Colleen McCullough

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaColleen McCullough

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juny 1937 Modifica el valor a Wikidata
Wellington (Austràlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 2015 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
illa Norfolk (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortArtritis Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Sydney Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónovel·lista, biògrafa, escriptora de ciència-ficció, neuròloga, metgessa escriptora, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1974 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat Yale Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCedric Newton Ion-Robinson (en) Tradueix (1984–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0567181 Goodreads author: 4917067 Find a Grave: 141909269 Modifica el valor a Wikidata

Colleen McCullough (Wellington, Nova Gal·les del Sud, Austràlia, 1 de juny de 1937 - Illa Norfolk, Austràlia, 29 de gener de 2015) era una neuròloga i escriptora australiana de novel·les romàntiques i històriques.[1]

Va iniciar la seva carrera literària amb la publicació el 1974 de Tim (de la qual se'n va fer una pel·lícula protagonitzada pel Mel Gibson i la Piper Laurie), es va fer famosa amb The Thorne Birds de 1977, un best-seller internacional sense precedents de la qual se'n va fer una sèrie que TV3 va emetre amb el títol L'ocell espina. Seguidament va publicar An Indecent Obsession, A Creed for the Third Millennium, The Ladies of Missalonghi, El Relat de Morgan i la sèrie en set parts dels Masters of Rome. El rigor històric d'aquestes novel·les romanes li va suposar rebre el títol de Doctora de Lletres per la Macquarie University el 1993.

Va estudiar neurologia i va treballar com a neurofisiòloga a Austràlia i el Regne Unit. Va fundar el departament de neurofisiologia al Royal North Shore Hospital de Sydney, i després va treballar com a investigadora i professora a la Yale Medical School durant deu anys. Des de finals dels 70 viu a l'illa de Norfolk, a l'Pacífic Sud, amb el seu marit Ric Robinson.[2][3]

Bibliografia[modifica]

Masters of Rome[modifica]

  1. 1990: The First Man in Rome
  2. 1991: The Grass Crown
  3. 1993: Fortune's Favorites
  4. 1996: Caesar's Women
  5. 1997: Caesar: Let the Dice Fly
  6. 2002: The October Horse
  7. 2007: Antony and Cleopatra

Novel·les[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Flood, Alison «Colleen McCullough’s The Thorn Birds helped me get over heartbreak» (en anglès). The Guardian, 29-01-2015. ISSN: 0261-3077.
  2. ↑ «¿Quién es Colleen Mc Cullough?». Historia Clásica, 07-11-2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  3. ↑ «Colleen McCullough, neurocientífica y escritora | Efemérides» (en castellà), 01-06-2016. [Consulta: 26 abril 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Colleen_McCullough&oldid=31243796»