva església que es construí en temps de Sant Domènec, de fet, tan sols mig segle després de la seva consagració i sota la direcció del Mestre Garçión, s'iniciarien les obres d'un edifici molt més ambiciós, que finalment fou molt simplificat encara que la seua finalització no es produí fins entrats els segles xiii i xiv.[1] S'ha d'observar, com únic vestigi del primer projecte l'absis romànic, amb uns bells permòdols. També cal destacar externament les seves finestres vidriades, la torre d'estil barroc i les seves dues portades.

  • permòdols
    permòdols
  • permòdols
    permòdols
  • detall finestra
    detall finestra
  • detall decoració externa
    detall decoració externa
  • detall decoració externa
    detall decoració externa

Portada sud[modifica]

La portada sud o de Santo Domingo, amb un gran arc de mig punt, que protegeix unes fornícules amb les estàtues dels patrons de la diòcesi, Sant Domènec, Sant Celedoni i Sant Emeteri) i uns òculs circulars. Fou construïda entre 1761 i 1765.[2]

  • Portada occidental.
    Portada occidental.
  • Portada sud.
    Portada sud.
  • Detall escultura de Sant Celedoni, portada sud.
    Detall escultura de Sant Celedoni, portada sud.
  • Detall escultura de Sant Emeteri, portada sud.
    Detall escultura de Sant Emeteri, portada sud.
  • Detall escultura de Domingo García, Sant Domènec de la Calçada.
    Detall escultura de Domingo García, Sant Domènec de la Calçada.
  • Detall de les tres escultures juntes.
    Detall de les tres escultures juntes.

Portada occidental[modifica]

És una portada de transició romànic-gòtica, de finals del segle xiii, composta per set arquivoltes llises que, no presenten capitell, i que es projecten gairebé arran de terra, directament sobre les bases. Més tard per sobre la porta es construí una fornícula per col·locar al seu interior un grup escultòric, que actualment està força malmès, que representa Crist lliurant les claus a Sant Pere.

Absis[modifica]

El projecte original presentava tres absis separats per llenços intermedis de la girola. Finalment només es feu l'absis central en el qual es poden observar dos contraforts exteriors, que estan en consonància amb els altres que segmenten exteriorment la girola. D'aquesta manera es té una sensació de pesadesa, cosa que feu que es primara els excessos garantits per l'estabilitat de la fàbrica.[3]

Torre[modifica]

La catedral va tenir, al llarg de la seva història, tres torres. La primitiva romànica va ser destruïda per un incendi en 1450, la segona gòtica, va haver de ser desmuntada en amenaçar ruïna i la tercera barroca és la que actualment existeix.

  • vista general
    vista general
  • detall del campanar
    detall del campanar
  • mecanismes del rellotge
    mecanismes del rellotge
  • campanes
    campanes

És uns dels pocs exemples a Espanya, de torre exempta (torre separada del cos principal de la catedral), és obra de Martín de Beratúa sota el patrocini del bisbe Andrés Porras i Temes en 1762, és d'estil barroc, de 70 metres d'altura i una base de 9 metres. És la torre més alta de La Rioja.

Expliquen les llegendes del lloc que el motiu de la separació de la torre del cos de la catedral es deu a trobar terrenys sorrencs que impedien fer fonaments ferms. Al final es va comptar amb un emplaçament, l'actual, al que per assegurar els fonaments es van afegir banyes de cérvols i vaques del lloc.

L'interior[modifica]

La nau[modifica]

Sepulcre de Pedro de Carranza

El temple presenta tres naus, una central i dos laterals, que es comuniquen per darrere de l'altar, en la capçalera de la planta, donan lloc a una girola. En la nau lateral detra s'afegixen més tard, entre els segles XV i XVI dues capelles laterals (Capella de Hermosilla, on es troba la coneguda "Tabla de los Milagros", i la Capella de Sant Joan Baptista o de Santa Teresa); així com una altra capella (datada la segle xvii) que farà de baptisteri, en ubicar-s'hi la pica baptismal.

Com que la planta és de creu llatina existeix creuer i en l'altar major es disposa en el lateral esquerre del creuer, igual que el retaule obra de Damià Forment, mirant a la porta sud de la cocatedral i al costat del creuer on s'instal·là l'accés a la cripta del Sant i el galliner.

L'espai està a més dividit en cinc crugies i la girola. Les diverses naus i capelles es cobreixen amb voltes de creueria.[1]

  • Nau central
    Nau central
  • Girola
    Girola
  • volta de les naus
    volta de les naus
  • Volta del creuer
    Volta del creuer
  • Volta capçalera
    Volta capçalera

El retaule[modifica]

Retaule Major

L'escultor del renaixement, Damià Forment, va deixar en la catedral una de les seves més grandioses obres, la del retaule major, actualment en el creuer nord de la Catedral. A la part inferior, anomenada sòcol, trobem les úniques traces d'alabastre, però gran part de la seva obra la va realitzar en alabastre (retaule del Pilar de Saragossa, retaule del Monestir de Poblet). De nou metres d'ample i tretze d'alt, encara que va morir en 1540, va deixar pràcticament acabada l'obra. La policromia és obra d'Andrés de Melgar. Destaca la presència de temes mitològics: tritons, sàtirs, nereides i centaures.

Després de la recent reforma del sòl de la Catedral (2009) es va instal·lar al costat del retaule una pantalla tàctil interactiva que permet al visitant veure amb detall qualsevol element del retaule gràcies a una fotografia de gran definició. També es va instal·lar un sistema de projecció audiovisual sobre el mateix retaule que mostra la història de la seva construcció narrada pel mateix Damià Forment.

El Galliner[modifica]

Construït cap a 1460, és una obra gòtica en pedra policromada que alberga una parella peculiar: un gall i una gallina blancs.

Se situa en el braç dret del transsepte, en el costat de l'Epístola (sud), enfront de la tomba de Santo Domingo de la Calçada. És el testimoniatge viu i permanent de l'ajuda que dona el Sant als pelegrins. Recorda el cèlebre miracle que va propagar el nom de Santo Domingo de la Calçada per tots els camins del pelegrinatge mitjançant la famosa dita: «Santo Domingo de la Calçada, on va cantar la gallina després de rostida.»

Existeix un document en l'arxiu de la catedral, datat el 6 d'octubre de 1350, que testifica l'existència de les gallinàcias. És una butlla del papa d'Avinyó Avinyó, Clement VI en la qual s'estableixen indulgències per als fidels que ajudessin al culte de la catedral, que assistissin als oficis divins o que «miressin al gall i a la gallina que hi ha a l'església».

Les dues aus són reemplaçades mensualment, tasca que duen a terme els voluntaris de la confraria de Santo Domingo.

Claustre[modifica]

L'actual claustre és fruit d'una reforma realitzada en 1340 pel bisbe Juan del Pino. De fàbrica de en pedra i maó, està cobert amb voltes de creueria, vuit per cada crugia o galeria. No acabaren ací les modificacions que patí el claustre, sinó que entre els segles XV i XVI es van anar afegint als seus murs i entre els vans una sèrie de capelles que pràcticament van tancar el pati. Degut a seu escàs valor artístic s'eliminaren pràcticament totes quan es feu la restauració del mateix entre 1984 i 1987. A la galeria oriental s'obre la sala capitular, que està construïda sota el mandat del bisbe del Pino i reformada al de Pedro González de Mendoza, en la segona meitat del segle xv. És en eixe moment quan es cobreix amb un alfarje mudèjar decorat amb motius vegetals i les armes del patrocinador. La sostrada va ser descoberta durant la restauració duta a terme el 1992, oculta per uns revoltons de guix i un cel ras. Actualment el claustre acull l'exposició de la Catedral.[4]

  • Absis central
    Absis central
  • Galliner i baixada a la cripta
    Galliner i baixada a la cripta
  • Cor de fusta
    Cor de fusta

La peregrinació a Compostel·la[modifica]

La Catedral de Santo Domingo de la Calçada és una de la parades obligatòries per a tot aquell pelegrí que viatja cap a Santiago de Compostel·la a través del Camí de Santiago Francès.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 [enllaç sense format] http://www.arteguias.com/catedral/santodomingocalzada.htm
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.catedralsantodomingo.es/catedral.html Arxivat 2014-09-04 a Wayback Machine.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.arquivoltas.com/17-La%20Rioja/01-StoDomingoCalzada01.htm
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.catedralsantodomingo.es/catedral.html Arxivat 2014-09-04 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cocatedral de Santo Domingo de la Calzada
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cocatedral_de_Santo_Domingo_de_la_Calzada&oldid=32658505»