Cogito, ergo sum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cogito, ergo sum[1] ("penso, així existeixo", originalment "je pense, donc je suis") és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement. La formulació apareix a les Meditacions Metafísiques i s'inscriu en una llarga tradició de pensadors, des de Plató a Agustí d'Hipona, que van provar de fonamentar la realitat i l'autenticitat de la percepció humana.

Descartes no vol acceptar com a veritable res que no estigui absolutament comprovat (dubte metòdic), per fugir de possibles fonts d'error que s'acumulin en la construcció del saber. Per això comença a qüestionar tot el que l'envolta. Comença pels sentits, que sovint proporcionen dades poc fiables (miratges, il·lusions...) i continua per la raó: ha d'admetre la possibilitat racional que tot allò que pensa sigui mentida. Llavors s'adona que encara que dubti de tot, inclòs d'ell mateix, del seu raonament o del propi dubte, hi ha quelcom que roman: el subjecte que dubta. Si dubta, hi ha algú o alguna cosa que està dubtant (després ho identificarà amb el jo). D'això no pot dubtar, encara que sembli una paradoxa (és indubtable que algú està dubtant). Aquest algú que dubta, que pensa, existeix, aleshores formula el seu famós aforisme: "penso, així existeixo", pel qual demostra la realitat del subjecte com a primera veritat inqüestionable.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «ergo sum cogito*». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Portal

Portal: Filosofia