Coeficient de conductivitat tèrmica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El coeficient de conductivitat tèrmica és una característica de cada substància i expressa la magnitud de la seva capacitat de conduir la calor. El seu símbol és la lletra grega \lambda.

Al Sistema Internacional d'Unitats (SI) es mesura en vatio / metre × kelvin (W/(m·K)), en kilocaloria / hora × metre × kelvin (kcal/(h·m·K)), al sistema tècnic i en BTU / hora × peu × Fahrenheit (BTU/(h·ft·°F)), al sistema anglosaxó.

El coeficient de conductivitat tèrmica expressa la quantitat o flux de calor que passa a través de la unitat de superfície d'una mostra del material, d'extensió infinita, cares planoparal·leles i gruix unitat, quan entre les seves cares s'estableix una diferència de temperatures igual a la unitat, en condicions estacionàries.

Aquest coeficient varia amb les condicions del material (humitat que conté, temperatura a la qual es fa la mesura), pel qual es fixen condicions per fer-lo, generalment per material sec i 15 °C (temperatura mitjana de treball dels materials de construcció) i en altres ocasions, 300 K (26,84 °C).


Alguns valors típics de conductivitat tèrmica (\lambda)[modifica | modifica el codi]

Conductivitat Tèrmica
(W·m-1·K-1)
Acer 47-58
Aigua 0,58
Aire 0,02
Alcohol 0,16
Alpaca 29,1
Alumini 209,3
Amiant 0,04
Bronze 116-186
Cinc 106-140
Coure 372,1-385,2
Suro 0,07
Estany 64,0
Fibra de vidre 0,03-0,07
Glicerina 0,29
Ferro 80,2
Maó 0,80
Maó refractari 0,47-1,05
Llautó 81-116
Liti 301,2
Fusta 0,13
Mercuri 83,7
Mica Moscovita 0,72
Níquel 52,3
Or 308,2
Parafina 0,21
Argent 406,1-418,7
Plom 35,0
Poliuretà 0,018-0,025
Vidre 0,6-1,0

Vegeu també[modifica | modifica el codi]