Colliguaja odorifera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Colliguaja odorifera
Colliguaja odorifera
Colliguaja odorifera

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Malpighiales
Família: Euphorbiaceae
Subfamília: Euphorbioideae
Tribu: Hippomaneae
Gènere: Colliguaja
Espècie: C. odorifera
Nom binomial
Colliguaja odorifera
Molina, 1810
Colliguaja odorifera al Jardí Botànic de Barcelona.

Colliguaja odorifera és una espècie endèmica del centre de Xile del gènere de plantes Colliguaja de la família Euphorbiaceae.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un arbust perenne de fins a 2 m. La seva escorça és de color cafè-marró i es desprèn fàcilment, alliberant làtex de color blanc si es tala. Les seves fulles són peciolades, de color verd clar, d'oblongues a el·líptiques, oposades, d'àpex arrodonit, mucronat o agut. Les vores són serrades i glanduloses. Les mesures de la làmina són de 15 a 45 mm de longitud, amb un ample de 8 a 20 mm.

Posseeix inflorescències terminals unisexuals en tons de color groc a vermellós. Les flors femenines mostren un estigma trífid, essent més grosses les masculines. Aquestes últimes contenen de 8 a 12 estams, i es situen a dalt de tot de l'espiga. El seu fruit és una càpsula tricoca amb un diàmetre de 20 mm. A l'acabar de madurar, s'obre violentament, llençant les llavors que contenia al seu interior a uns quants metres de distància, evitant d'aquesta manera la competència amb la planta mare.

La seva corona radical posseeix una inflamació com a protecció de la tija contra la destrucció del foc, anomenada lignotúber. La corona conté gemmes de les quals noves tiges poden brollar, i una suficient provisió de nutrients per a recolzar un període de creixement en absència de fotosíntesi.

Usos[modifica | modifica el codi]

És un arbust ornamental. A medicina popular s'usa contra el dolor de queixals. L'escorça s'utilitza com a sucedani del sabó.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie arbustiva es troba a terrenys pedregosos i àrids, exposats al Sol, al bosc escleròfil i bosquets de palma xilena (Jubaea chilensis) fins als 1200 msnm.

El seu hàbitat al Parc Nacional La Campana.

Distribució[modifica | modifica el codi]

És una espècie endèmica de Xile, creixent des d'Antofagasta fins a la Província de Linares. Compta amb registres a les següents regions: Regió d'Antofagasta, Regió d'Atacama, Regió de Coquimbo, Regió de Valparaíso, Regió Metropolitana de Santiago, Regió del Libertador General Bernardo O'Higgins, fins a la Regió del Maule.[1]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Colliguaja odorifera va ser descrita per Juan Ignacio Molina i publicada a Saggio sulla Storia Naturale cel Chili. 158, 354. 1782.[2]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom del gènere, Colliguaja, és el nom de la planta en l'idioma Mapudungun. El nom de l'espècie, odorifera, es deu a la fragància que expel·leix la seva fusta.

Sinonímia[modifica | modifica el codi]

  • Croton colliguaja Spreng.
  • Colliguaja obtusa Regel
  • Colliguaja triquetra Gillies & Hook.[3]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Govaerts, R., Frodin, D. G. & Radcliffe-Smith, A.. Imprenta The Royal Botanical Gardens. Euphorbiaceae: Aalius-Crossophora World Checklist Bibliogr. Euphorbiaceae, 2000, p. 1-415 [Consulta: 4 de novembre de 2011]. 
  2. «Colliguaja odorifera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 5 de novembre de 2012].
  3. «Colliguaja odorifera» a EOL. Data consulta: 03 de desembre de 2013.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Essex Institute. 1891. The American Naturalist, American Society of Naturalists, published by Essex Institute, v.25:pt.2
  • C. Michael Hogan. 2008. Chilean Wine Palm: Jubaea chilensis, GlobalTwitcher.com, ed. Nicklas Stromberg
  • Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  • Marticorena, C. & M. Quezada. 1991. Additions and Notes to the Flora of Chile. Gayana 48(1–4): 121–126.
  • Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]