Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | col·legi professional  |
| Activitat | |
| Ocupació dels membres | enginyer industrial |
| Altres | |
Premis
| |
.svg){kind=small}
L'Associació i el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya són dues associacions diferents però vinculades institucionalment. Representen el col·lectiu professional de l'enginyeria catalana. La història comuna i en paral·lel d'ambdues entitats les ha mantingut vinculades i a vegades ha provocat certa confusió. De fet comparteixen la mateixa seu a la Via Laietana, mantenen gairebé la mateixa militància (el 1988: 6.500 col·legiats per 6.700 associats) i sovint la presidència de l'Associació i el deganat del col·legi han recaigut en la mateixa persona.[1]
L'Associació[modifica]
L'Associació es dedica bàsicament a activitats culturals i socials relacionades amb l'enginyeria. Mitjançant comissions de treball l'entitat organitza jornades, impulsa estudis, celebra certs esdeveniments...[1] Cal remarcar que l'associació és la propietària del patrimoni comú.[1]
Segons el seu propi web es dediquen a:
- Organitzar serveis i activitats que serveixin per desenvolupar els socis professionalment i socialment
- Treballar conjuntament amb el sector industrial i amb l'administració pública.
- Travar relacions amb altres associacions tècniques, científiques, culturals...
- Preparar jornades de formació en col·laboració amb les universitats politècniques i amb altres centres docents; i fins i tot impulsar la creació de centres autònoms.
- Editar llibres i revistes de continguts industrials, econòmics, tècnics i científics.
- Assessorar els poders públics sempre que l'Associació sigui requerida.
A més a més, forma part de la Federació d'Associacions d'Enginyers Industrials, la qual agrupa les diverses associacions regionals espanyoles del ram i organitza regularment activitats similars a aquesta escala. Al seu torn, la Federació està integrada a l'Institut d'Enginyeria d'Espanya entitat que agrupa les organitzacions de les diverses enginyeries (navals, aeronàutiques, de camins...).[1]
El Col·legi[modifica]
El Col·legi es dedica bàsicament a les activitats oficials.[1] Segons el seu propi web aquestes són:
- Ordenar l'exercici de la professió i vetllar perquè treballi èticament.
- Defensar els drets de les persones que es dediquen a l'enginyeria industrial.
- Assessorar l'administració pública, els particulars i els mateixos col·legiats resolent llurs consultes o elaborant informes complets.
- Organitzar activitats científiques, tècniques, econòmiques, socials i culturals relacionades amb el sector.
- Fomentar la investigació.
- Vigilar que cap individu sense titulació usurpi les funcions de la professió d'enginyer industrial.
Història[modifica]
La complexa història de l'Associació i del Col·legi va en paral·lel a l'evolució de la professió, l'aparició dels invents propis de la revolució industrial, i dels esdeveniments polítics del país.[1][2] El 1850 es van crear els estudis d'enginyeria, que es cursaven sobretot a l'Escola Industrial, la qual fou l'única institució que va funcionar permanentment al llarg de la segona meitat del s. XIX.[2] Tot i que no seria fins al 1856 que els alumnes catalans rebrien a Madrid el títol d'enginyer industrial després d'haver cursat la carrera a Barcelona.[3]
De la fundació a les exposicions internacionals[modifica]
L'entitat es va fundar el 8 de juny de 1863 amb el nom d'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona (també coneguda com A d'E. I. de Catalunya) per defensar els interessos professionals del nou col·lectiu d'enginyers, coordinar-los amb el sector industrial i mantenir relacions amb els enginyers d'altres països.[2][3][1] Al llarg de la seva història ha publicat diversos butlletins i quaderns tècnics. Però el 1886 un grup de membres es va escindir per crear la delegació a Barcelona de la Asociación Nacional de Ingenieros Industriales (ANII).[2] La pugna no es resoldria fins al 1897 quan ambdues entitats acordaren convertir l'associació catalana en la delegació barcelonina de l'ANII però amb un reglament propi i autonomia financera.[2]
En el marc de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 l'Associació va organitzar un important Congrés Internacional d'Enginyeria,[4][5] presidit per Silví Thos i Codina.[6] A més a més va participar-hi amb un estand propi a on exposava llur Revista Tecnológica i els diversos premis internacionals que havia rebut (també en aquest certamen la revista rebé una medalla d'or); i va formar part del jurat dels premis de l'Exposició.[4] El relleu de l'entitat es va veure reforçat novament per la nombrosa participació dels seus membres a l'Exposició Internacional del 1929.[7]
El 1930 l'Associació va viure una intensa polèmica arrel d'un article escrit per l'expresident i enginyer internacionalment conegut, Josep Serrat i Bonastre, anomenat "La burocracia industrial y la industria catalana" a les pàgines de La Publicitat, el diari d'Acció Catalana. L'episodi va estar a punt de provocar la dimissió de la junta directiva, i va finalitzar quan Serrat es donà de baixà.[7] En memòria i reconeixement seu, l'Associació i el Col·legi atorguen els Premis Serrat i Bonastre de periodisme des de finals dels anys 90.
Del 1930 fins ara[modifica]
| Nombre de membres | ||
|---|---|---|
| Any | Associació | Col·legi |
| 1927[8] | 606 | x |
| 1929[7] | 621 | x |
| 1932[9] | 669 | x |
| 1934[10] | 675 | x |
| 1935[10] | 705 | x |
| 1988[1] | 6.700 | 6.500 |
El 1931 l'ANII fou dissolta i substituïda per la Federación de Asociaciones de Ingenieros Industriales.[9]
Durant la II República l'Associació es mostrà partidària de l'autonomia catalana. De fet Técniaja incorporava articles articles escrits en català el mes de maig de 1931, i el mes de setembre ja va començar a editar-se amb normalitat en aquesta llengua a excepció de la part oficial. Les activitats i les actes de la direcció van passar a ser bilingües.[9] Tot i que l'entitat va procurar ser neutral pel que fa a les diverses qüestions polítiques del moment, alguns enginyers destacats s'hi dedicaren plenament. Cal dir que ja en aquesta època hi havia enginyer afiliats des de les Balears, Tarragona, Lleida i Girona.[9][10] El 1934 l'Associació va escollir per president Ramon Barbat[11] i per fi va aprovar els seus estatus: finalment es van regular tant el nom en català d'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona, com les sis seccions tècniques:[12]
- Mecànica, construcció i ferrocarrils
- Química i metal·lúrgia
- Electricitat
- Ensenyament i higiene industrial
- Acció social
- Economia i sociologia
El 1936 posaren en marxa la delegació catalana de la mútua AMIC (Asociación Mutualista de la Ingeniería Civil). Ja durant la guerra civil, aquesta va auxiliar diversos enginyers necessitats.[10] En aquest període 27 socis van morir a causa de la convulsa repressió revolucionària, 2 ho feren a les presons republicanes, i 4 moriren amb l'uniforme facciós.[11] A partir del setembre de 1936 la junta directiva va deixar de reunir-se (el mateix president Barbat havia fugit a la zona franquista) i no es reprendria l'activitat fins al novembre de 1939.[11]
El 1950 l'estat espanyol promociona la creació de col·legis oficials públics per certes professions: en el ram de l'enginyeria es crearen 11 col·legis oficials en diversos llocs: Madrid, Barcelona (Catalunya), València (País Valencià i Illes Balears), Bilbo, Donostia, Saragossa, Santander, Oviedo, la Corunya, Sevilla i Granada.[3] En el cas principatí fou el mateix president de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona qui va procedir a constituir el Col·legi d'Enginyers Industrials de Barcelona. Agrupació de Catalunya. La vinculació entre la vella Associació i el nou Col·legi oficial s'explica perquè la primera ja concentrava els enginyers catalans, i a més ja tenia una seu i una biblioteca. En aquell moment es va decidir mantenir l'Associació perquè si l'estat espanyol en el futur reformés o eliminés els col·legis no es perdés el patrimoni dels enginyers catalans, i de fet ella continua sent la propietària de tot el patrimoni comú.[1] Des d'aleshores l'Associació es feu càrrec sobretot de les activitats de caràcter cultural, una tasca d'alt valor per a l'entitat;[2] mentre que el Col·legi oficial assumia les responsabilitats encarregades per la legislació i altres normatives.
L'any següent es van crear delegacions provincials a Tarragona, Lleida i Girona, i una de vallesana a Sabadell.[5]
Durant el llarg franquisme les dues organitzacions van actuar com a nuclis de resistència tant política com nacional contra el règim.[2] I ja amb la transició ambdues adoptaren el nom d'Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.[2]
En 1986 les juntes del Col·legi i de l'Associació van crear l'Institut Català de Tecnologia, una fundació privada sense ànim de lucre per oferir serveis d'informació i formació propis d'enginyers a totes les empreses i professionals del sector tecnològic.[13]
El 31 de desembre del 2010, el col·lectiu que agrupa l'Associació i el Col·legi ascendia a 11.727 persones entre associats, col·legiats, membres adherits i socis escolars.[14]
Publicacions[modifica]
Entre les diverses publicacions editades per l'Associació al llarg dels seus cent cinquanta anys d'història cal destacar:[2]
- Revista Tecnológico Industrial (1880-1916)
- Técnica (1917-1936)
- Novatecnia (1971-1977)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Pasado, presente y futuro de una asociación»; La Vanguardia; 12 de novembre del 1988 [darrera consulta: 11 de juny del 2012]; p. 35-36.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Mestre, 1998: p. 71, entrada: "Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya"
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 A. del Castillo i M. Riu, 1963: p. 72-73
- ↑ 5,0 5,1 «La història i els objectius». Enginyers Industrials de Catalunya, 29-04-2012. Arxivat de l'original el 2014-03-30. [Consulta: 29 abril 2012].
- ↑ «Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 A. del Castillo i M. Riu, 1963: p. 157
- ↑ A. del Castillo i M. Riu, 1963: p. 143
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 A. del Castillo i M. Riu, 1963: p. 159-160
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 A. del Castillo i M. Riu, 1963: p. 163-164
- ↑ 11,0 11,1 11,2 A. del Castillo i M. Riu, 1963: p. 168-169
- ↑ A. del Castillo i M. Riu, 1963: p. 161
- ↑ Oficina de documentació i arxiu UPC «Tractament documental de l'Institut Català de Tecnologia (ICT)». Projecte d'organització de l'arxiu del Rectorat, Informe 63, 2011, pàg. 2 [Consulta: 11 desembre 2016].
- ↑ «Memòria EIC 2010» p. 126. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2011. [Consulta: 15 octubre 2013].
Bibliografia[modifica]
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 71 entrada: "Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya". ISBN 84-297-3521-6.
- del Castillo, Alberto; Riu, Manuel. Historia de la Asociación de Ingenieros Industriales de Barcelona, 1863-1963 (en castellà). Asociación de Ingenieros Industriales de Barcelona, 1963.
Enllaços externs[modifica]
- Web oficial Enginyers Industrials de Catalunya
- Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya a Almirall: portal de cultura i pensament del segle XIX de l'Ateneu Barcelonès
