Colera
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de l'Alt Empordà | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Alt Empordà |
||||
| Gentilici | Colerenc, colerenca, colerencs, colerenques |
||||
| Superfície | 24,35 km² | ||||
| Altitud | de 100 a 0 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
574 hab. 23,57 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 512491 4694836Coord.: 42° 24′ 23″ N, 3° 9′ 16″ E / 42.40639,3.15444 | ||||
| Organització Entitats de població |
2 |
||||
| Codi territorial | 170545 |
||||
Colera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. És un poble de costa i l'economia principal és el turisme. Te platges molt boniques, com son la de Garbet, la del Burro', la de les Atzuzenes, la de les Portes, la dels Morts la de'n Goixa i la cala Rovellada.
Al poble hi ha diversos hotels i un càmping, i té dues urbanització, Sant Miquel i la Rovellada. El centre neuràlgic del poble es la Plaça Pi i Margall, on hi ha l'ajuntament, una botiga, l'estanc, el bar La Plaça, el Passi Passi i la Floreta, que estan oberts tot l'any.
Els dos carrers principals són el Carrer Francesc Ribera i el carrer del Mar, que travessen tot el poble i desemboquen a les platges.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El primer document on apareix el topònim Colera és l'acta de consagració de l'Església de Sant Quirze l'any 935: "Vallen quam vocant Colera". En els lliurament d'uns alous fets pel Comte Guspert d'Empúries al cenobi de Sant Quirze, any 931, la vall de Colera és anomenada Valle de Collera. El topònim Colera, prové, possiblement del llatí Collis, que significa coll, turó.
El 4 de febrer del 1769, Isidre Ferran Sangenís, pagès de Garriguella, i els seu dos germans Ramon i Josep van enviar una sol·licitud al Rei Carles III per fundar la nova vila de Colera, de 50 cases amb els veïns corresponents, en terrenys de la seva propietat. El 4 de juliol del 1770 va arribar l'autorització. El nou poble es diria San Miguel de Colera.
Es diu que l'autorització anava acompanyada d'un plànol de com havia de construir-se el poble: on se situaria l'església, l'ajuntament, els canons de defensa... No s'ha pogut pogut constatar mai amb cap document, però.
A petició d'uns veïns de Portbou i Molinars, la Diputació de Girona (amb data 10 d'abril del 1885) va dictar una ordre on el municipi de Sant Miquel de Colera passava a formar part del de Portbou. El 23 de maig del 1885, els veïns de Colera, en desacord amb aquesta ordre, van cremar els arxius de l'ajuntament. L'endemà, el 24 de maig, en sessió plenària celebrada a l'ajuntament de Portbou es va fer efectiva la capitalitat de Portbou en front de Colera.
Una llei signada el dia 2 de juliol del 1934 pel President Lluís Companys va autoritzar la segregació de Colera del terme municipal de Portbou.
Demografia [modifica]
| Entitat de població | Habitants (2007) |
|---|---|
| Colera | 593 |
| Molinàs | 0 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
En el cens del 1936 es desagrega Portbou amb 3.092 habitants.
Vegeu també [modifica]
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colera  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||||
  |
Açò és un esborrany sobre l'Alt Empordà. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
