Colin Maclaurin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Colin Maclaurin
Colin Maclaurin (1698–1746)
Colin Maclaurin (1698–1746)
Naixement 1698
Kilmodan, Cowal, Argyll, Escòcia
Mort 14 de juny de 1746
Edinburgh, Escòcia
Residència Escòcia
Ciutadania United Kingdom
Nacionalitat Escocès
Etnicitat Escocès
Camp Matemàtic
Institucions Universitat d'Aberdeen
Universitat d'Edinburgh
Universitat Universitat de Glasgow
Estudiants
notables  
Robert Adam
Treball(s) Fórmula d'Euler–Maclaurin
Desigualtat de Maclaurin
sèries de Maclaurin
Prova integral per la convergència
Premis importants Académie des Sciences, Grand Prize

Colin Maclaurin (febrer de 1698 – 14 de juny de 1746) va ser un matemàtic escocès amb grans contribucions en geometria i àlgebra. Les sèries de Maclaurin, un cas especial de les sèries de Taylor, reben aquest nom per ell.

Degut a canvis en l'ortografia des del seu temps (el seu nom s'escrivia com "M'Laurine"[1]), el seu nom alternativament s'escriu MacLaurin.[2] En el gaèlic escocès el seu només "Cailean MacLabhruinn", el qual és literalment 'Colin, el fill de Laurence.'[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Maclaurin nasqué a Kilmodan, Argyll. El seu pare era eclesiàstic Reverend i Minister de Glendaruel com que el seu pare morí quan Colin era un infant, va ser educat pel seu oncle, el Reverend Daniel Maclaurin, minister de Kilfinnan.

Als onze anys, Maclaurin entrà a la Universitat de Glasgow. Es graduà tres anys més tard amb la tesi L'energia de la gravetat, als 19 anys passà a ser professor de matemàtiques al Marischal College de la Universitat d'Aberdeen. Va tenir el rècord de ser el professor més jove fins al març del 2008, quan oficialment es va donar aquest rècord a Alia Sabur.[4]

En les vacances de 1719 i 1721, Maclaurin anà a Londres on va ser rebut per Sir Isaac Newton, Dr. Hoadley, Dr. Samuel Clarke, Martin Folkes, i altres filòsofs eminents. Va ser admès com a membre de la Royal Society.

El 1722, viatjà al continent europeu com tutor de George Hume, el fill d'Alexander Hume, a la Lorena va escriure le seu assaig sobre la Percussió del Cossos, amb el qual guanyà el premi de la Royal Academy of Sciences el 1724.

El 1725, Newton el va recomanar per a un lloc dins la Universitat d'Edinburgh on Maclaurin passà la resta de la seva vida

Contribucions a les matemàtiques[modifica | modifica el codi]

Encara que les Sèries de Taylor eren conegudes abans per Newton i Gregory, i en casos especials per Madhava of Sangamagrama a l'ïndia del segle XIV, Maclaurin les atribuí a Taylor en el seu treball.[5] El 1742 va trobar la fórmula que relaciona la velocitat de rotació d'una esfera autogravitant amb el seu aplanament. Per a deduir-la va considerar l'equilibri hidrostàtic entre dues columnas de líquid, una polar i l'altra equatorial, que conflueixen en el centre de la Terra.

El 1748, pòstumament, es va publicar Treatise of Algebra. En aquest tractat usà determinants per a resoldre equacions de quatre incògnites. Dos anys després aques mètode va ser popularitzat per Gabriel Cramer com a Regla de Cramer.

Memorial, Greyfriars Kirkyard, Edinburgh

Algunes obres[modifica | modifica el codi]

  • Geometria Organica - 1720
  • De Linearum Geometricarum Proprietatibus - 1720
  • Treatise on Fluxions - 1742 (763 pàgines en dos volums. La primera exposició sistemàtica dels mètodes de Newton.)
  • Treatise on Algebra - 1748
  • Account of Newton's Discoveries - Incompleta en el moment de la sevamort i publicada el 1750

Referències[modifica | modifica el codi]

Fonts[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colin Maclaurin
  • Bruce A. Hedman, "Colin Maclaurin's quaint word problems," College Mathematics Journal 31 (2000), 286-288.
  • Bruneau, Olivier. Colin Maclaurin, l'obstination mathématicienne d'un newtonien. Presses Universitaires de Nancy, 2011.