Col·legiata de Sant Pau (Lieja)
| Col·legiata de Sant Pau Catedral de Sant Pau i de Sant Lambert |
|
 |
|
| Situació | |
|---|---|
| • Estat | Bèlgica |
| • Regió/Territori | Valònia |
| • Província | Província de Lieja |
| • Municipi | Lieja |
| • Coordenades | 50° 38′ 25″ N, 5° 34′ 18″ E / 50.64028,5.57167Coord.: 50° 38′ 25″ N, 5° 34′ 18″ E / 50.64028,5.57167 |
| Fitxa tècnica | |
| Estil | gòtic |
| Començament | 969[1] |
| Acabament | segle XV |
| Diòcesi | Bisbat de Lieja |
| Categoria | Catedral |
| Dimensions | 110 x 37 m |
| Material | Pedra blava, gres, tova |
| Intervencions destacables | |
| 965 a 971 | Fundació de la primera col·legiata |
| segle XIII-±Segle XV | Construcció de la col·legiata gòtica |
| 1802 | Elevació com a catedral |
| 1936 | Monument enumerat |
| web | Cathédrale de Liège |
La col·legiata de Sant Pau, des del 1802 catedral de Sant Pau i de Sant Lambert era una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja. Va ser promulgada catedral després del concordat del 1801 com a catedral de Lieja, després de l'enderroc a la revolució francesa de la catedral de Sant Lambert.
L'església va construir-se a l'«illa» una part de la ciutat de Lieja formada pels braços del Mosa a la confluència amb el Llègia. El príncep-bisbe Èracli va fonamentar la col·legiata entre el 965 i 971, al mig d'un terra d'unes 12 hectàrees, a la terra pantanosa. La creació de la col·legiata va contribuir a la urbanització d'aquesta zona poca hospitalària. Va elegir l'indret d'una proto-església dedicada a Germà d'Auxerre o Caprasi de Lerins, segons les fonts. Va instituir un capítol de 20 canonges, al qual Notger va afegir-ne deu més. Notger va consagrar la col·legiata i dos altars, un dedicat a Germà d'Auxerre i l'altre a Calixt I el 7 de maig de 972.
El cor, el transsepte, la nau central i les naus laterals actual van construir-se al segle tretze en estil gòtic primitiu. L'absis pluriangular és en estil gòtic flamíger i els claristoris, les capelles laterals i el campanar són en estil gòtic tardà. El claustre data dels segles XV i XVI. Al moment de la seva elevació a catedral va subir una restauració incisiva.
El tresor va acollir moltes obres d'art del tresor de la catedral de Sant Lambert derrocada: un reliquiari de Lambert, obres de vori del segle XI, la sepultura de Francesc Carles de Velbrück...
Taula de continguts |
Galeria [modifica]
-
El claustre
-
Teodard de Maastricht (segle XIX)
-
Llucifer per l'escultor Guillaume Geefs (segle XIX)
-
La nau central
-
El sarcòfag de Francesc Carles de Velbrück escultat per Francesc Josep Dewandre
_de_la_Cath%C3%A9drale_Saint-Paul_de_Li%C3%A8ge.jpg)
Referències [modifica]
- ↑ William W. Kibler, «Liege» in:Medieval France: an encyclopedia Abingdon, Editorial Routledge, 1995, pàgina 549, 9780824044442
Bibliografia [modifica]
- Olivier-Joseph Thimister, Essai historique sur l'église de Saint Paul, ci-devant collégiale, aujourd'hui cathédrale de Liége, Liège, Grandmont-Donders, 1867, 439 pàgines
- Philippe George, «Le trésor de la cathédrale, entre tradition et modernité: rénovation» in: Cahiers de l'urbanisme n°73, Liège, editiorial Mardaga, 2009, ISBN 9782804700294
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legiata de Sant Pau (Lieja) |
- Planta del santuari
- El tresor de Sant Pau (anglès), (francès), (neerlandès), (castellà)
