Cogullada fosca
Galerida theklae  | |
|---|---|
 Il·lustració d'una cogullada fosca. | |
 | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 12 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22717387 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Alaudidae |
| Gènere | Galerida |
| Espècie | Galerida theklae Brehm, 1857 |
| Distribució | |
 | |
La cogullada fosca [1] (o de muntanya al Penedès) i a les Balears terrola caputxina, terrola capelluda, terrola caraputxada[2][3] a les Balears (Galerida theklae) és un moixó de l'ordre dels passeriformes, molt semblant a la cogullada vulgar.
Morfologia[modifica]
- Ateny 16 cm de llargària total i 34 cm d'envergadura alar.
- Pesa 34-48 g.
- Aparença rabassuda.
- Coloració terrosa fosca vionada de blanc.[4]
- Bec robust, una mica més curt i més ample que la cogullada vulgar.
- Té cresta.
- Cua relativament curta amb les plomes exteriors més rogenques.
- En vol presenta les plomes axil·lars entre grises i arenoses.
- Els exemplars immadurs tenen el plomatge favat degut a una taca color crema a la punta de les plomes però que desapareix just acabada la cria, ja que fan una muda completa.
- No presenta dimorfisme sexual.
Subespècies[modifica]
- Galerida theklae deichleri (Algèria).
- Galerida theklae erlangeri (nord del Marroc).
- Galerida theklae ruficolor (sud del Marroc).
- Galerida theklae superflua (des de l'est del Marroc fins al nord-oest d'Egipte)
- Galerida theklae theklae (Península Ibèrica i Balears)
- Galerida theklae carolinae
- Galerida theklae ellioti
- Galerida theklae erlangeri
- Galerida theklae harrarensis
- Galerida theklae huei
- Galerida theklae huriensis
- Galerida theklae mallablensis
- Galerida theklae praetermissa
- Galerida theklae theresae
- Galerida theklae aquirrei
Reproducció[modifica]
La fenologia reproductiva és, en tot, molt semblant a la de la cogullada vulgar. La població niadora de les Illes Balears té uns costums diferents, puix que cria un mes abans i, a més a més, com que no ha de competir amb la seua parenta (la cogullada vulgar no hi nidifica) s'expandeix pràcticament arreu del territori illenc, encara que no entra a les zones arbrades.[5] Nia a terra, a espais oberts amb vegetació arbustiva dispersa, i pon 2-6 ous.
Alimentació[modifica]
Menja llavors i insectes, aquests darrers especialment durant l'època de cria.
Hàbitat[modifica]
Freqüenta els conreus de secà però és més escassa a les grans extensions cerealistes. Evita els boscos i és especialment abundant a les garrigues costaneres.
Distribució territorial[modifica]
Viu a la península Ibèrica, Balears, a l'Àfrica del Nord i a l'Àfrica subsahariana des de Senegal fins a Somàlia.
Als Països Catalans se'n pot trobar als Aiguamolls de l'Empordà i al Delta del Llobregat. Coexisteix amb la cogullada vulgar en alguns indrets, sobretot a la Catalunya humida. També se'n troba a les Balears i a la Catalunya del Nord.
Costums[modifica]
- És sedentària encara que, a l'hivern, pot tindre moviments de curt abast i altitudinals.
- Es posa sovint sobre arbusts i parets des d'on reclama o canta.
Referències[modifica]
- ↑ «Cogullada fosca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 24 abril 2024(català)
- ↑ Com a formes orals complementàries hi ha la deformació torrola, i les formes terrol·la i torròl·lera presenten una duplicació de la l i un increment -era produïts segurament per analogia de mots dialectals baleàrics com guàtlera, sól·lera.
- ↑ https://books.google.cat/books?id=0dMnDwAAQBAJ&pg=PA112&lpg=PA112&dq=%22caraputxada%22&source=bl&ots=4ncroaH80o&sig=ACfU3U2pIaI-js-ZIQALWUIaFMD0qftjiw&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiRo-mM_u_1AhXaQvEDHQwIB4QQ6AF6BAgLEAM#v=onepage&q=%22caraputxada%22&f=false
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 128. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 79-80. ISBN 84-315-0434-X
