Coll de Panissars
| Coll de Panissars | |
|---|---|
|
|
| Cota | 568 |
| País |  Catalunya |
| Regió | Comarques gironines i Catalunya del Nord |
| Comarca | Alt Empordà i Vallespir |
| Municipi | La Jonquera i el Pertús |
| Poble | La Jonquera i el Pertús |
| Coordenades | 42° 27′ 19.71″ N, 2° 51′ 15.48″ E / 42.4554750,2.8543000Coord.: 42° 27′ 19.71″ N, 2° 51′ 15.48″ E / 42.4554750,2.8543000 |
| Hi passa | S'hi troben la D-914 i la N-260 |
El Coll de Panissars és un coll de la serra de l'Albera (568 m), que comunica les comarques del Vallespir i l'Alt Empordà, concretament els termes municipals del Pertús i de la Jonquera, situat a ponent i immediatament sota el turó on s'alça el castell de Bellaguarda. Per aquest coll passava, des de l'Antiguitat, el camí de Barcelona a Perpinyà, que posteriorment fou desplaçat al coll del Pertús.
Al coll de Panissars hi ha les ruïnes d'un monestir-hospital benedictí medieval, el priorat de Santa Maria de Panissars, construït sobre una gran edificació romana, recentment descoberta i identificada amb la Mansio Summum Pyrenaeum (situada en el punt de trobada entre la Via Domitia i la Via Augusta), i sobre els anomenats Trofeus de Pompeu, que Pompeu el Gran hi erigí per commemorar la seva victòria sobre Sertori. També hi ha l'antiga torre dels burots i un cementiri militar francès d'època moderna.[1]
Aquest coll és cèlebre per la batalla que hi tingué lloc els dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, durant la Croada contra la Corona d'Aragó, relatada per Bernat Desclot a la seva crònica, en la qual l'exèrcit de Pere el Gran destruí el de Felip III de França.
Durant la Guerra de Jaume IV de Mallorca, les defenses contra l'invasor foren organitzades per Barenguer Galceran de Pinós[2], al que es van unir Andreu I d'Illa i Canet i Felip Dalmau I de Rocabertí
Bibliografia [modifica]
- VIVAS I LLORENS, Eduard. "Panissars històric i monumental". A Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 26 (1993), 35-58.
