Colinap
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Brassica napobrassica (L.) Mill. |
||||||||||||||
La colinap (Brassica napobrassica, Linnaeus l'anomenà Brassica oleracea var. napobrassica) és una espècie de planta cultivada de la família brassicàcia. La seva arrel i les seves fulles són comestibles. És molt usada en els pobles nòrdics d'Europa i Amèrica.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
És molt semblant al nap però té la polpa groguenca i una arrel més densa amb més brots i les arrels són collides quan assoleixen una mida més grossa. A diferència del nap té les fulles més suaus i ceroses.
Història [modifica]
La primera menció escrita és del botànic suec Gaspard Bauhin el 1620, que menciona que creix silvestre a Suècia. Sovint es considera originària d'Escandinàvia o Rússia.[1] Cap a finals del segle XVII es va introduir a Anglaterra i França i consta que es conreava a Illinois el 1817.[2]
Història botànica [modifica]
La taxonomia sobre la colinap ha sofert molts canvis. El botànic suec Gaspard Bauhin, el 1620 li va donar el nom de Brassica napobrassica en la seva obra Prodromus. Carl Linnaeus el 1753 al seu llibre Species Plantarum la va considerar com una varietat botànica de B. oleracea: B. oleracea var. napobrassica.[3] Poteriorment se l'ha considerat en altres tàxons com a varietat subespècie o elevada al nivell d'espècie com va es va fer el 1768 sota el nom de Brassica napobrassica que és el que actualment s'accepta.[4]
Conreu [modifica]
Necessita les mateixes condicions de creixement que el nap, temps fresc per a créixer ràpid i amb qualitat. Es planta a la primavera quan el terreny ja es pugui treballar, també es pot fer la sembra a la tardor en climes d'hivern no massa fred. Triga un mes i mig (menys?) en madurar que els naps.
Aspectes nutritius [modifica]
Son plantes riques en betacarotè. Cuita té molt baix nivell calòric: 39 calories per 100 grams.. 1,3 grams de proteïnes i 6 grams de greixos. Destaquen els 326 grams de potassi.
Ús [modifica]
A la cuina es pot menjar crua o cuita. El puré de colinap és molt corrent. Es pot menjar gratinada amb formatge, sofregida o ofegada en oli i espècies. En amanides es talla en mandolina o amb forma de bastonets. Crua és lleugerament dolça.[5]
Referències [modifica]
- ↑ Hawkes, Alex D. 1968. A World of Vegetable Cookery. New York: Simon and Schuster.
- ↑ Sturtevant, E. L. 1919. Sturtevant's Notes on Edible Plants. Albany, NY: J. B. Lyon Company, p. 105.
- ↑ Plantilla:IPNI
- ↑ Plantilla:IPNI
- ↑ http://elpinareco.wordpress.com/2010/10/06/colinap-colinabo-o-colirrabano-en-espanyol/
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colinap |
