Coix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Coix (desambiguació)».
Coix
Cox
Escut de Coix
(En detall)
Localització

Localització de Coix respecte del País Valencià Localització de Coix respecte del Baix Segura


Municipi del Baix Segura
Vista de Coix
Vista de Coix
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Baix Segura
Oriola
Gentilici Coixenc, coixenca
Predom. ling. Castellà
Pressupost 7.267.000 €
Superfície 16,76 km²
Altitud 16 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
7.135 hab.
425,72 hab/km²
Coordenades 38° 08′ 22″ N, 0° 53′ 05″ O / 38.13944°N,0.88472°O / 38.13944; -0.88472Coord.: 38° 08′ 22″ N, 0° 53′ 05″ O / 38.13944°N,0.88472°O / 38.13944; -0.88472
Distàncies 182 km de València
39 km de Alacant
19 km de Elx
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3 (Cox, El Salar i Los Collereros)
9 PPCV i 4 PSPV-PSOE
Carmelo Rives Fulleda (PPCV) (2011)
Codi territorial 03058
Web

Coix (oficialment Cox, en castellà) és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Segura. Compta amb 7.077 habitants (INE 2012).

Geografia[modifica | modifica el codi]

La localitat es troba envoltada d'una horta al peu de la Serra de Callosa i situada a 16 metres sobre el nivell del mar. Coix està situada en l'anomenada "Ruta de la Pedra", que comparteix amb les poblacions veïnes de Callosa de Segura i Oriola. Aquesta localitat també pertany a la ruta Camí del Cid i a la Senda del poeta.

El terme municipal, de 16,6 km2, situat entre zones d'horta, camp i muntanya, per estar situat al peu de la serra de Callosa, compta amb La Plana (600 m) i el Sant Bernat com a cims més representatius. Així mateix, posseeix una rica i variada representació dels animals i les plantes, moltes d'elles autòctones; l'oferta ludicoesportiva es completaria amb la possibilitat de practicar l'espeleologia en la Cova del Gat.

Clima[modifica | modifica el codi]

El seu clima mediterrani està caracteritzat per hiverns suaus i estius calorosos amb elevada humitat per la proximitat del mar i l'influx propi de l'horta. La temperatura mitjana anual sol rondar els 19 graus, amb precipitacions escasses però a vegades poden arribar a ser torrencials (gota freda), els cels solen ser poc coberts i els vents fluixos.

Història[modifica | modifica el codi]

El seu origen és possiblement d'origen visigot, com ho avalen els vestigis i restes arqueològiques trobats en la faldilla del seu forest. Al voltant del castell s'han trobat restes de l'Edat del Bronze, iberes i romanes i al paratge conegut com La Hoya també hi ha evidències d'haver estat habitat pels visigots.

La denominació de Coix amb la qual se li coneix en l'actualitat, és fruit de successives variacions i adaptacions del vocable llatí "COXU" o "COXUM", que d'acord amb l'opinió del filòleg francès Du Cange venia a significar lloc tancat o tancat, tal vegada per les muntanyes que ho tanquen pel costat sud i llevant.

L'antiga alqueria àrab de Coix va ser conquistada en data primerenca per Alfons X de Castella, qui la cedit en 1226 a Aben Hudiel Damoch, quedant sota la jurisdicció d'Oriola i incorporada al senyoriu àrab dels rais de Crevillent. En 1244, pel tractat d'Almizra, quedà integrada en el Regne de Múrcia, en 1266 davant la insurrecció mudèjar d'aqueix regne el rei en Jaume va intervenir i va annexionar-lo al terme d'Oriola. En 1296 Jaume II l'ocupa i confirma a Ahmed, senyor de Crevillent la possessió de Coix, cosa que succeeix dues vegades més en 1298 i 1307. En 1304 per la sentència de Torrellas resta definitivament adscrit al Regne de València i passa a anomenar-se Coix; en 1320, darrere la desaparició del senyoriu de Crevillent, Jaume II donà el municipi a Arardo de Mur, el fill del qual, amb l'autorització de Pere IV, la va vendre en 1339 a la família Vidal, passant en el segle XV als Dávalos.

L'expulsió dels moriscs en 1609 i la gran pesta de l'any 1648, que va deixar al Baix Segura gairebé buida d'efectius humans, cobrint-se aquest buit amb grans immigracions de colons de l'altiplà castellà, que va contribuir definitivament a la pèrdua de la llengua vernacla, i amb la implantació del castellà va començar a cridar-se "Cox", emparat més tard amb els Decrets de Nova Planta emesos pel primer Borbó, Felip V.

Es va segregar del terme d'Oriola en 1522, encara que va pertànyer a la seva governació fins a 1707. En 1822 es va integrar en la província de Múrcia, passant novament al País Valencià en 1833.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Es desconeix l'origen del vocable Coix, doncs no existeix informació paleogràfica que ho acredite. Per tenir solament dues consonants es descarta el seu origen àrab. En el Repartiment d'Oriola apareix com Benimancox, que es pot traduir com a família Amán, de Coix, és a dir, el lloc on residia aquesta família musulmana en el moment de la conquesta cristiana. Encara que en castellà avui en dia s'accepta la ics per so actual, la seua pronunciació correcta és coj, pel so natural de la ics com a antiga jota castellana, i el seu gentilici cojense.[2][3][4]

Economia[modifica | modifica el codi]

Una de les primeres activitats econòmiques del poble és la venda ambulant en els mercats de les poblacions properes. Els problemes de sequera endèmics a la zona han obligat a l'abandonament de l'agricultura en favor de la comercialització de fruites i hortalisses, ben palesa en el nombre de magatzems que s'hi han establert. Entre la indústria, destaca la tèxtil i calcer.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Lozano Ávila UCD
1983 - 1987 Antonio Rives Foura PSPV-PSOE
1987 - 1991 José Pic Zambrana PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Pertusa Bernabéu PP
1995 - 1999 José Pertusa Bernabéu PP
1999 - 2003 José Pertusa Bernabéu PP
2003 - 2007 Carmelo Rives Fulleda PP
2007 - 2011 Carmelo Rives Fulleda PP
Des del 2011 Carmelo Rives Fulleda PP

Eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Coix, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Carmelo Rives Fulleda 2685 9
Partit Socialista del País Valencià Francisco Cámara Hurtado 1119 4
Total 3804 13

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La cuina, la típica de la comarca però amb personalitat pròpia: arròs amb serranes, arròs amb crosta, arroz del burro i putxero amb pilotes en són una mostra. Tenen renom el forn i la rebosteria locals: toñas de manteca, escaldadas i almojabenas, d'origen àrab.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Castell de Coix, o de Santa Bàrbara. És el més antic del País Valencià. Successives reformes i la destrucció parcial en la guerra de 1936-1939 obligaren a una recent restauració que no inclogué la reconstrucció de les merles i que el donen la seua actual fesomia.
  • Església de Sant Joan Baptista. Edifici d'estil barroc neoclàssic edificat entre 1744-1788 sobre la primitiva església que al seu torn havia estat edificada sobre la mesquita.
  • Santuari de Nostra Senyora del Carme. Edificada en 1621 pels Carmelites sobre l'antiga ermita medieval de Nostra senyora de les Virtuts. Alberga tota la imagineria de la setmana santa.
  • El Molí. Situat en el lloc conegut com El Barrio que hauria estat el lloc, a banda del poblament musulmà, on s'assentaren els primers pobladors cristians.
  • Jardí-Glorieta. Ocupa el jardí del que fou convent de Carmelites i conté dos pins centenaris i gran quantitat de palmeres i d'altres espècies.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Sant Isidre (15 de maig), es realitza un romiatge a l'ermita del sant.
  • Mare de Déu del Carme (16 de juliol), festes del 13 al 18, amb desfilades de Moros i Cristians.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Manuel de Gea Calatayud. Revista Alquibla, nº 3, 1997 (castellà)
  3. Enrique A. Llobregat Conesa: "Respuesta a la carta Abierta de D. Joaquín Senabre". Revista de Fiestas de Sax. 1982 (castellà)
  4. Manuel de Gea Calatayud. Carta personal a Rafael Moñono Pérez, de 5 de mayo de 1983 (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: [[commons:Category:Error de l'script|Coix]] enllaç=d:Error de l'script