Col·lecció Gelonch Viladegut
| Activitat | |
|---|---|
| Àmbit | col·lecció privada de gravats |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Gerent/director | Antoni Gelonch i Viladegut |
| Conservadora | Carlota Gelonch i Nicolau |
| Lloc web | Gelonchviladegut.cat |
La Col·lecció Gelonch Viladegut és una col·lecció privada de gravats i de llibres d'art, resultat de l'obra del lleidatà Antoni Gelonch i Viladegut (1956), membre honorari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[1] És una col·lecció extensa i amb peces de gran qualitat i significació,[1] considerada com una de les més importants d'Europa.[2]
La col·lecció[modifica]
La col·lecció compta amb més de vuit-cents gravats, representant les diferents tècniques de gravat: aiguafort, aiguatinta, burí, xilografia, serigrafia, litografia que van des del segle xv fins a l'actualitat.[3] Entre els artistes que configuren el seu fons es destaquen
- La tradició: Dürer, Rembrandt, Ribera, Piranesi o Goya, entre d'altres
- L'art modern: Corot, Fortuny, Picasso, Miró, Henry Moore o Max Ernst)
- L'art contemporani: Josef Albers, James Rosenquist, Roy Lichtenstein, Eduardo Chillida, Roberto Matta, Nancy Spero o Luis Gordillo, entre molts d'altres
A l'ocasió de l'estrena de l'exposició Una mirada el 1700 a partir dels gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut el 2014 a Barcelona, el fundador de la col·lecció va explicar els orígens i els seus objectius:
| « | Auguste Rodin afirmava, i ho comparteixo, que l'art és la missió més sublim de l'ésser humà, ja que és l'exercici del pensament que busca comprendre el món i fer-lo comprendre. L'art, doncs, ha d'inspirar una trobada, un ressorgiment, i també ens ha d'incitar a descobrir i admetre noves manifestacions; perquè és una eina al servei del xoc estètic, del xoc ètic i, també, del xoc espiritual. Per això construeixo una col·lecció.
I una col·lecció, com es fa? En el meu cas, puc dir que va néixer de manera intencionada i s'ha anat bastint de manera conscient. S'ha d'anar cuinant a poc a poc, tot aprenent, equivocant-se, encertant-la, creixent, madurant... Vaig començar lentament per acabar adoptant una velocitat de creuer que té com a base uns fonaments sòlids d'obres indiscutibles. Per a mi, fer una col·lecció representa una construcció intel·lectual i estètica que es basa en produir-me i produir a les persones que la puguin conèixer moments d'íntima satisfacció, d'estímul i de goig. La col·lecció Gelonch Viladegut s'ha anat construint en funció de la interpel·lació que una obra m'inspira o em provoca; no és tant la signatura com el xoc estètic que sigui capaç de produir-me el que em fa decidir. Sense xoc, sense sentir-me interpel·lat, adquirir obra no té, a parer meu, un gran interès. M'agrada, doncs, sentir-me qüestionat per una creació estèticament i intel·lectualment provocadora. I per què faig una col·lecció de gravats? Aquests han representat històricament, i continuen representant, una via privilegiada d'accés a l'art per a la majoria de la població. Durant segles l'accés dels ciutadans a l'art i a la realitat del moment s'ha fet mitjançant els gravats, pels quals passava tota informació i tot progrés estètic, perquè les pintures i les escultures estaven reservades al gaudi de les elits. |
» |
| — Antoni Gelonch i Viladegut, Director de la Col·lecció Gelonch Viladegut, [4]
| ||
Exposicions[modifica]
Peces de la col·lecció s'han mostrat en diverses exposicions:
- 2010. La permanència del gravat. Museu Jaume Morera. Lleida.[5][6]
- 2012. La permanència del gravat: de Dürer a Goya. Musée des Arts et Métiers du Livre de Montolieu.[7]
- 2013. La permanència del gravat: de Goya a Picasso. Musée des Arts et Métiers du Livre de Montolieu.[8]
- 2014. Un punt de vista. Sala d'exposicions del Govern d'Andorra. Andorra la Vella.[9]
- 2014. Artistes Catalans Contemporanis. Universitat Americana de Paris (AUP), Fine Arts Gallery, París.[3]
- 2014. La permanència del gravat: de Picasso fins ara. Musée des Arts et Métiers du Livre de Montoliu.[10]
- 2014. Una mirada el 1700. A partir dels gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut. Museu Frederic Marès, Barcelona.[2]
-
Albrecht Dürer, L'Anunciació, 1504 -
Francisco de Goya, Petit presoner
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Oliveras Bagués, Joan «Discurs de l'ingrés d'Antoni Gelonch Viladegut». Butlletí de la RACABSJ, vol.XXVI, 2012, p. 212-213 [Consulta: de gener 2015]. «La col·lecció Gelonch Viladegut consisteix en una col·lecció de gravats, que ens obre la porta a unrecorregut històric per l'art d'aquesta disciplina, tant des d'una perspectiva cronològica, com de lesdiferents tècniques. És una col·lecció extensa i amb peces de gran qualitat i significació.»
- ↑ 2,0 2,1 Palau, M «El 1714 col·leccionat». El Punt Avui [Consulta: de gener 2015]. «Pocs col·leccionistes tenen la sensibilitat i la generositat que ha demostrat Gelonch durant el procés de gestació de la mostra, a la qual no només hi ha aportat els tresors de la seva col·lecció, una de les més importants d'Europa.»
- ↑ 3,0 3,1 Institut Ramon Llull «Antoni Gelonch, col·leccionista català, exposa una part de la seva col·lecció a París». [Consulta: 10 gener 2015].
- ↑ Gelonch i Viladegut, Antoni «Col·leccionar, l'hedonisme equilibrat» (pdf). Col·lecció Gelonch Viladegut, setembre 2014, p. 4.
- ↑ «El Museu Morera de Lleida mostra 110 gravats d'artistes com Rembrandt, Tàpies, Dalí, Miró o Goya». bondia.cat [Consulta: 8 juliol 2014]. Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 8 juliol 2014].
- ↑ Oliver.
- ↑ «“La permanença del gravat” De Dürer a Goya». www.francescmestreart.com.
- ↑ «“Gravats de Goya a Picasso” a Montolieu». www.francescmestreart.com.
- ↑ «Gelonch: una col·lecció d'autor». El Periòdic d'Andorra, 13-12-2013 [Consulta: 8 juliol 2014]. Arxivat 2015-01-11 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-01-11. [Consulta: 8 juliol 2014].
- ↑ «Montolieu. Exposition «De Picasso à nos jours»». La Dêpeche, 03-06-2014.
Bibliografia[modifica]
Oliver, Conxita. La Permanència del gravat: obres de la col·lecció Gelonch Viladegut : Museu d'Art Jaume Morera. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 2010, p. 197. ISBN 9788496855366. Catàleg de l'exposició del 2010 a Lleida