Colinap

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Colinap
Rutabaga, variety nadmorska.JPG

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiosperms
Clade: Rosidae
Ordre: Brassicales
Família: Brassicaceae
Gènere: Brassica
Espècie: B. napobrassica
Nom binomial
Brassica napobrassica
(L.) Mill.

La colinap (Brassica napobrassica, Linnaeus l'anomenà Brassica oleracea var. napobrassica) és una espècie de planta cultivada de la família brassicàcia. La seva arrel i les seves fulles són comestibles. És molt usada en els pobles nòrdics d'Europa i Amèrica.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És molt semblant al nap però té la polpa groguenca i una arrel més densa amb més brots i les arrels són collides quan assoleixen una mida més grossa. A diferència del nap té les fulles més suaus i ceroses.

Història[modifica | modifica el codi]

Collita de colinaps a Suècia.
Talld'una arrel.

La primera menció escrita és del botànic suec Gaspard Bauhin el 1620, que menciona que creix silvestre a Suècia. Sovint es considera originària d'Escandinàvia o Rússia.[1] Cap a finals del segle XVII es va introduir a Anglaterra i França i consta que es conreava a Illinois el 1817.[2]

Història botànica[modifica | modifica el codi]

La taxonomia sobre la colinap ha sofert molts canvis. El botànic suec Gaspard Bauhin, el 1620 li va donar el nom de Brassica napobrassica en la seva obra Prodromus. Carl Linnaeus el 1753 al seu llibre Species Plantarum la va considerar com una varietat botànica de B. oleracea: B. oleracea var. napobrassica.[3] Poteriorment se l'ha considerat en altres tàxons com a varietat subespècie o elevada al nivell d'espècie com es va fer el 1768 sota el nom de Brassica napobrassica que és el que actualment s'accepta.[4]

Conreu[modifica | modifica el codi]

Necessita les mateixes condicions de creixement que el nap, temps fresc per a créixer ràpid i amb qualitat. Es planta a la primavera quan el terreny ja es pugui treballar, també es pot fer la sembra a la tardor en climes d'hivern no massa fred. Triga un mes i mig (menys?) en madurar que els naps.

Aspectes nutritius[modifica | modifica el codi]

Són plantes riques en betacarotè. Cuita té molt baix nivell calòric: 39 calories per 100 grams.. 1,3 grams de proteïnes i 6 grams de greixos. Destaquen els 326 grams de potassi.

Ús[modifica | modifica el codi]

A la cuina es pot menjar crua o cuita. El puré de colinap és molt corrent. Es pot menjar gratinada amb formatge, sofregida o ofegada en oli i espècies. En amanides es talla en mandolina o amb forma de bastonets. Crua és lleugerament dolça.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hawkes, Alex D. 1968. A World of Vegetable Cookery. New York: Simon and Schuster.
  2. Sturtevant, E. L. 1919. Sturtevant's Notes on Edible Plants. Albany, NY: J. B. Lyon Company, p. 105.
  3. Plantilla:IPNI
  4. Plantilla:IPNI
  5. [enllaç sense format] http://elpinareco.wordpress.com/2010/10/06/colinap-colinabo-o-colirrabano-en-espanyol/

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colinap
Viccionari Vegeu swede en el Viccionari, el diccionari lliure.