Colònia del Cap

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kaapkolonie
Cape Colony
Colònia del Cap

Colònia
(Imperi Britànic)

Prinsenvlag.svg
1795 – 1910 Red Ensign of South Africa 1910-1912.svg

de}}}

Bandera

Himne nacional: God Save the King
(God Save the Queen 1837-1901)
Ubicació de
Capital Ciutat del Cap
Idioma oficial Neerlandès¹, Anglès
Religió Església Reformada Holandesa
Anglicanisme
Forma de govern Monarquia constitucional
Rei/Reina
 • 1795-1820 Jordi III
 • 1901-1910 Rei Eduard VII
 • 1830-1837 Guillem IV
 • 1837-1901 Victòria
Governador General
 • 1797-1798 George Macartney
 • 1901-1910 Walter Hely-Hutchinson
Legislatura Monarquia Constitucional
Període històric Divisió d'Àfrica
 • Establiment 1795
 • Colònia neerlandesa 1803-1806
 • Tractat angloneerlandès 1814 de {{{any_esdeveniment2}}}
 • Incorporació de Natal 1844 de {{{any_esdeveniment3}}}
 • Dissolució 1910
Superfície 569.020 km²
Població
 •  est. 2.564.965 
     Densitat 4,5 h/km²
Moneda lliura esterlina
¹El neerlandès només va ser oficial fins al 1806, quan va ser substituït per l'anglès. Al 1882 el neerlandès va ser substituït com a segon idioma oficial.

La Colònia del Cap (anglès Cape Colony, neerlandès Kaapkolonie) de l'actual Sud-àfrica va restar primer sota control neerlandès i més tard sota control britànic.

S'estenia des de l'Oceà Atlàntic cap a l'est. Després de diverses guerres amb els nadius xoses, el límit oriental del territori estava demarcat pel riu Fish; al nord la frontera fou molt temps delimitada pel riu Orange, fins que part del territori entre el riu i el sud de Botswana fou annexat a la colònia.

L'existència de la Colònia del Cap va començar amb la fundació el 1652 de Ciutat del Cap pel comandant holandès Jan van Riebeeck, qui treballava per a la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (Vereenigde Oostindische Compagnie).

Arribada de Jan van Riebeeck a les terres del que seria la Colònia del Cap

Quan al principi del que es coneix com "la Gran Guerra Francesa" (un període que inclou les Guerres Napoleòniques), Napoleó va ocupar les set províncies dels Països Baixos, Gran Bretanya va pensar que no li quedava més remei que ocupar el territori. El 1798 la Companyia Holandesa de les Índies Orientals va transferir les seves possessions a la República Bàtava; a l'any la companyia es va declarar en fallida i va ser liquidada.

Els britànics van retornar la Colònia del Cap a la República Bàtava el 1803. Com les guerres contra França continuaven, els britànics amb l'objectiu d'assegurar-se el control de les rutes marines a l'Orient Llunyà i mantenir a Napoleó I de França fora de la regió, en 1806 després de la batalla de Blauberg van ocupar de nou la Colònia del Cap. El 8 de gener de 1806 la colònia va ser declarada possessió britànica.

La possibilitat de l'establiment d'una continuïtat territorial entre l'Àfrica Sud-occidental Alemanya i la República de Transvaal, que aïllés la Colònia del Cap, bloquejant l'expansió i el trànsit de mercaderies britànic amb l'Àfrica central, va provocar la invasió dels Estats Units de Stellaland[1] i l'establiment de la colònia britànica de Betxuanalàndia en 1885.[2]

La Colònia del Cap es va mantenir sota control britànic fins que en 1910 es va crear com a estat unitari la Unió Sud-africana.[3] En aquest moment va passar a dir-se província del Cap de Bona Esperança, però popularment es diu província del Cap.

Governadors de la Colònia del Cap (1652-1910)[modifica | modifica el codi]

El títol del fundador de la colònia, Jan van Riebeeck, era "Comandant del Cap" (inicialment "opperhoof"), una posició que va mantenir de 1652 a 1662. Fou succeït per tota una sèrie d'administradors colonials, primer neerlandesos i després britànics:

Comandants de la Companyia de les Índies Orientals (1652-1691)[modifica | modifica el codi]

Governadors de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (1691-1795)[modifica | modifica el codi]

Colònia britànica (1797-1803)[modifica | modifica el codi]

Colònia de la República Bàtava (1803-1806)[modifica | modifica el codi]

Colònia Britànica, (1806-1910)[modifica | modifica el codi]

El càrrec d'Alt Comissionat per a Sud-àfrica fou ocupat també des del 27 de gener de 1847 a 31 de maig de 1910 pel governador de la Colònia del Cap. El càrrec de governador de la Colònia del Cap fou abolit el 31 de maig de 1910, quan es va unir a la Unió Sud-africana.

Primers Ministres de la Colònia del Cap (1872-1910)[modifica | modifica el codi]

El càrrec de primer ministre de la Colònia del Cap també fou abolit el 31 de maig de 1910, quan es va unir a la Unió Sud-africana.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Giliomee, Hermann. The Afrikaners: Biography of a People (en anglès). C. Hurst & Co. Publishers, 2003, p.241. ISBN 1850657149. 
  2. Akweenda, Sacky. International Law and Protection of Namibia's Territorial Integrity: Boundaries and Territorial Claims. Martinus Nijhoff Publishers, 1997, p.130. ISBN 9041104127. 
  3. Woodward, William Harrison. An Outline History of the British Empire from 1500 to 1926 (en anglès). University Press, 1926, p. 210. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colònia del Cap
  • The Migrant Farmer in the History of the Cape Colony.P.J. Van Der Merwe, Roger B. Beck. Ohio University Press. 1 de gener 1995. 333 pages. ISBN 0-8214-1090-3.
  • History of the Boers in South Africa; Or, the Wanderings and Wars of the Emigrant Farmers from Their Leaving the Cape Colony to the Acknowledgment of Their Independence by Great Britain. George McCall Theal. Greenwood Press. 28 de febrer 1970. 392 pages. ISBN 0-8371-1661-9.
  • Status and Respectability in the Cape Colony, 1750-1870 : A Tragedy of Manners. Robert Ross, David Anderson. Cambridge University Press. 1 July 1999. 220 pages. ISBN 0-521-62122-4.
  • The War of the Axe, 1847: Correspondence between the governor of the Cape Colony, Sir Henry Pottinger, and the commander of the British forces at the Cape, Sir George Berkeley, and others. Basil Alexander Le Cordeur. Brenthurst Press. 1981. 287 pages. ISBN 0-909079-14-5.
  • Blood Ground: Colonialism, Missions, and the Contest for Christianity in the Cape Colony and Britain, 1799-1853. Elizabeth Elbourne. McGill-Queen's University Press. December 2002. 560 pages. ISBN 0-7735-2229-8.
  • Recession and its aftermath: The Cape Colony in the eighteen eighties. Alan Mabin. University of the Witwatersrand, African Studies Institute. 1983. 27 pages.

Coord.: 33° S, 18° E / -33,18