Coll de Nargó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Coll de Nargó
Bandera de Coll de Nargó Escut de Coll de Nargó
(En detall) (En detall)
Localització

Coll de Nargó situat respecte Catalunya
Coll de Nargó situat respecte Catalunya

Localització de Coll de Nargó respecte de l'Alt Urgell


Municipi de l'Alt Urgell
Població de Coll de Nargó
Població de Coll de Nargó
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Alt Urgell
Gentilici Nargoní, nargonina
Superfície 151,41 km²
Altitud 573 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
583 hab.
3,85 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 361025 4670650Coord.: 42° 10′ 32″ N, 1° 19′ 2″ E / 42.17556°N,1.31722°E / 42.17556; 1.31722
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

6
Benito Fité Vergé (CiU)
Codi territorial 250772

Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. Situat a la dreta del riu Segre i al costat del pantà d'Oliana, passen pel seu terme també els rius de Perles i Sallent.

Entitat de població Habitants
Coll de Nargó 463
Gavarra 26
Masies de Nargó, les 30
Montanissell 28
Sallent de Nargó 38
Valldarques 15
Font: Municat

Situació[modifica | modifica el codi]

Coll de Nargó es troba a la comarca de l'Alt Urgell. Limita amb la comarca del Pallars Sobirà a l'oest. Al nord limita amb el municipi alturgellenc de Cabó i Organyà, a l'est amb Fígols i Alinyà, a sud-est amb Oliana i al sud amb Peramola.

Història[modifica | modifica el codi]

El terme està documentat des de l'any 988 i el poble de Nargó el 1076. Pertanyia al comtat d'Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d'Urgell, va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Nargó. Des de 1278 la jurisdicció del lloc va passar completament als vescomtes de Castellbò gràcies a la renúncia per part del bisbat d'Urgell dels drets que posseïen sobre aquestes terres.

Coll de Nargó celebra la seva festa major el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. Durant el mes d'agost té lloc un descens de raiers pel Segre.

El 2007 es va trobar la posta d'ous de dinosaure més gran d'Europa, actualment conservada al museu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.[2]

Economia[modifica | modifica el codi]

La seva economia és més que res agrícola i de ramaderia de bestiar boví. Té abundants recursos forestals i indústria làctia. Alguns dels seus habitants viuen dels rovellons i les tòfones.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Climent de Nargó
  • Prop del cementiri es troba l'església de Sant Climent de Coll de Nargó, un edifici romànic de nau única amb coberta de volta de canó. Del segle X o principi del segle XI, és d'arquitectura romànic- llombarda, amb una única nau i coberta a dues aigües; a la façana de la part exterior està adornada amb petits arcs cecs. El campanar d'influència islàmica en el seu primer cos presenta finestrals d'arc de ferradura i forma piramidal, al segon cos edificat posteriorment, ja s'aprecia l'estil romànic amb finestrals trifòrums i petits arcs cecs llombards.
  • A Montanissell es troba el temple romànic de Sant Joan. És d'una sola nau, amb volta apuntada i absis semicircular. La façana està decorada amb arcuacions llombardes. Prop de Montanissell es troben les Coves d'Ormini, que presenten formacions d'estalactites i estalagmites.
  • A Gavarra es troben les restes d'una altra església romànica dedicada a Sant Sadurní. Únicament es mantenen en peus la nau i el campanar. L'absis es va esfondrar al segle XVII durant unes obres d'ampliació i tan sols queda l'arc de triomf. Es conserven tres imatges barroques que es trobaven al seu interior; dues d'elles mantenen encara la policromia original.
  • Dinosaures de Coll de Nargó, amb el seu corresponent museu.[3]
  • Museu dels Raiers de Coll de Nargó.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
5 39 58 396 394 2.150 1.886 1.919 1.389 1.391
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.638 1.565 1.381 1.511 1.276 847 742 666 618 616
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
606 614 606 599 591 618 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora Fonollet; el 1787, Galleuda i Sallent d'Organyà; el 1857, Valldarques; el 1970, Gavarra i Montanissell.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Magriñà, Anna-Priscila. Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes. 1a ed.. Barcelona: Angle, 2012, p. 24-26. ISBN 9788415695042. 
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 53. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Volum 5. La Gran Enciclopèdia en català. Barcelona, Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5433-4. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coll de Nargó Modifica l'enllaç a Wikidata