Coleta de Corbie

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Coleta de Corbie

Escultura a Corbie en Albert (França)
religiosa, reformadora
Nom secular Nicolette Boellet o Boilet, Colette
Naixement 13 de gener de 1381
Calcye, prop de Corbie (Picardia, França)
Defunció 6 de març de 1447
Gant (Flandes)
Enterrament Convent Sainte-Claire de Poligny (Jura, França)
Beatificació 23 de gener de 1740, Roma per Climent XII
Canonització 24 de maig de 1807, Roma per Pius VII
Festivitat 6 de març
Fets destacables Fundadora de les Clarisses Coletines i els Frares Menors Coletins
Orde Tercer Orde de Sant Francesc, Clarisses Coletines
Iconografia Amb hàbit de clarissa, amb bàcul; amb una gallina; al costat d'un pou

Coleta de Corbie, al segle Nicolette Boellet (Corbie, 13 de gener de 1381Gant, Flandes, 6 de març de 1447), va ser una religiosa francesa, reformadora de l'Orde de Santa Clara i que donà origen a l'Orde de Clarisses Coletines. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Antic sepulcre de la santa al convent de Bethlehem de Gant.
Hàbit de santa Coleta, conservat al convent de Gant.

Va néixer a Calcye, prop de Corbie (Picardia, França), en una família humil: el seu pare era fuster a l'abadia benedictina del lloc. Va voler fer-se benedictina, però no va poder. Llavors, va regalar les seves possessions als pobres i va entrar al Tercer Orde Franciscà. Als 21 anys es va retirar a una petita ermita al costat de l'església de Corbie, on va viure amb gran austeritat en oració i contemplació. Molts anaven a veure-la per rebre'n consell. Va tenir somnis i visions en els quals sant Francesc d'Assís se li apareixia i li demanava que restaurés la primera observança de la Regla de Santa Clara. De fet, les Clarisses Urbanistes, branca predominant de l'Orde de Santa Clara, s'havien anat allunyant de l'esperit primigeni de l'orde i havien abandonat la pobresa prescrita per la regla.

Animada pel seu director espiritual, Enric de la Beaume, va deixar l'ermita el 1406. Va provar d'explicar la seva missió a dos convents, però no li van fer cas: no hi havia cap autoritat que l'avalés. Va anar descalça i vestida amb un hàbit apedaçat fins a Niça, on hi havia llavors el papa Benet XIII d'Avinyó, reconegut pels francesos i la Corona d'Aragó, entre d'altres. Benet XIII la va rebre, impressionat per la seva voluntat, li donà l'autorització per reformar els monestirs de clarisses i ésser-ne superiora de tots els convents menors que reformés o fundés.

Amb l'ajut de la comtessa de Ginebra i Henri de la Beaume, va començar la seva tasca a Beaume, sense èxit. Poc després va obrir el primer convent reformat a Besançon, en un antic convent de clarisses urbanistes. Després van seguir les cases d'Auxonne (1410), Poligny, Gant (1412), Heidelberg (1444), Amiens, etc., fins a disset convents, essent l'últim el de Pont-à-Mousson (Lorena). D'acord amb l'esperit reformat, la pobresa als convents era absoluta, les monges anaven descalces i s'hi feia dejuni i abstinència perpetus.

També va iniciar una reforma entre els frares franciscans, els coletins, branca observant dels frares menors diferent, però, a la dels franciscans observants, ja que els seus membres romanien sota l'obediència al provincial dels franciscans conventuals.

Va ajudar sant Vicenç Ferrer en els seus esforços per acabar amb el Cisma d'Occident. Va fundar un total de disset nous convents i en va reformar molts més, fins i tot algunes cases de frares franciscans. Va morir al seu convent a Gant l'any 1447, als 67 anys.

Veneració[modifica | modifica el codi]

S'hi van atribuir nombrosos miracles. Enterrada a Gant, el seu cos va ser traslladat, arran de la supressió dels monestirs de Flandes sota el regnat de Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, al monestir de Poligny (Jura), on és actualment.

Va ser beatificada el 23 de gener de 1740 per Climent XII i canonitzada el 1807, el 24 de maig, per Pius VII.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coleta de Corbie Modifica l'enllaç a Wikidata