Coet de combustible líquid
Un coet de combustible líquid és un coet equipat amb un o més motors que utilitzen propel·lent líquid.
La teoria del coet de combustible líquid fou desenvolupada per Robert Hutchings Goddard el 1912.[1]
L'ús de combustibles líquids és desitjable perquè la seva densitat relativament alta permet reduir el volum de combustible, i per tant la massa dels tancs, resultant en una proporció càrrega-massa elevada i un superior Impuls específic. S'han construït coets de combustible líquid amb monopropulsants, hipergols i bipropulsants, però també amb combustibles més exòtics amb tripopulsants. Els coets impulsats per bipropel·lents solen fer servir un combustible líquid i un oxidant, com ara hidrogen o oxigen líquid. Els propel·lents líquids també són utilitzats en coets híbrids, en què se'ls combina amb un propel·lent sòlid o gasós.
Vegeu també[modifica]
- Propergol líquid
- Coet d'antimatèria
- Coet de combustible sòlid
- Coet de fusió
- Propulsió dels coets
- Propulsió de les naus espacials
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coet de combustible líquid |
- ↑ Launius, Roger D. Frontiers of Space Exploration (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2004, p.102. ISBN Greenwood Publishing Group.