Col·legiata de Sant Pau (Lieja)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Col·legiata de Sant Pau
Catedral de Sant Pau i de Sant Lambert
Cathédrale Saint-Paul de Liège.jpg
Situació
• Estat Bèlgica
• Regió/Territori Valònia
• Província Província de Lieja
• Municipi Lieja
• Coordenades 50° 38′ 25″ N, 5° 34′ 18″ E / 50.64028,5.57167Coord.: 50° 38′ 25″ N, 5° 34′ 18″ E / 50.64028,5.57167
Fitxa tècnica
Estil gòtic
Començament 969[1]
Acabament segle XV
Diòcesi Bisbat de Lieja
Categoria Catedral
Dimensions 110 x 37 m
Material Pedra blava, gres, tova
Intervencions destacables
965 a 971 Fundació de la primera col·legiata
segle XIIISegle XV Construcció de la col·legiata gòtica
1802 Elevació com a catedral
1936 Monument enumerat
web Cathédrale de Liège

La col·legiata de Sant Pau, des del 1802 catedral de Sant Pau i de Sant Lambert era una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja. Va ser promulgada catedral després del concordat del 1801 com a catedral de Lieja, després de l'enderroc a la revolució francesa de la catedral de Sant Lambert.

L'església va construir-se a l'«illa» una part de la ciutat de Lieja formada pels braços del Mosa a la confluència amb el Llègia. El príncep-bisbe Èracli va fonamentar la col·legiata entre el 965 i 971, al mig d'un terra d'unes 12 hectàrees, a la terra pantanosa. La creació de la col·legiata va contribuir a la urbanització d'aquesta zona poca hospitalària. Va elegir l'indret d'una proto-església dedicada a Germà d'Auxerre o Caprasi de Lerins, segons les fonts. Va instituir un capítol de 20 canonges, al qual Notger va afegir-ne deu més. Notger va consagrar la col·legiata i dos altars, un dedicat a Germà d'Auxerre i l'altre a Calixt I el 7 de maig de 972.

El cor, el transsepte, la nau central i les naus laterals actual van construir-se al segle tretze en estil gòtic primitiu. L'absis pluriangular és en estil gòtic flamíger i els claristoris, les capelles laterals i el campanar són en estil gòtic tardà. El claustre data dels segles XV i XVI. Al moment de la seva elevació a catedral va subir una restauració incisiva.

El tresor va acollir moltes obres d'art del tresor de la catedral de Sant Lambert derrocada: un reliquiari de Lambert, obres de vori del segle XI, la sepultura de Francesc Carles de Velbrück...

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. William W. Kibler, «Liege» in:Medieval France: an encyclopedia Abingdon, Editorial Routledge, 1995, pàgina 549, 9780824044442

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Olivier-Joseph Thimister, Essai historique sur l'église de Saint Paul, ci-devant collégiale, aujourd'hui cathédrale de Liége, Liège, Grandmont-Donders, 1867, 439 pàgines
  • Philippe George, «Le trésor de la cathédrale, entre tradition et modernité: rénovation» in: Cahiers de l'urbanisme n°73, Liège, editiorial Mardaga, 2009, ISBN 9782804700294

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legiata de Sant Pau (Lieja)