Codi de línia

Exemple de codificació binària del senyal No tornada a Zero (NRZ)

Exemple de codi BMC.

En telecomunicacions, un codi de línia (en anglès line code), és un codi utilitzat en un sistema de modulació en banda base) per propòsits de transmissió de dades .

Els codis de línia són freqüentment usats per al transport digital de dades . Aquests codis consisteixen en representar el senyal digital transportat respecte a la seva amplitud respecte al temps. El senyal està perfectament sincronitzada gràcies a les propietats específiques de la capa física. La representació de l'ona se sol realitzar mitjançant un nombre determinats impulsos. Aquests impulsos representen els 1s i els 0s digitals. Els tipus més comuns de codificació de línia són el unipolar, polar, bipolar i Manchester.

Després de la codificació de línia, el senyal s'envia a través de l'capa física. De vegades les característiques de dos canals aparentment molt diferents són prou semblants perquè el mateix codi sigui usat per ells.

Camps d'ús de codis de línia

Exemple de codificació bipolar, o AMI.

El senyal de línia codificat pot tenir les següents utilitats en diversos camps:

* Pot ser posada directament en una transmissió de línia, en forma de variacions de voltatge o corrent.

* Està prou modulat per a crear un senyal de radiofreqüència que pot ser manada lliure en l'espai

* Pot ser usada per encendre i apagar un llum en xarxes sense fil Òptiques (en anglès Free Space Optics - FSO-), més conegudes com infrarojos.

* Es pot convertir en camps magnètics en un disc dur.

* Pot ser impresa per crear codis de barres.

Maneres d'eliminar el component continu

Codificació de 11011000100 en Codi Manchester

En la transmissió de dades és convenient que la transformada de Fourier, que la seqüència dels símbols transmesos, no presenti un component continu. El codi de línia més simple, el unipolar, que no té límits en el seu component contínua, dóna molt errors en els sistemes. La majoria dels codis de línia eliminen el component continu. Hi ha dues maneres d'eliminar el component continu:

* Dissenyar cada codi transmès de manera que contingui el mateix nombre d'impulsos positius que negatius, així s'anul·laria el component continu. Un exemple d'aquest tipus codis és el Manchester.

* Usar un codi de disparitats aparellades o codi alternant. En altres paraules, un codi en què alguns o tots els dígits o caràcters estan representats per dos conjunts de dígits, de disparitat oposada, que s'utilitzen en una seqüència de manera que es minimitzi la disparitat total d'una llarga cadena de dígits. Exemples d'aquest tipus de codis és el codi AMI, 8B10T, 4B3T, etc.

Sincronisme del senyal

Exemple de codi Manchester diferencial.

Codi MLT-3.

Els codis de línia haurien de fer possible que el receptor es sincronitzi en fase amb el senyal rebut. Si la sincronització no és ideal, llavors el senyal decodificada no tindrà diferències òptimes, en amplitud, entre els diferents dígits o símbols usats en els codis en línies. Això incrementarà la probabilitat d'error en les dades rebudes.

Perquè la recuperació del rellotge siga fiable en el receptor, normalment s'imposa un nombre màxim de zeros o uns consecutius raonables. El període de rellotge es recupera observant les transicions en la seqüència rebuda, fins que el nombre màxim permès de 0s o 1s seguits garanteixi la recuperació del rellotge, mentre que les seqüències sense aquestes restriccions poden empitjorar la qualitat del codi.

També és recomanable que els codis de línia tinguen una estructura de sincronisme perquè sigui possible detectar errors.

Vegeu també

• Alternate Mark Inversion
• Codificació NRZ
• Codificació RZ
• Eight-to-Fourteen Modulation
• HDB3

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Codi de línia

• http://trajano.us.es/#isabel/publicaciones/nivel1.pdf
• http://webuniversitario.ucol.mx/#al915109/codigos.htm