Coentor
La coentor és un terme que designa, en l'àmbit estètic, de les arts i l'activitat social, la qualitat de coent; entés com a qualificatiu habitualment pejoratiu, pel que fa al mal gust de les obres i accions a què s'aplica. És d'ús freqüent al País Valencià.
Aplicació[modifica]
Ens trobem davant un terme ambigu, majorment negatiu,[1] si bé a vegades ha estat reivindicat per la càrrega satírica que porta implícita.[2] Habitualment, s'entén la coentor com una estètica recarregada i extravagant, pròxima al concepte de cursi.[1] És un terme molt semblant al mot alemany "kitsch".
Això no obstant, cal entendre que aquest és un terme polisèmic. La coentor pot ser un enfocament estètic premeditat per a abordar diferents manifestacions artístiques i culturals;[1] i adquirir així la consideració de gènere dins el món de la cultura popular valenciana. En aquest sentit, la coentor pot ser explicada com una forma desimbolta de mostrar la realitat; una mena de crítica a aqueixa mateixa societat, mitjançant el recurs de l'exageració. Sense entrar en el camp de la crítica, l'ostentació personal i un cert gust estètic per figures recarregades de caràcter barroc que es poden veure en manifestacions culturals com les falles, que també han estat qualificades de coentes.[1]
En el camp de la sociolingüística, la coentor també fa referència a l'assimilació dels costums i la llengua castellans per part de les classes socials benestants -i no tan benestants- valencianes per tal d'oferir una imatge cosmopolita -a la mida de Madrid-, tot caient en el provincianisme més flagrant.[1] Cal assenyalar aquesta actitud com a impostada i plena d'elements que indiquen el falsejament de les accions que se'n deriven, amb un estil identificable en l'ús d'un castellà ple de valencianismes, a conseqüència dels escassos coneixements d'aquesta llengua. Crítiques a aquesta actitud la podem trobar a les obres literàries d'Eduard Escalante, com Tres forasters de Madrid o Bufar en caldo gelat.[3]
Reivindicació[modifica]
L'actor Joan Monleon va manifestar en diverses ocasions la necessitat de reivindicar "la nostra coentor i la nostra manera descarada de ser" o bé de "recuperar la tradició popular valenciana, fonamentada en els autors carregats de sàtira contra el poder".[2] Aquests autors serien els valencians Bernat i Baldoví o Eduard Escalante, escriptors de sainet, gènere teatral on sembla que la coentor ha trobat la seua millor expressió.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Falles i coentor Arxivat 2014-12-24 a Wayback Machine. article d'Albert Montón Publicat el 19-03-2013 aelmati.cat
- ↑ 2,0 2,1 «Declaracions de Joan Monleon al diari Avui». Arxivat de l'original el 2009-01-03. [Consulta: 2 desembre 2009].
- ↑ Escalante&f=false Literatura Valenciana Per Vicent Gorgues i Zamora pg. 217