Partit dels i les Comunistes de Catalunya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Col·lectiu de Joves Comunistes)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partit dels i les Comunistes de Catalunya
Secretari general Joan Josep Nuet
Eslògan «Pau, treball i autodeterminació»
Fundació Abril de 1982
Dissolució Novembre de 2014
Escisió de PSUC
Integrat dins Iniciativa per Catalunya (1987-1988)
Esquerra Unida i Alternativa (1998-...)
Seu Av. Portal de l'Àngel 42, 2n
Barcelona (Barcelonès)
Publicació oficial Avant, Realitat
Joventuts CJC-Joventut Comunista (1982-2014)
Joventut Comunista de Catalunya (2014-...)
Ideologia Comunisme
Marxisme-leninisme
Catalanisme
Dret a l'autodeterminació
Afiliació nacional Esquerra Unida i Alternativa (EUiA)
Colors oficials Vermell i blanc
Parlament de Catalunya
1 / 135
Lloc web
www.pcc.cat

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) és un partit polític català d'ideologia comunista. Va sorgir l'abril de 1982 a partir d'una escissió del sector prosoviètic, oposat a l'eurocomunisme, del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

El seu eslògan és «Pau, treball i autodeterminació». El seu diari mensual és l'Avant i la seva organització juvenil és el CJC-Joventut Comunista. També impulsa la Fundació Pere Ardiaca.

Història[modifica | modifica el codi]

Bandera alternativa del Partit dels Comunistes de Catalunya

El partit va néixer arran l'escissió del sector marxista-leninista, del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).[1]

L'escissió es produí arran del Congrés del PSUC de gener de 1981, les tesis eurocomunistes llavors vigents foren derrotades, i el prosoviètic Pere Ardiaca, que el 1936 era membre del Partit Comunista de Catalunya quan aquest es va fusionar amb altres partits per fundar el PSUC, fou elegit com a nou president del partit. La supeditació del PSUC al Partit Comunista d'Espanya facilità el boicot dels eurocomunistes, i Ardiaca fou destituït el juliol del mateix any. La creixent oposició dins el PSUC va provocar que Ardiaca fos expulsat del partit al darrer mes de 1981, acusat de fraccionalista. El sector prosoviètic va deixar llavors el PSUC, i l'abril de 1982 es va constituir el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual Ardiaca fou elegit president.[2]

El 1987 el PCC va participar en la creació d'Iniciativa per Catalunya,[3] tot i que se'n va separar en 1989.[3]

El 2006 dos dels seus dirigents (Jordi Miralles i Mercè Civit) foren elegits com a diputats al parlament de Catalunya per la coalició Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), i Joan Josep Nuet, com a senador d'aquesta coalició.

A partir del 12è Congrés del PCC, el secretari general del PCC va ser Joan Josep Nuet.

El seu òrgan d'expressió va ser Avant, i va celebrar anualment un festival, la Festa d'Avant. Els himnes del Partit dels Comunistes de Catalunya van ser La Internacional i Els Segadors. El PCC va editar també la revista teòrica Realitat. Actualment el PCC participa a Esquerra Unida i Alternativa (EUiA).

Representació institucional[modifica | modifica el codi]

En el marc de la coalició Esquerra Unida i Alternativa, el PCC té representació en les principals institucions nacionals i estatals, així com en diversos municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.

A les eleccions generals espanyoles de 2011, el PCC va obtenir un diputat a les corts integrat en la coalició ICV-EUiA per la circumscripció de Barcelona: Joan Josep Nuet.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, el PCC va obtenir un diputat integrat en la coalició ICV-EUiA per la circumscripció de Barcelona: Joan Mena.

Dissolució del PCC i fundació de Comunistes de Catalunya[modifica | modifica el codi]

En coherència amb els seus postulats unitaris, el 14è Congrés del PCC va decidir per àmplia majoria la dissolució del partit i l'aportació de tot el seu capital humà, polític i material a una nova organització unitària dels comunistes: Comunistes de Catalunya. L'1 novembre 2014 a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat, els i les militants del PCC van resoldre confluir amb altres sectors comunistes, procedents del PSUC Viu i de col·lectius comunistes sense partit, en la fundació de Comunistes de Catalunya.[4] El Comitè Central sorgit del primer congrés de la nova organització va triar a Joan Josep Nuet com a secretari general del nou partit.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Canals, Ramon M. Atlas electoral de Catalunya: 1982-1988. Fundació Jaume Bofill, 1990, p. 18. ISBN 8485557174. 
  2. Segura, Antoni. Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 65. ISBN 8483381176. 
  3. 3,0 3,1 «ICV fa 25 anys a la caça de suport social per ser alternativa». Ara, 25/02/2012. [Consulta: 22/2/2015].
  4. «El PCC y PSUC Viu se unen en Comunistes de Catalunya» (en castellà). El Diario.es, 1/11/2014. [Consulta: 21/2/2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]